escugular
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals
Mode indicatiu
Present
| escugulo (cent.), escugule (val.), escugul (bal.) |
| escugules |
| escugula |
| escugulem, escugulam (bal.) |
| escuguleu, escugulau (bal.) |
| escugulen |
Perfet
| he escugulat |
| has escugulat |
| ha escugulat |
| hem escugulat |
| heu escugulat |
| han escugulat |
Imperfet
| escugulava |
| escugulaves |
| escugulava |
| escugulàvem |
| escugulàveu |
| escugulaven |
Plusquamperfet
| havia escugulat |
| havies escugulat |
| havia escugulat |
| havíem escugulat |
| havíeu escugulat |
| havien escugulat |
Passat simple
| escugulí |
| escugulares |
| escugulà |
| escugulàrem |
| escugulàreu |
| escugularen |
Passat perifràstic
| vaig escugular |
| vas (vares) escugular |
| va escugular |
| vam (vàrem) escugular |
| vau (vàreu) escugular |
| van (varen) escugular |
Passat anterior
| haguí escugulat |
| hagueres escugulat |
| hagué escugulat |
| haguérem escugulat |
| haguéreu escugulat |
| hagueren escugulat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver escugulat |
| vas haver escugulat |
| va haver escugulat |
| vam haver escugulat |
| vau haver escugulat |
| van haver escugulat |
Futur
| escugularé |
| escugularàs |
| escugularà |
| escugularem |
| escugulareu |
| escugularan |
Futur perfet
| hauré escugulat |
| hauràs escugulat |
| haurà escugulat |
| haurem escugulat |
| haureu escugulat |
| hauran escugulat |
Condicional
| escugularia |
| escugularies |
| escugularia |
| escugularíem |
| escugularíeu |
| escugularien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) escugulat |
| hauries (hagueres) escugulat |
| hauria (haguera) escugulat |
| hauríem (haguérem) escugulat |
| hauríeu (haguéreu) escugulat |
| haurien (hagueren) escugulat |
Mode subjuntiu
Present
| escuguli, escugule (val.) |
| escugulis, escugules (val.) |
| escuguli, escugule (val.) |
| escugulem |
| escuguleu |
| escugulin, escugulen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) escugulat |
| hagis (hages) escugulat |
| hagi (haja) escugulat |
| hàgim (hàgem) escugulat |
| hàgiu (hàgeu) escugulat |
| hagin (hagen) escugulat |
Imperfet
| escugulés, escugulara (val.), escugulàs (val., bal.) |
| escugulessis, escugulares (val.), escugulassis (bal.), escugulesses, escugulasses (val., bal.) |
| escugulés, escugulara (val.), escugulàs (val., bal.) |
| escuguléssim, escugulàrem (val.), escugulàssim (bal.), escuguléssem, escugulàssem (val., bal.) |
| escuguléssiu, escugulàreu (val.), escugulàssiu (bal.), escugulésseu, escugulàsseu (val., bal.) |
| escugulessin, escugularen (val.), escugulassin (bal.), escugulessen, escugulassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) escugulat |
| haguessis (hagueres) escugulat |
| hagués (haguera) escugulat |
| haguéssim (haguérem) escugulat |
| haguéssiu (haguéreu) escugulat |
| haguessin (hagueren) escugulat |
Mode imperatiu
Present
| escugula |
| escuguli, escugule (val.) |
| escugulem |
| escuguleu, escugulau (bal.) |
| escugulin, escugulen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | escugular |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver escugulat |
| Gerundi | escugulant |
| Gerundi compost | havent escugulat |
| Participi | escugulat , escugulada , escugulats , escugulades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017