escamarrar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| escamarro (cent.), escamarre (val.), escamarr (bal.) |
| escamarres |
| escamarra |
| escamarrem, escamarram (bal.) |
| escamarreu, escamarrau (bal.) |
| escamarren |
Perfet
| he escamarrat |
| has escamarrat |
| ha escamarrat |
| hem escamarrat |
| heu escamarrat |
| han escamarrat |
Imperfet
| escamarrava |
| escamarraves |
| escamarrava |
| escamarràvem |
| escamarràveu |
| escamarraven |
Plusquamperfet
| havia escamarrat |
| havies escamarrat |
| havia escamarrat |
| havíem escamarrat |
| havíeu escamarrat |
| havien escamarrat |
Passat simple
| escamarrí |
| escamarrares |
| escamarrà |
| escamarràrem |
| escamarràreu |
| escamarraren |
Passat perifràstic
| vaig escamarrar |
| vas (vares) escamarrar |
| va escamarrar |
| vam (vàrem) escamarrar |
| vau (vàreu) escamarrar |
| van (varen) escamarrar |
Passat anterior
| haguí escamarrat |
| hagueres escamarrat |
| hagué escamarrat |
| haguérem escamarrat |
| haguéreu escamarrat |
| hagueren escamarrat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver escamarrat |
| vas haver escamarrat |
| va haver escamarrat |
| vam haver escamarrat |
| vau haver escamarrat |
| van haver escamarrat |
Futur
| escamarraré |
| escamarraràs |
| escamarrarà |
| escamarrarem |
| escamarrareu |
| escamarraran |
Futur perfet
| hauré escamarrat |
| hauràs escamarrat |
| haurà escamarrat |
| haurem escamarrat |
| haureu escamarrat |
| hauran escamarrat |
Condicional
| escamarraria |
| escamarraries |
| escamarraria |
| escamarraríem |
| escamarraríeu |
| escamarrarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) escamarrat |
| hauries (hagueres) escamarrat |
| hauria (haguera) escamarrat |
| hauríem (haguérem) escamarrat |
| hauríeu (haguéreu) escamarrat |
| haurien (hagueren) escamarrat |
Mode subjuntiu
Present
| escamarri, escamarre (val.) |
| escamarris, escamarres (val.) |
| escamarri, escamarre (val.) |
| escamarrem |
| escamarreu |
| escamarrin, escamarren (val.) |
Perfet
| hagi (haja) escamarrat |
| hagis (hages) escamarrat |
| hagi (haja) escamarrat |
| hàgim (hàgem) escamarrat |
| hàgiu (hàgeu) escamarrat |
| hagin (hagen) escamarrat |
Imperfet
| escamarrés, escamarrara (val.), escamarràs (val., bal.) |
| escamarressis, escamarrares (val.), escamarrassis (bal.), escamarresses, escamarrasses (val., bal.) |
| escamarrés, escamarrara (val.), escamarràs (val., bal.) |
| escamarréssim, escamarràrem (val.), escamarràssim (bal.), escamarréssem, escamarràssem (val., bal.) |
| escamarréssiu, escamarràreu (val.), escamarràssiu (bal.), escamarrésseu, escamarràsseu (val., bal.) |
| escamarressin, escamarraren (val.), escamarrassin (bal.), escamarressen, escamarrassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) escamarrat |
| haguessis (hagueres) escamarrat |
| hagués (haguera) escamarrat |
| haguéssim (haguérem) escamarrat |
| haguéssiu (haguéreu) escamarrat |
| haguessin (hagueren) escamarrat |
Mode imperatiu
Present
| escamarra |
| escamarri, escamarre (val.) |
| escamarrem |
| escamarreu, escamarrau (bal.) |
| escamarrin, escamarren (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | escamarrar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver escamarrat |
| Gerundi | escamarrant |
| Gerundi compost | havent escamarrat |
| Participi | escamarrat , escamarrada , escamarrats , escamarrades |
Definició
- eixancarrar
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017