Conjugació del verb «esdentar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

esdentar

Mode indicatiu

Present
jo esdento (cent.), esdente (val.), esdent (bal.)
tu esdentes
ell, ella, vostè esdenta
nosaltres esdentem, esdentam (bal.)
vosaltres, vós esdenteu, esdentau (bal.)
ells, elles, vostès esdenten
Perfet
jo he esdentat
tu has esdentat
ell, ella, vostè ha esdentat
nosaltres hem esdentat
vosaltres, vós heu esdentat
ells, elles, vostès han esdentat
Imperfet
jo esdentava
tu esdentaves
ell, ella, vostè esdentava
nosaltres esdentàvem
vosaltres, vós esdentàveu
ells, elles, vostès esdentaven
Plusquamperfet
jo havia esdentat
tu havies esdentat
ell, ella, vostè havia esdentat
nosaltres havíem esdentat
vosaltres, vós havíeu esdentat
ells, elles, vostès havien esdentat
Passat simple
jo esdentí
tu esdentares
ell, ella, vostè esdentà
nosaltres esdentàrem
vosaltres, vós esdentàreu
ells, elles, vostès esdentaren
Passat perifràstic
jo vaig esdentar
tu vas (vares) esdentar
ell, ella, vostè va esdentar
nosaltres vam (vàrem) esdentar
vosaltres, vós vau (vàreu) esdentar
ells, elles, vostès van (varen) esdentar
Passat anterior
jo haguí esdentat
tu hagueres esdentat
ell, ella, vostè hagué esdentat
nosaltres haguérem esdentat
vosaltres, vós haguéreu esdentat
ells, elles, vostès hagueren esdentat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver esdentat
tu vas haver esdentat
ell, ella, vostè va haver esdentat
nosaltres vam haver esdentat
vosaltres, vós vau haver esdentat
ells, elles, vostès van haver esdentat
Futur
jo esdentaré
tu esdentaràs
ell, ella, vostè esdentarà
nosaltres esdentarem
vosaltres, vós esdentareu
ells, elles, vostès esdentaran
Futur perfet
jo hauré esdentat
tu hauràs esdentat
ell, ella, vostè haurà esdentat
nosaltres haurem esdentat
vosaltres, vós haureu esdentat
ells, elles, vostès hauran esdentat
Condicional
jo esdentaria
tu esdentaries
ell, ella, vostè esdentaria
nosaltres esdentaríem
vosaltres, vós esdentaríeu
ells, elles, vostès esdentarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) esdentat
tu hauries (hagueres) esdentat
ell, ella, vostè hauria (haguera) esdentat
nosaltres hauríem (haguérem) esdentat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) esdentat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) esdentat

esdentar

Mode subjuntiu

Present
jo esdenti, esdente (val.)
tu esdentis, esdentes (val.)
ell, ella, vostè esdenti, esdente (val.)
nosaltres esdentem
vosaltres, vós esdenteu
ells, elles, vostès esdentin, esdenten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) esdentat
tu hagis (hages) esdentat
ell, ella, vostè hagi (haja) esdentat
nosaltres hàgim (hàgem) esdentat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) esdentat
ells, elles, vostès hagin (hagen) esdentat
Imperfet
jo esdentés, esdentara (val.), esdentàs (val., bal.)
tu esdentessis, esdentares (val.), esdentassis (bal.), esdentesses, esdentasses (val., bal.)
ell, ella, vostè esdentés, esdentara (val.), esdentàs (val., bal.)
nosaltres esdentéssim, esdentàrem (val.), esdentàssim (bal.), esdentéssem, esdentàssem (val., bal.)
vosaltres, vós esdentéssiu, esdentàreu (val.), esdentàssiu (bal.), esdentésseu, esdentàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès esdentessin, esdentaren (val.), esdentassin (bal.), esdentessen, esdentassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) esdentat
tu haguessis (hagueres) esdentat
ell, ella, vostè hagués (haguera) esdentat
nosaltres haguéssim (haguérem) esdentat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) esdentat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) esdentat

esdentar

Imperatiu

Present
tu esdenta
ell, ella, vostè esdenti, esdente (val.)
nosaltres esdentem
vosaltres, vós esdenteu, esdentau (bal.)
ells, elles, vostès esdentin, esdenten (val.)

esdentar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu esdentar
Infinitiu compost haver esdentat
Gerundi esdentant
Gerundi compost havent esdentat
Participi esdentat, esdentada, esdentats, esdentades