escorrancar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| escorranco (cent.), escorranque (val.), escorranc (bal.) |
| escorranques |
| escorranca |
| escorranquem, escorrancam (bal.) |
| escorranqueu, escorrancau (bal.) |
| escorranquen |
Perfet
| he escorrancat |
| has escorrancat |
| ha escorrancat |
| hem escorrancat |
| heu escorrancat |
| han escorrancat |
Imperfet
| escorrancava |
| escorrancaves |
| escorrancava |
| escorrancàvem |
| escorrancàveu |
| escorrancaven |
Plusquamperfet
| havia escorrancat |
| havies escorrancat |
| havia escorrancat |
| havíem escorrancat |
| havíeu escorrancat |
| havien escorrancat |
Passat simple
| escorranquí |
| escorrancares |
| escorrancà |
| escorrancàrem |
| escorrancàreu |
| escorrancaren |
Passat perifràstic
| vaig escorrancar |
| vas (vares) escorrancar |
| va escorrancar |
| vam (vàrem) escorrancar |
| vau (vàreu) escorrancar |
| van (varen) escorrancar |
Passat anterior
| haguí escorrancat |
| hagueres escorrancat |
| hagué escorrancat |
| haguérem escorrancat |
| haguéreu escorrancat |
| hagueren escorrancat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver escorrancat |
| vas haver escorrancat |
| va haver escorrancat |
| vam haver escorrancat |
| vau haver escorrancat |
| van haver escorrancat |
Futur
| escorrancaré |
| escorrancaràs |
| escorrancarà |
| escorrancarem |
| escorrancareu |
| escorrancaran |
Futur perfet
| hauré escorrancat |
| hauràs escorrancat |
| haurà escorrancat |
| haurem escorrancat |
| haureu escorrancat |
| hauran escorrancat |
Condicional
| escorrancaria |
| escorrancaries |
| escorrancaria |
| escorrancaríem |
| escorrancaríeu |
| escorrancarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) escorrancat |
| hauries (hagueres) escorrancat |
| hauria (haguera) escorrancat |
| hauríem (haguérem) escorrancat |
| hauríeu (haguéreu) escorrancat |
| haurien (hagueren) escorrancat |
Mode subjuntiu
Present
| escorranqui, escorranque (val.) |
| escorranquis, escorranques (val.) |
| escorranqui, escorranque (val.) |
| escorranquem |
| escorranqueu |
| escorranquin, escorranquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) escorrancat |
| hagis (hages) escorrancat |
| hagi (haja) escorrancat |
| hàgim (hàgem) escorrancat |
| hàgiu (hàgeu) escorrancat |
| hagin (hagen) escorrancat |
Imperfet
| escorranqués, escorrancara (val.), escorrancàs (val., bal.) |
| escorranquessis, escorrancares (val.), escorrancassis (bal.), escorranquesses, escorrancasses (val., bal.) |
| escorranqués, escorrancara (val.), escorrancàs (val., bal.) |
| escorranquéssim, escorrancàrem (val.), escorrancàssim (bal.), escorranquéssem, escorrancàssem (val., bal.) |
| escorranquéssiu, escorrancàreu (val.), escorrancàssiu (bal.), escorranquésseu, escorrancàsseu (val., bal.) |
| escorranquessin, escorrancaren (val.), escorrancassin (bal.), escorranquessen, escorrancassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) escorrancat |
| haguessis (hagueres) escorrancat |
| hagués (haguera) escorrancat |
| haguéssim (haguérem) escorrancat |
| haguéssiu (haguéreu) escorrancat |
| haguessin (hagueren) escorrancat |
Mode imperatiu
Present
| escorranca |
| escorranqui, escorranque (val.) |
| escorranquem |
| escorranqueu, escorrancau (bal.) |
| escorranquin, escorranquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | escorrancar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver escorrancat |
| Gerundi | escorrancant |
| Gerundi compost | havent escorrancat |
| Participi | escorrancat , escorrancada , escorrancats , escorrancades |
Definició
- aixaragallar
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017