esclatar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| esclato (cent.), esclate (val.), esclat (bal.) |
| esclates |
| esclata |
| esclatem, esclatam (bal.) |
| esclateu, esclatau (bal.) |
| esclaten |
Perfet
| he esclatat |
| has esclatat |
| ha esclatat |
| hem esclatat |
| heu esclatat |
| han esclatat |
Imperfet
| esclatava |
| esclataves |
| esclatava |
| esclatàvem |
| esclatàveu |
| esclataven |
Plusquamperfet
| havia esclatat |
| havies esclatat |
| havia esclatat |
| havíem esclatat |
| havíeu esclatat |
| havien esclatat |
Passat simple
| esclatí |
| esclatares |
| esclatà |
| esclatàrem |
| esclatàreu |
| esclataren |
Passat perifràstic
| vaig esclatar |
| vas (vares) esclatar |
| va esclatar |
| vam (vàrem) esclatar |
| vau (vàreu) esclatar |
| van (varen) esclatar |
Passat anterior
| haguí esclatat |
| hagueres esclatat |
| hagué esclatat |
| haguérem esclatat |
| haguéreu esclatat |
| hagueren esclatat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver esclatat |
| vas haver esclatat |
| va haver esclatat |
| vam haver esclatat |
| vau haver esclatat |
| van haver esclatat |
Futur
| esclataré |
| esclataràs |
| esclatarà |
| esclatarem |
| esclatareu |
| esclataran |
Futur perfet
| hauré esclatat |
| hauràs esclatat |
| haurà esclatat |
| haurem esclatat |
| haureu esclatat |
| hauran esclatat |
Condicional
| esclataria |
| esclataries |
| esclataria |
| esclataríem |
| esclataríeu |
| esclatarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) esclatat |
| hauries (hagueres) esclatat |
| hauria (haguera) esclatat |
| hauríem (haguérem) esclatat |
| hauríeu (haguéreu) esclatat |
| haurien (hagueren) esclatat |
Mode subjuntiu
Present
| esclati, esclate (val.) |
| esclatis, esclates (val.) |
| esclati, esclate (val.) |
| esclatem |
| esclateu |
| esclatin, esclaten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) esclatat |
| hagis (hages) esclatat |
| hagi (haja) esclatat |
| hàgim (hàgem) esclatat |
| hàgiu (hàgeu) esclatat |
| hagin (hagen) esclatat |
Imperfet
| esclatés, esclatara (val.), esclatàs (val., bal.) |
| esclatessis, esclatares (val.), esclatassis (bal.), esclatesses, esclatasses (val., bal.) |
| esclatés, esclatara (val.), esclatàs (val., bal.) |
| esclatéssim, esclatàrem (val.), esclatàssim (bal.), esclatéssem, esclatàssem (val., bal.) |
| esclatéssiu, esclatàreu (val.), esclatàssiu (bal.), esclatésseu, esclatàsseu (val., bal.) |
| esclatessin, esclataren (val.), esclatassin (bal.), esclatessen, esclatassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) esclatat |
| haguessis (hagueres) esclatat |
| hagués (haguera) esclatat |
| haguéssim (haguérem) esclatat |
| haguéssiu (haguéreu) esclatat |
| haguessin (hagueren) esclatat |
Mode imperatiu
Present
| esclata |
| esclati, esclate (val.) |
| esclatem |
| esclateu, esclatau (bal.) |
| esclatin, esclaten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | esclatar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver esclatat |
| Gerundi | esclatant |
| Gerundi compost | havent esclatat |
| Participi | esclatat , esclatada , esclatats , esclatades |
Definició
- Obrir-se una cosa per una força o impuls interior.
- Manifestar-se de forma sobtada.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017