escunçar-se
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| escunço (cent.), escunce (val.), escunç (bal.) |
| escunces |
| escunça |
| escuncem, escunçam (bal.) |
| escunceu, escunçau (bal.) |
| escuncen |
Perfet
| he escunçat |
| has escunçat |
| ha escunçat |
| hem escunçat |
| heu escunçat |
| han escunçat |
Imperfet
| escunçava |
| escunçaves |
| escunçava |
| escunçàvem |
| escunçàveu |
| escunçaven |
Plusquamperfet
| havia escunçat |
| havies escunçat |
| havia escunçat |
| havíem escunçat |
| havíeu escunçat |
| havien escunçat |
Passat simple
| escuncí |
| escunçares |
| escunçà |
| escunçàrem |
| escunçàreu |
| escunçaren |
Passat perifràstic
| vaig escunçar |
| vas (vares) escunçar |
| va escunçar |
| vam (vàrem) escunçar |
| vau (vàreu) escunçar |
| van (varen) escunçar |
Passat anterior
| haguí escunçat |
| hagueres escunçat |
| hagué escunçat |
| haguérem escunçat |
| haguéreu escunçat |
| hagueren escunçat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver escunçat |
| vas haver escunçat |
| va haver escunçat |
| vam haver escunçat |
| vau haver escunçat |
| van haver escunçat |
Futur
| escunçaré |
| escunçaràs |
| escunçarà |
| escunçarem |
| escunçareu |
| escunçaran |
Futur perfet
| hauré escunçat |
| hauràs escunçat |
| haurà escunçat |
| haurem escunçat |
| haureu escunçat |
| hauran escunçat |
Condicional
| escunçaria |
| escunçaries |
| escunçaria |
| escunçaríem |
| escunçaríeu |
| escunçarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) escunçat |
| hauries (hagueres) escunçat |
| hauria (haguera) escunçat |
| hauríem (haguérem) escunçat |
| hauríeu (haguéreu) escunçat |
| haurien (hagueren) escunçat |
Mode subjuntiu
Present
| escunci, escunce (val.) |
| escuncis, escunces (val.) |
| escunci, escunce (val.) |
| escuncem |
| escunceu |
| escuncin, escuncen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) escunçat |
| hagis (hages) escunçat |
| hagi (haja) escunçat |
| hàgim (hàgem) escunçat |
| hàgiu (hàgeu) escunçat |
| hagin (hagen) escunçat |
Imperfet
| escuncés, escunçara (val.), escunçàs (val., bal.) |
| escuncessis, escunçares (val.), escunçassis (bal.), escuncesses, escunçasses (val., bal.) |
| escuncés, escunçara (val.), escunçàs (val., bal.) |
| escuncéssim, escunçàrem (val.), escunçàssim (bal.), escuncéssem, escunçàssem (val., bal.) |
| escuncéssiu, escunçàreu (val.), escunçàssiu (bal.), escuncésseu, escunçàsseu (val., bal.) |
| escuncessin, escunçaren (val.), escunçassin (bal.), escuncessen, escunçassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) escunçat |
| haguessis (hagueres) escunçat |
| hagués (haguera) escunçat |
| haguéssim (haguérem) escunçat |
| haguéssiu (haguéreu) escunçat |
| haguessin (hagueren) escunçat |
Mode imperatiu
Present
| escunça |
| escunci, escunce (val.) |
| escuncem |
| escunceu, escunçau (bal.) |
| escuncin, escuncen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | escunçar-se |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver escunçat |
| Gerundi | escunçant |
| Gerundi compost | havent escunçat |
| Participi | escunçat , escunçada , escunçats , escunçades |
Definició
- Coincidir, trobar-se, esdevenir-se.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017