escometre
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| escometo (cent.), escomet (val., bal.) |
| escomets |
| escomet |
| escometem |
| escometeu |
| escometen |
Perfet
| he escomès, he escomés (val.) |
| has escomès, has escomés (val.) |
| ha escomès, ha escomés (val.) |
| hem escomès, hem escomés (val.) |
| heu escomès, heu escomés (val.) |
| han escomès, han escomés (val.) |
Imperfet
| escometia |
| escometies |
| escometia |
| escometíem |
| escometíeu |
| escometien |
Plusquamperfet
| havia escomès, havia escomés (val.) |
| havies escomès, havies escomés (val.) |
| havia escomès, havia escomés (val.) |
| havíem escomès, havíem escomés (val.) |
| havíeu escomès, havíeu escomés (val.) |
| havien escomès, havien escomés (val.) |
Passat simple
| escometí |
| escometeres |
| escometé |
| escometérem |
| escometéreu |
| escometeren |
Passat perifràstic
| vaig escometre |
| vas (vares) escometre |
| va escometre |
| vam (vàrem) escometre |
| vau (vàreu) escometre |
| van (varen) escometre |
Passat anterior
| haguí escomès, haguí escomés (val.) |
| hagueres escomès, hagueres escomés (val.) |
| hagué escomès, hagué escomés (val.) |
| haguérem escomès, haguérem escomés (val.) |
| haguéreu escomès, haguéreu escomés (val.) |
| hagueren escomès, hagueren escomés (val.) |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver escomès, vaig haver escomés (val.) |
| vas haver escomès, vas haver escomés (val.) |
| va haver escomès, va haver escomés (val.) |
| vam haver escomès, vam haver escomés (val.) |
| vau haver escomès, vau haver escomés (val.) |
| van haver escomès, van haver escomés (val.) |
Futur
| escometré |
| escometràs |
| escometrà |
| escometrem |
| escometreu |
| escometran |
Futur perfet
| hauré escomès, hauré escomés (val.) |
| hauràs escomès, hauràs escomés (val.) |
| haurà escomès, haurà escomés (val.) |
| haurem escomès, haurem escomés (val.) |
| haureu escomès, haureu escomés (val.) |
| hauran escomès, hauran escomés (val.) |
Condicional
| escometria |
| escometries |
| escometria |
| escometríem |
| escometríeu |
| escometrien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) escomès, hauria (haguera) escomés (val.) |
| hauries (hagueres) escomès, hauries (hagueres) escomés (val.) |
| hauria (haguera) escomès, hauria (haguera) escomés (val.) |
| hauríem (haguérem) escomès, hauríem (haguérem) escomés (val.) |
| hauríeu (haguéreu) escomès, hauríeu (haguéreu) escomés (val.) |
| haurien (hagueren) escomès, haurien (hagueren) escomés (val.) |
Mode subjuntiu
Present
| escometi, escometa (val.) |
| escometis, escometes (val.) |
| escometi, escometa (val.) |
| escometem |
| escometeu |
| escometin, escometen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) escomès, hagi (haja) escomés (val.) |
| hagis (hages) escomès, hagis (hages) escomés (val.) |
| hagi (haja) escomès, hagi (haja) escomés (val.) |
| hàgim (hàgem) escomès, hàgim (hàgem) escomés (val.) |
| hàgiu (hàgeu) escomès, hàgiu (hàgeu) escomés (val.) |
| hagin (hagen) escomès, hagin (hagen) escomés (val.) |
Imperfet
| escometés, escometera (val.) |
| escometessis, escometeres (val.), escometesses |
| escometés, escometera (val.) |
| escometéssim, escometérem (val.), escometéssem |
| escometéssiu, escometéreu (val.), escometésseu |
| escometessin, escometeren (val.), escometessen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) escomès, hagués (haguera) escomés (val.) |
| haguessis (hagueres) escomès, haguessis (hagueres) escomés (val.) |
| hagués (haguera) escomès, hagués (haguera) escomés (val.) |
| haguéssim (haguérem) escomès, haguéssim (haguérem) escomés (val.) |
| haguéssiu (haguéreu) escomès, haguéssiu (haguéreu) escomés (val.) |
| haguessin (hagueren) escomès, haguessin (hagueren) escomés (val.) |
Mode imperatiu
Present
| escomet |
| escometi, escometa (val.) |
| escometem |
| escometeu |
| escometin, escometen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | escometre |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver escomès, haver escomés (val.) |
| Gerundi | escometent |
| Gerundi compost | havent escomès, havent escomés (val.) |
| Participi | escomès, escomés (val.) , escomesa , escomesos , escomeses |
Definició
- Dirigir-se contra algú de forma violenta o ofensiva, envestir.
- Sortir a l'encontre d'algú per saludar-lo o parlar-li.
- Tirar endavant o posar en marxa un projecte o una empresa.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017