esculpir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| esculpeixo (cent.), esculpesc (val., bal.), esculpisc (val.) |
| esculpeixes, esculpixes (val.) |
| esculpeix, esculpix (val.) |
| esculpim |
| esculpiu |
| esculpeixen, esculpixen (val.) |
Perfet
| he esculpit |
| has esculpit |
| ha esculpit |
| hem esculpit |
| heu esculpit |
| han esculpit |
Imperfet
| esculpia |
| esculpies |
| esculpia |
| esculpíem |
| esculpíeu |
| esculpien |
Plusquamperfet
| havia esculpit |
| havies esculpit |
| havia esculpit |
| havíem esculpit |
| havíeu esculpit |
| havien esculpit |
Passat simple
| esculpí |
| esculpires |
| esculpí |
| esculpírem |
| esculpíreu |
| esculpiren |
Passat perifràstic
| vaig esculpir |
| vas (vares) esculpir |
| va esculpir |
| vam (vàrem) esculpir |
| vau (vàreu) esculpir |
| van (varen) esculpir |
Passat anterior
| haguí esculpit |
| hagueres esculpit |
| hagué esculpit |
| haguérem esculpit |
| haguéreu esculpit |
| hagueren esculpit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver esculpit |
| vas haver esculpit |
| va haver esculpit |
| vam haver esculpit |
| vau haver esculpit |
| van haver esculpit |
Futur
| esculpiré |
| esculpiràs |
| esculpirà |
| esculpirem |
| esculpireu |
| esculpiran |
Futur perfet
| hauré esculpit |
| hauràs esculpit |
| haurà esculpit |
| haurem esculpit |
| haureu esculpit |
| hauran esculpit |
Condicional
| esculpiria |
| esculpiries |
| esculpiria |
| esculpiríem |
| esculpiríeu |
| esculpirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) esculpit |
| hauries (hagueres) esculpit |
| hauria (haguera) esculpit |
| hauríem (haguérem) esculpit |
| hauríeu (haguéreu) esculpit |
| haurien (hagueren) esculpit |
Mode subjuntiu
Present
| esculpeixi, esculpesca / esculpisca (val.), esculpesqui (bal.) |
| esculpeixis, esculpesques / esculpisques (val.), esculpesquis (bal.) |
| esculpeixi, esculpesca / esculpisca (val.), esculpesqui (bal.) |
| esculpim, esculpiguem (bal.) |
| esculpiu, esculpigueu (bal.) |
| esculpeixin, esculpesquen / esculpisquen (val.), esculpesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) esculpit |
| hagis (hages) esculpit |
| hagi (haja) esculpit |
| hàgim (hàgem) esculpit |
| hàgiu (hàgeu) esculpit |
| hagin (hagen) esculpit |
Imperfet
| esculpís, esculpira (val.) |
| esculpissis, esculpires (val.), esculpisses |
| esculpís, esculpira (val.) |
| esculpíssim, esculpírem (val.), esculpíssem |
| esculpíssiu, esculpíreu (val.), esculpísseu |
| esculpissin, esculpiren (val.), esculpissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) esculpit |
| haguessis (hagueres) esculpit |
| hagués (haguera) esculpit |
| haguéssim (haguérem) esculpit |
| haguéssiu (haguéreu) esculpit |
| haguessin (hagueren) esculpit |
Mode imperatiu
Present
| esculpeix, esculpix (val.) |
| esculpeixi, esculpesca / esculpisca (val.), esculpesqui (bal.) |
| esculpim, esculpiguem (bal.) |
| esculpiu |
| esculpeixin, esculpesquen / esculpisquen (val.), esculpesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | esculpir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver esculpit |
| Gerundi | esculpint |
| Gerundi compost | havent esculpit |
| Participi | esculpit , esculpida , esculpits , esculpides |
Definició
- Extreure una forma a partir de diversos materials: pedra, metall, ja sigui copejant, tallant o fonent, amb finalitats decoratives o d'expressió artística.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017