esdentegar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| esdentego (cent.), esdentegue (val.), esdenteg (bal.) |
| esdentegues |
| esdentega |
| esdenteguem, esdentegam (bal.) |
| esdentegueu, esdentegau (bal.) |
| esdenteguen |
Perfet
| he esdentegat |
| has esdentegat |
| ha esdentegat |
| hem esdentegat |
| heu esdentegat |
| han esdentegat |
Imperfet
| esdentegava |
| esdentegaves |
| esdentegava |
| esdentegàvem |
| esdentegàveu |
| esdentegaven |
Plusquamperfet
| havia esdentegat |
| havies esdentegat |
| havia esdentegat |
| havíem esdentegat |
| havíeu esdentegat |
| havien esdentegat |
Passat simple
| esdenteguí |
| esdentegares |
| esdentegà |
| esdentegàrem |
| esdentegàreu |
| esdentegaren |
Passat perifràstic
| vaig esdentegar |
| vas (vares) esdentegar |
| va esdentegar |
| vam (vàrem) esdentegar |
| vau (vàreu) esdentegar |
| van (varen) esdentegar |
Passat anterior
| haguí esdentegat |
| hagueres esdentegat |
| hagué esdentegat |
| haguérem esdentegat |
| haguéreu esdentegat |
| hagueren esdentegat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver esdentegat |
| vas haver esdentegat |
| va haver esdentegat |
| vam haver esdentegat |
| vau haver esdentegat |
| van haver esdentegat |
Futur
| esdentegaré |
| esdentegaràs |
| esdentegarà |
| esdentegarem |
| esdentegareu |
| esdentegaran |
Futur perfet
| hauré esdentegat |
| hauràs esdentegat |
| haurà esdentegat |
| haurem esdentegat |
| haureu esdentegat |
| hauran esdentegat |
Condicional
| esdentegaria |
| esdentegaries |
| esdentegaria |
| esdentegaríem |
| esdentegaríeu |
| esdentegarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) esdentegat |
| hauries (hagueres) esdentegat |
| hauria (haguera) esdentegat |
| hauríem (haguérem) esdentegat |
| hauríeu (haguéreu) esdentegat |
| haurien (hagueren) esdentegat |
Mode subjuntiu
Present
| esdentegui, esdentegue (val.) |
| esdenteguis, esdentegues (val.) |
| esdentegui, esdentegue (val.) |
| esdenteguem |
| esdentegueu |
| esdenteguin, esdenteguen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) esdentegat |
| hagis (hages) esdentegat |
| hagi (haja) esdentegat |
| hàgim (hàgem) esdentegat |
| hàgiu (hàgeu) esdentegat |
| hagin (hagen) esdentegat |
Imperfet
| esdentegués, esdentegara (val.), esdentegàs (val., bal.) |
| esdenteguessis, esdentegares (val.), esdentegassis (bal.), esdenteguesses, esdentegasses (val., bal.) |
| esdentegués, esdentegara (val.), esdentegàs (val., bal.) |
| esdenteguéssim, esdentegàrem (val.), esdentegàssim (bal.), esdenteguéssem, esdentegàssem (val., bal.) |
| esdenteguéssiu, esdentegàreu (val.), esdentegàssiu (bal.), esdenteguésseu, esdentegàsseu (val., bal.) |
| esdenteguessin, esdentegaren (val.), esdentegassin (bal.), esdenteguessen, esdentegassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) esdentegat |
| haguessis (hagueres) esdentegat |
| hagués (haguera) esdentegat |
| haguéssim (haguérem) esdentegat |
| haguéssiu (haguéreu) esdentegat |
| haguessin (hagueren) esdentegat |
Mode imperatiu
Present
| esdentega |
| esdentegui, esdentegue (val.) |
| esdenteguem |
| esdentegueu, esdentegau (bal.) |
| esdenteguin, esdenteguen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | esdentegar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver esdentegat |
| Gerundi | esdentegant |
| Gerundi compost | havent esdentegat |
| Participi | esdentegat , esdentegada , esdentegats , esdentegades |
Definició
- Treure o fer caure les dents.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017