escorcollar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| escorcollo (cent.), escorcolle (val.), escorcoll (bal.) |
| escorcolles |
| escorcolla |
| escorcollem, escorcollam (bal.) |
| escorcolleu, escorcollau (bal.) |
| escorcollen |
Perfet
| he escorcollat |
| has escorcollat |
| ha escorcollat |
| hem escorcollat |
| heu escorcollat |
| han escorcollat |
Imperfet
| escorcollava |
| escorcollaves |
| escorcollava |
| escorcollàvem |
| escorcollàveu |
| escorcollaven |
Plusquamperfet
| havia escorcollat |
| havies escorcollat |
| havia escorcollat |
| havíem escorcollat |
| havíeu escorcollat |
| havien escorcollat |
Passat simple
| escorcollí |
| escorcollares |
| escorcollà |
| escorcollàrem |
| escorcollàreu |
| escorcollaren |
Passat perifràstic
| vaig escorcollar |
| vas (vares) escorcollar |
| va escorcollar |
| vam (vàrem) escorcollar |
| vau (vàreu) escorcollar |
| van (varen) escorcollar |
Passat anterior
| haguí escorcollat |
| hagueres escorcollat |
| hagué escorcollat |
| haguérem escorcollat |
| haguéreu escorcollat |
| hagueren escorcollat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver escorcollat |
| vas haver escorcollat |
| va haver escorcollat |
| vam haver escorcollat |
| vau haver escorcollat |
| van haver escorcollat |
Futur
| escorcollaré |
| escorcollaràs |
| escorcollarà |
| escorcollarem |
| escorcollareu |
| escorcollaran |
Futur perfet
| hauré escorcollat |
| hauràs escorcollat |
| haurà escorcollat |
| haurem escorcollat |
| haureu escorcollat |
| hauran escorcollat |
Condicional
| escorcollaria |
| escorcollaries |
| escorcollaria |
| escorcollaríem |
| escorcollaríeu |
| escorcollarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) escorcollat |
| hauries (hagueres) escorcollat |
| hauria (haguera) escorcollat |
| hauríem (haguérem) escorcollat |
| hauríeu (haguéreu) escorcollat |
| haurien (hagueren) escorcollat |
Mode subjuntiu
Present
| escorcolli, escorcolle (val.) |
| escorcollis, escorcolles (val.) |
| escorcolli, escorcolle (val.) |
| escorcollem |
| escorcolleu |
| escorcollin, escorcollen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) escorcollat |
| hagis (hages) escorcollat |
| hagi (haja) escorcollat |
| hàgim (hàgem) escorcollat |
| hàgiu (hàgeu) escorcollat |
| hagin (hagen) escorcollat |
Imperfet
| escorcollés, escorcollara (val.), escorcollàs (val., bal.) |
| escorcollessis, escorcollares (val.), escorcollassis (bal.), escorcollesses, escorcollasses (val., bal.) |
| escorcollés, escorcollara (val.), escorcollàs (val., bal.) |
| escorcolléssim, escorcollàrem (val.), escorcollàssim (bal.), escorcolléssem, escorcollàssem (val., bal.) |
| escorcolléssiu, escorcollàreu (val.), escorcollàssiu (bal.), escorcollésseu, escorcollàsseu (val., bal.) |
| escorcollessin, escorcollaren (val.), escorcollassin (bal.), escorcollessen, escorcollassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) escorcollat |
| haguessis (hagueres) escorcollat |
| hagués (haguera) escorcollat |
| haguéssim (haguérem) escorcollat |
| haguéssiu (haguéreu) escorcollat |
| haguessin (hagueren) escorcollat |
Mode imperatiu
Present
| escorcolla |
| escorcolli, escorcolle (val.) |
| escorcollem |
| escorcolleu, escorcollau (bal.) |
| escorcollin, escorcollen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | escorcollar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver escorcollat |
| Gerundi | escorcollant |
| Gerundi compost | havent escorcollat |
| Participi | escorcollat , escorcollada , escorcollats , escorcollades |
Definició
- Registrar, buscar per trobar proves o indicis d'algun fet, normalment delictiu.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017