escotar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| escoto (cent.), escote (val.), escot (bal.) |
| escotes |
| escota |
| escotem, escotam (bal.) |
| escoteu, escotau (bal.) |
| escoten |
Perfet
| he escotat |
| has escotat |
| ha escotat |
| hem escotat |
| heu escotat |
| han escotat |
Imperfet
| escotava |
| escotaves |
| escotava |
| escotàvem |
| escotàveu |
| escotaven |
Plusquamperfet
| havia escotat |
| havies escotat |
| havia escotat |
| havíem escotat |
| havíeu escotat |
| havien escotat |
Passat simple
| escotí |
| escotares |
| escotà |
| escotàrem |
| escotàreu |
| escotaren |
Passat perifràstic
| vaig escotar |
| vas (vares) escotar |
| va escotar |
| vam (vàrem) escotar |
| vau (vàreu) escotar |
| van (varen) escotar |
Passat anterior
| haguí escotat |
| hagueres escotat |
| hagué escotat |
| haguérem escotat |
| haguéreu escotat |
| hagueren escotat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver escotat |
| vas haver escotat |
| va haver escotat |
| vam haver escotat |
| vau haver escotat |
| van haver escotat |
Futur
| escotaré |
| escotaràs |
| escotarà |
| escotarem |
| escotareu |
| escotaran |
Futur perfet
| hauré escotat |
| hauràs escotat |
| haurà escotat |
| haurem escotat |
| haureu escotat |
| hauran escotat |
Condicional
| escotaria |
| escotaries |
| escotaria |
| escotaríem |
| escotaríeu |
| escotarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) escotat |
| hauries (hagueres) escotat |
| hauria (haguera) escotat |
| hauríem (haguérem) escotat |
| hauríeu (haguéreu) escotat |
| haurien (hagueren) escotat |
Mode subjuntiu
Present
| escoti, escote (val.) |
| escotis, escotes (val.) |
| escoti, escote (val.) |
| escotem |
| escoteu |
| escotin, escoten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) escotat |
| hagis (hages) escotat |
| hagi (haja) escotat |
| hàgim (hàgem) escotat |
| hàgiu (hàgeu) escotat |
| hagin (hagen) escotat |
Imperfet
| escotés, escotara (val.), escotàs (val., bal.) |
| escotessis, escotares (val.), escotassis (bal.), escotesses, escotasses (val., bal.) |
| escotés, escotara (val.), escotàs (val., bal.) |
| escotéssim, escotàrem (val.), escotàssim (bal.), escotéssem, escotàssem (val., bal.) |
| escotéssiu, escotàreu (val.), escotàssiu (bal.), escotésseu, escotàsseu (val., bal.) |
| escotessin, escotaren (val.), escotassin (bal.), escotessen, escotassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) escotat |
| haguessis (hagueres) escotat |
| hagués (haguera) escotat |
| haguéssim (haguérem) escotat |
| haguéssiu (haguéreu) escotat |
| haguessin (hagueren) escotat |
Mode imperatiu
Present
| escota |
| escoti, escote (val.) |
| escotem |
| escoteu, escotau (bal.) |
| escotin, escoten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | escotar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver escotat |
| Gerundi | escotant |
| Gerundi compost | havent escotat |
| Participi | escotat , escotada , escotats , escotades |
Definició
- Pagar l'escot o la part que toca a cadascú en alguna despesa comuna.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017