esconillar-se
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| esconillo (cent.), esconille (val.), esconill (bal.) |
| esconilles |
| esconilla |
| esconillem, esconillam (bal.) |
| esconilleu, esconillau (bal.) |
| esconillen |
Perfet
| he esconillat |
| has esconillat |
| ha esconillat |
| hem esconillat |
| heu esconillat |
| han esconillat |
Imperfet
| esconillava |
| esconillaves |
| esconillava |
| esconillàvem |
| esconillàveu |
| esconillaven |
Plusquamperfet
| havia esconillat |
| havies esconillat |
| havia esconillat |
| havíem esconillat |
| havíeu esconillat |
| havien esconillat |
Passat simple
| esconillí |
| esconillares |
| esconillà |
| esconillàrem |
| esconillàreu |
| esconillaren |
Passat perifràstic
| vaig esconillar |
| vas (vares) esconillar |
| va esconillar |
| vam (vàrem) esconillar |
| vau (vàreu) esconillar |
| van (varen) esconillar |
Passat anterior
| haguí esconillat |
| hagueres esconillat |
| hagué esconillat |
| haguérem esconillat |
| haguéreu esconillat |
| hagueren esconillat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver esconillat |
| vas haver esconillat |
| va haver esconillat |
| vam haver esconillat |
| vau haver esconillat |
| van haver esconillat |
Futur
| esconillaré |
| esconillaràs |
| esconillarà |
| esconillarem |
| esconillareu |
| esconillaran |
Futur perfet
| hauré esconillat |
| hauràs esconillat |
| haurà esconillat |
| haurem esconillat |
| haureu esconillat |
| hauran esconillat |
Condicional
| esconillaria |
| esconillaries |
| esconillaria |
| esconillaríem |
| esconillaríeu |
| esconillarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) esconillat |
| hauries (hagueres) esconillat |
| hauria (haguera) esconillat |
| hauríem (haguérem) esconillat |
| hauríeu (haguéreu) esconillat |
| haurien (hagueren) esconillat |
Mode subjuntiu
Present
| esconilli, esconille (val.) |
| esconillis, esconilles (val.) |
| esconilli, esconille (val.) |
| esconillem |
| esconilleu |
| esconillin, esconillen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) esconillat |
| hagis (hages) esconillat |
| hagi (haja) esconillat |
| hàgim (hàgem) esconillat |
| hàgiu (hàgeu) esconillat |
| hagin (hagen) esconillat |
Imperfet
| esconillés, esconillara (val.), esconillàs (val., bal.) |
| esconillessis, esconillares (val.), esconillassis (bal.), esconillesses, esconillasses (val., bal.) |
| esconillés, esconillara (val.), esconillàs (val., bal.) |
| esconilléssim, esconillàrem (val.), esconillàssim (bal.), esconilléssem, esconillàssem (val., bal.) |
| esconilléssiu, esconillàreu (val.), esconillàssiu (bal.), esconillésseu, esconillàsseu (val., bal.) |
| esconillessin, esconillaren (val.), esconillassin (bal.), esconillessen, esconillassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) esconillat |
| haguessis (hagueres) esconillat |
| hagués (haguera) esconillat |
| haguéssim (haguérem) esconillat |
| haguéssiu (haguéreu) esconillat |
| haguessin (hagueren) esconillat |
Mode imperatiu
Present
| esconilla |
| esconilli, esconille (val.) |
| esconillem |
| esconilleu, esconillau (bal.) |
| esconillin, esconillen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | esconillar-se |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver esconillat |
| Gerundi | esconillant |
| Gerundi compost | havent esconillat |
| Participi | esconillat , esconillada , esconillats , esconillades |
Definició
- Fugir, amagar-se sobtadament.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017