escamarlar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| escamarlo (cent.), escamarle (val.), escamarl (bal.) |
| escamarles |
| escamarla |
| escamarlem, escamarlam (bal.) |
| escamarleu, escamarlau (bal.) |
| escamarlen |
Perfet
| he escamarlat |
| has escamarlat |
| ha escamarlat |
| hem escamarlat |
| heu escamarlat |
| han escamarlat |
Imperfet
| escamarlava |
| escamarlaves |
| escamarlava |
| escamarlàvem |
| escamarlàveu |
| escamarlaven |
Plusquamperfet
| havia escamarlat |
| havies escamarlat |
| havia escamarlat |
| havíem escamarlat |
| havíeu escamarlat |
| havien escamarlat |
Passat simple
| escamarlí |
| escamarlares |
| escamarlà |
| escamarlàrem |
| escamarlàreu |
| escamarlaren |
Passat perifràstic
| vaig escamarlar |
| vas (vares) escamarlar |
| va escamarlar |
| vam (vàrem) escamarlar |
| vau (vàreu) escamarlar |
| van (varen) escamarlar |
Passat anterior
| haguí escamarlat |
| hagueres escamarlat |
| hagué escamarlat |
| haguérem escamarlat |
| haguéreu escamarlat |
| hagueren escamarlat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver escamarlat |
| vas haver escamarlat |
| va haver escamarlat |
| vam haver escamarlat |
| vau haver escamarlat |
| van haver escamarlat |
Futur
| escamarlaré |
| escamarlaràs |
| escamarlarà |
| escamarlarem |
| escamarlareu |
| escamarlaran |
Futur perfet
| hauré escamarlat |
| hauràs escamarlat |
| haurà escamarlat |
| haurem escamarlat |
| haureu escamarlat |
| hauran escamarlat |
Condicional
| escamarlaria |
| escamarlaries |
| escamarlaria |
| escamarlaríem |
| escamarlaríeu |
| escamarlarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) escamarlat |
| hauries (hagueres) escamarlat |
| hauria (haguera) escamarlat |
| hauríem (haguérem) escamarlat |
| hauríeu (haguéreu) escamarlat |
| haurien (hagueren) escamarlat |
Mode subjuntiu
Present
| escamarli, escamarle (val.) |
| escamarlis, escamarles (val.) |
| escamarli, escamarle (val.) |
| escamarlem |
| escamarleu |
| escamarlin, escamarlen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) escamarlat |
| hagis (hages) escamarlat |
| hagi (haja) escamarlat |
| hàgim (hàgem) escamarlat |
| hàgiu (hàgeu) escamarlat |
| hagin (hagen) escamarlat |
Imperfet
| escamarlés, escamarlara (val.), escamarlàs (val., bal.) |
| escamarlessis, escamarlares (val.), escamarlassis (bal.), escamarlesses, escamarlasses (val., bal.) |
| escamarlés, escamarlara (val.), escamarlàs (val., bal.) |
| escamarléssim, escamarlàrem (val.), escamarlàssim (bal.), escamarléssem, escamarlàssem (val., bal.) |
| escamarléssiu, escamarlàreu (val.), escamarlàssiu (bal.), escamarlésseu, escamarlàsseu (val., bal.) |
| escamarlessin, escamarlaren (val.), escamarlassin (bal.), escamarlessen, escamarlassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) escamarlat |
| haguessis (hagueres) escamarlat |
| hagués (haguera) escamarlat |
| haguéssim (haguérem) escamarlat |
| haguéssiu (haguéreu) escamarlat |
| haguessin (hagueren) escamarlat |
Mode imperatiu
Present
| escamarla |
| escamarli, escamarle (val.) |
| escamarlem |
| escamarleu, escamarlau (bal.) |
| escamarlin, escamarlen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | escamarlar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver escamarlat |
| Gerundi | escamarlant |
| Gerundi compost | havent escamarlat |
| Participi | escamarlat , escamarlada , escamarlats , escamarlades |
Definició
- Eixancarrar extremitats com els dits de la mà o les cames.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017