escarnir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| escarneixo (cent.), escarnesc (val., bal.), escarnisc (val.) |
| escarneixes, escarnixes (val.) |
| escarneix, escarnix (val.) |
| escarnim |
| escarniu |
| escarneixen, escarnixen (val.) |
Perfet
| he escarnit |
| has escarnit |
| ha escarnit |
| hem escarnit |
| heu escarnit |
| han escarnit |
Imperfet
| escarnia |
| escarnies |
| escarnia |
| escarníem |
| escarníeu |
| escarnien |
Plusquamperfet
| havia escarnit |
| havies escarnit |
| havia escarnit |
| havíem escarnit |
| havíeu escarnit |
| havien escarnit |
Passat simple
| escarní |
| escarnires |
| escarní |
| escarnírem |
| escarníreu |
| escarniren |
Passat perifràstic
| vaig escarnir |
| vas (vares) escarnir |
| va escarnir |
| vam (vàrem) escarnir |
| vau (vàreu) escarnir |
| van (varen) escarnir |
Passat anterior
| haguí escarnit |
| hagueres escarnit |
| hagué escarnit |
| haguérem escarnit |
| haguéreu escarnit |
| hagueren escarnit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver escarnit |
| vas haver escarnit |
| va haver escarnit |
| vam haver escarnit |
| vau haver escarnit |
| van haver escarnit |
Futur
| escarniré |
| escarniràs |
| escarnirà |
| escarnirem |
| escarnireu |
| escarniran |
Futur perfet
| hauré escarnit |
| hauràs escarnit |
| haurà escarnit |
| haurem escarnit |
| haureu escarnit |
| hauran escarnit |
Condicional
| escarniria |
| escarniries |
| escarniria |
| escarniríem |
| escarniríeu |
| escarnirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) escarnit |
| hauries (hagueres) escarnit |
| hauria (haguera) escarnit |
| hauríem (haguérem) escarnit |
| hauríeu (haguéreu) escarnit |
| haurien (hagueren) escarnit |
Mode subjuntiu
Present
| escarneixi, escarnesca / escarnisca (val.), escarnesqui (bal.) |
| escarneixis, escarnesques / escarnisques (val.), escarnesquis (bal.) |
| escarneixi, escarnesca / escarnisca (val.), escarnesqui (bal.) |
| escarnim, escarniguem (bal.) |
| escarniu, escarnigueu (bal.) |
| escarneixin, escarnesquen / escarnisquen (val.), escarnesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) escarnit |
| hagis (hages) escarnit |
| hagi (haja) escarnit |
| hàgim (hàgem) escarnit |
| hàgiu (hàgeu) escarnit |
| hagin (hagen) escarnit |
Imperfet
| escarnís, escarnira (val.) |
| escarnissis, escarnires (val.), escarnisses |
| escarnís, escarnira (val.) |
| escarníssim, escarnírem (val.), escarníssem |
| escarníssiu, escarníreu (val.), escarnísseu |
| escarnissin, escarniren (val.), escarnissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) escarnit |
| haguessis (hagueres) escarnit |
| hagués (haguera) escarnit |
| haguéssim (haguérem) escarnit |
| haguéssiu (haguéreu) escarnit |
| haguessin (hagueren) escarnit |
Mode imperatiu
Present
| escarneix, escarnix (val.) |
| escarneixi, escarnesca / escarnisca (val.), escarnesqui (bal.) |
| escarnim, escarniguem (bal.) |
| escarniu |
| escarneixin, escarnesquen / escarnisquen (val.), escarnesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | escarnir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver escarnit |
| Gerundi | escarnint |
| Gerundi compost | havent escarnit |
| Participi | escarnit , escarnida , escarnits , escarnides |
Definició
- Riure-se'n d'algú per deixar-lo en ridícul.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017