escantellar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| escantello (cent.), escantelle (val.), escantell (bal.) |
| escantelles |
| escantella |
| escantellem, escantellam (bal.) |
| escantelleu, escantellau (bal.) |
| escantellen |
Perfet
| he escantellat |
| has escantellat |
| ha escantellat |
| hem escantellat |
| heu escantellat |
| han escantellat |
Imperfet
| escantellava |
| escantellaves |
| escantellava |
| escantellàvem |
| escantellàveu |
| escantellaven |
Plusquamperfet
| havia escantellat |
| havies escantellat |
| havia escantellat |
| havíem escantellat |
| havíeu escantellat |
| havien escantellat |
Passat simple
| escantellí |
| escantellares |
| escantellà |
| escantellàrem |
| escantellàreu |
| escantellaren |
Passat perifràstic
| vaig escantellar |
| vas (vares) escantellar |
| va escantellar |
| vam (vàrem) escantellar |
| vau (vàreu) escantellar |
| van (varen) escantellar |
Passat anterior
| haguí escantellat |
| hagueres escantellat |
| hagué escantellat |
| haguérem escantellat |
| haguéreu escantellat |
| hagueren escantellat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver escantellat |
| vas haver escantellat |
| va haver escantellat |
| vam haver escantellat |
| vau haver escantellat |
| van haver escantellat |
Futur
| escantellaré |
| escantellaràs |
| escantellarà |
| escantellarem |
| escantellareu |
| escantellaran |
Futur perfet
| hauré escantellat |
| hauràs escantellat |
| haurà escantellat |
| haurem escantellat |
| haureu escantellat |
| hauran escantellat |
Condicional
| escantellaria |
| escantellaries |
| escantellaria |
| escantellaríem |
| escantellaríeu |
| escantellarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) escantellat |
| hauries (hagueres) escantellat |
| hauria (haguera) escantellat |
| hauríem (haguérem) escantellat |
| hauríeu (haguéreu) escantellat |
| haurien (hagueren) escantellat |
Mode subjuntiu
Present
| escantelli, escantelle (val.) |
| escantellis, escantelles (val.) |
| escantelli, escantelle (val.) |
| escantellem |
| escantelleu |
| escantellin, escantellen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) escantellat |
| hagis (hages) escantellat |
| hagi (haja) escantellat |
| hàgim (hàgem) escantellat |
| hàgiu (hàgeu) escantellat |
| hagin (hagen) escantellat |
Imperfet
| escantellés, escantellara (val.), escantellàs (val., bal.) |
| escantellessis, escantellares (val.), escantellassis (bal.), escantellesses, escantellasses (val., bal.) |
| escantellés, escantellara (val.), escantellàs (val., bal.) |
| escantelléssim, escantellàrem (val.), escantellàssim (bal.), escantelléssem, escantellàssem (val., bal.) |
| escantelléssiu, escantellàreu (val.), escantellàssiu (bal.), escantellésseu, escantellàsseu (val., bal.) |
| escantellessin, escantellaren (val.), escantellassin (bal.), escantellessen, escantellassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) escantellat |
| haguessis (hagueres) escantellat |
| hagués (haguera) escantellat |
| haguéssim (haguérem) escantellat |
| haguéssiu (haguéreu) escantellat |
| haguessin (hagueren) escantellat |
Mode imperatiu
Present
| escantella |
| escantelli, escantelle (val.) |
| escantellem |
| escantelleu, escantellau (bal.) |
| escantellin, escantellen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | escantellar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver escantellat |
| Gerundi | escantellant |
| Gerundi compost | havent escantellat |
| Participi | escantellat , escantellada , escantellats , escantellades |
Definició
- Trencar un cantell, la part extrema.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017