esclarir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| esclareixo (cent.), esclaresc (val., bal.), esclarisc (val.) |
| esclareixes, esclarixes (val.) |
| esclareix, esclarix (val.) |
| esclarim |
| esclariu |
| esclareixen, esclarixen (val.) |
Perfet
| he esclarit |
| has esclarit |
| ha esclarit |
| hem esclarit |
| heu esclarit |
| han esclarit |
Imperfet
| esclaria |
| esclaries |
| esclaria |
| esclaríem |
| esclaríeu |
| esclarien |
Plusquamperfet
| havia esclarit |
| havies esclarit |
| havia esclarit |
| havíem esclarit |
| havíeu esclarit |
| havien esclarit |
Passat simple
| esclarí |
| esclarires |
| esclarí |
| esclarírem |
| esclaríreu |
| esclariren |
Passat perifràstic
| vaig esclarir |
| vas (vares) esclarir |
| va esclarir |
| vam (vàrem) esclarir |
| vau (vàreu) esclarir |
| van (varen) esclarir |
Passat anterior
| haguí esclarit |
| hagueres esclarit |
| hagué esclarit |
| haguérem esclarit |
| haguéreu esclarit |
| hagueren esclarit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver esclarit |
| vas haver esclarit |
| va haver esclarit |
| vam haver esclarit |
| vau haver esclarit |
| van haver esclarit |
Futur
| esclariré |
| esclariràs |
| esclarirà |
| esclarirem |
| esclarireu |
| esclariran |
Futur perfet
| hauré esclarit |
| hauràs esclarit |
| haurà esclarit |
| haurem esclarit |
| haureu esclarit |
| hauran esclarit |
Condicional
| esclariria |
| esclariries |
| esclariria |
| esclariríem |
| esclariríeu |
| esclaririen |
Condicional perfet
| hauria (haguera) esclarit |
| hauries (hagueres) esclarit |
| hauria (haguera) esclarit |
| hauríem (haguérem) esclarit |
| hauríeu (haguéreu) esclarit |
| haurien (hagueren) esclarit |
Mode subjuntiu
Present
| esclareixi, esclaresca / esclarisca (val.), esclaresqui (bal.) |
| esclareixis, esclaresques / esclarisques (val.), esclaresquis (bal.) |
| esclareixi, esclaresca / esclarisca (val.), esclaresqui (bal.) |
| esclarim, esclariguem (bal.) |
| esclariu, esclarigueu (bal.) |
| esclareixin, esclaresquen / esclarisquen (val.), esclaresquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) esclarit |
| hagis (hages) esclarit |
| hagi (haja) esclarit |
| hàgim (hàgem) esclarit |
| hàgiu (hàgeu) esclarit |
| hagin (hagen) esclarit |
Imperfet
| esclarís, esclarira (val.) |
| esclarissis, esclarires (val.), esclarisses |
| esclarís, esclarira (val.) |
| esclaríssim, esclarírem (val.), esclaríssem |
| esclaríssiu, esclaríreu (val.), esclarísseu |
| esclarissin, esclariren (val.), esclarissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) esclarit |
| haguessis (hagueres) esclarit |
| hagués (haguera) esclarit |
| haguéssim (haguérem) esclarit |
| haguéssiu (haguéreu) esclarit |
| haguessin (hagueren) esclarit |
Mode imperatiu
Present
| esclareix, esclarix (val.) |
| esclareixi, esclaresca / esclarisca (val.), esclaresqui (bal.) |
| esclarim, esclariguem (bal.) |
| esclariu |
| esclareixin, esclaresquen / esclarisquen (val.), esclaresquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | esclarir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver esclarit |
| Gerundi | esclarint |
| Gerundi compost | havent esclarit |
| Participi | esclarit , esclarida , esclarits , esclarides |
Definició
- Desfer nusos dels cabells.
- Quedar l'ambient lliure d'elements que tapen la claror: humitat, núvols i ombres.
- esbandir
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017