escaure
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| escaic |
| escaus |
| escau |
| escaiem, escaem (val.), esqueim (bal.) |
| escaieu, escaeu (val.), esqueis (bal.) |
| escauen |
Perfet
| he escaigut |
| has escaigut |
| ha escaigut |
| hem escaigut |
| heu escaigut |
| han escaigut |
Imperfet
| esqueia |
| esqueies |
| esqueia |
| esquèiem / esquéiem |
| esquèieu / esquéieu |
| esqueien |
Plusquamperfet
| havia escaigut |
| havies escaigut |
| havia escaigut |
| havíem escaigut |
| havíeu escaigut |
| havien escaigut |
Passat simple
| escaiguí |
| escaigueres |
| escaigué |
| escaiguérem |
| escaiguéreu |
| escaigueren |
Passat perifràstic
| vaig escaure |
| vas (vares) escaure |
| va escaure |
| vam (vàrem) escaure |
| vau (vàreu) escaure |
| van (varen) escaure |
Passat anterior
| haguí escaigut |
| hagueres escaigut |
| hagué escaigut |
| haguérem escaigut |
| haguéreu escaigut |
| hagueren escaigut |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver escaigut |
| vas haver escaigut |
| va haver escaigut |
| vam haver escaigut |
| vau haver escaigut |
| van haver escaigut |
Futur
| escauré |
| escauràs |
| escaurà |
| escaurem |
| escaureu |
| escauran |
Futur perfet
| hauré escaigut |
| hauràs escaigut |
| haurà escaigut |
| haurem escaigut |
| haureu escaigut |
| hauran escaigut |
Condicional
| escauria |
| escauries |
| escauria |
| escauríem |
| escauríeu |
| escaurien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) escaigut |
| hauries (hagueres) escaigut |
| hauria (haguera) escaigut |
| hauríem (haguérem) escaigut |
| hauríeu (haguéreu) escaigut |
| haurien (hagueren) escaigut |
Mode subjuntiu
Present
| escaigui, escaiga (val.) |
| escaiguis, escaigues (val.) |
| escaigui, escaiga (val.) |
| escaiguem |
| escaigueu |
| escaiguin, escaiguen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) escaigut |
| hagis (hages) escaigut |
| hagi (haja) escaigut |
| hàgim (hàgem) escaigut |
| hàgiu (hàgeu) escaigut |
| hagin (hagen) escaigut |
Imperfet
| escaigués, escaiguera (val.) |
| escaiguessis, escaigueres (val.), escaiguesses |
| escaigués, escaiguera (val.) |
| escaiguéssim, escaiguérem (val.), escaiguéssem |
| escaiguéssiu, escaiguéreu (val.), escaiguésseu |
| escaiguessin, escaigueren (val.), escaiguessen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) escaigut |
| haguessis (hagueres) escaigut |
| hagués (haguera) escaigut |
| haguéssim (haguérem) escaigut |
| haguéssiu (haguéreu) escaigut |
| haguessin (hagueren) escaigut |
Mode imperatiu
Present
| escau |
| escaigui, escaiga (val.) |
| escaiguem |
| escaieu, escaeu (val.), esqueis (bal.) |
| escaiguin, escaiguen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | escaure |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver escaigut |
| Gerundi | escaient, escaent (val.) |
| Gerundi compost | havent escaigut |
| Participi | escaigut , escaiguda , escaiguts , escaigudes |
Definició
- Encaixar dins les previsions, anar bé.
- Anar bé, combinar, ajustar-se físicament o bé atenent a raons estètiques.
- Estar en un lloc concret de manera casual, trobar-s'hi.
- Una cosa, succeir en una ocasió, en una data.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017