escopir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| escupo (cent.), escup (val., bal.) |
| escups |
| escup |
| escopim |
| escopiu |
| escupen |
Perfet
| he escopit |
| has escopit |
| ha escopit |
| hem escopit |
| heu escopit |
| han escopit |
Imperfet
| escopia |
| escopies |
| escopia |
| escopíem |
| escopíeu |
| escopien |
Plusquamperfet
| havia escopit |
| havies escopit |
| havia escopit |
| havíem escopit |
| havíeu escopit |
| havien escopit |
Passat simple
| escopí |
| escopires |
| escopí |
| escopírem |
| escopíreu |
| escopiren |
Passat perifràstic
| vaig escopir |
| vas (vares) escopir |
| va escopir |
| vam (vàrem) escopir |
| vau (vàreu) escopir |
| van (varen) escopir |
Passat anterior
| haguí escopit |
| hagueres escopit |
| hagué escopit |
| haguérem escopit |
| haguéreu escopit |
| hagueren escopit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver escopit |
| vas haver escopit |
| va haver escopit |
| vam haver escopit |
| vau haver escopit |
| van haver escopit |
Futur
| escopiré |
| escopiràs |
| escopirà |
| escopirem |
| escopireu |
| escopiran |
Futur perfet
| hauré escopit |
| hauràs escopit |
| haurà escopit |
| haurem escopit |
| haureu escopit |
| hauran escopit |
Condicional
| escopiria |
| escopiries |
| escopiria |
| escopiríem |
| escopiríeu |
| escopirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) escopit |
| hauries (hagueres) escopit |
| hauria (haguera) escopit |
| hauríem (haguérem) escopit |
| hauríeu (haguéreu) escopit |
| haurien (hagueren) escopit |
Mode subjuntiu
Present
| escupi, escupa (val.) |
| escupis, escupes (val.) |
| escupi, escupa (val.) |
| escopim |
| escopiu |
| escupin, escupen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) escopit |
| hagis (hages) escopit |
| hagi (haja) escopit |
| hàgim (hàgem) escopit |
| hàgiu (hàgeu) escopit |
| hagin (hagen) escopit |
Imperfet
| escopís, escopira (val.) |
| escopissis, escopires (val.), escopisses |
| escopís, escopira (val.) |
| escopíssim, escopírem (val.), escopíssem |
| escopíssiu, escopíreu (val.), escopísseu |
| escopissin, escopiren (val.), escopissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) escopit |
| haguessis (hagueres) escopit |
| hagués (haguera) escopit |
| haguéssim (haguérem) escopit |
| haguéssiu (haguéreu) escopit |
| haguessin (hagueren) escopit |
Mode imperatiu
Present
| escup |
| escupi, escupa (val.) |
| escopim |
| escopiu |
| escupin, escupen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | escopir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver escopit |
| Gerundi | escopint |
| Gerundi compost | havent escopit |
| Participi | escopit , escopida , escopits , escopides |
Definició
- Expulsar alguna cosa de la boca, especialment saliva.
- No escupis els pinyols a terra, porc!
- Per extensió i metafòricament, llançar amb força alguna cosa.
- La metralladora no parava d’escopir bales a tot allò que es movia.
- Per extensió i metafòricament, insultar, maleir, amenaçar o dir qualsevol altra cosa de forma agressiva o negativa.
- El borratxo escopia renecs cada cop que ensopegava contra el terra.
- En general, expulsar, en especial quan es refereix a líquids.
- La bomba escopia amb esma l'aigua de la sentina.
- Evitar que alguna cosa penetri en algun lloc, en especial referit a líquids.
- Aquest vernís no escup l'aigua tan bé com m'asseguraven.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017