esbroncar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| esbronco (cent.), esbronque (val.), esbronc (bal.) |
| esbronques |
| esbronca |
| esbronquem, esbroncam (bal.) |
| esbronqueu, esbroncau (bal.) |
| esbronquen |
Perfet
| he esbroncat |
| has esbroncat |
| ha esbroncat |
| hem esbroncat |
| heu esbroncat |
| han esbroncat |
Imperfet
| esbroncava |
| esbroncaves |
| esbroncava |
| esbroncàvem |
| esbroncàveu |
| esbroncaven |
Plusquamperfet
| havia esbroncat |
| havies esbroncat |
| havia esbroncat |
| havíem esbroncat |
| havíeu esbroncat |
| havien esbroncat |
Passat simple
| esbronquí |
| esbroncares |
| esbroncà |
| esbroncàrem |
| esbroncàreu |
| esbroncaren |
Passat perifràstic
| vaig esbroncar |
| vas (vares) esbroncar |
| va esbroncar |
| vam (vàrem) esbroncar |
| vau (vàreu) esbroncar |
| van (varen) esbroncar |
Passat anterior
| haguí esbroncat |
| hagueres esbroncat |
| hagué esbroncat |
| haguérem esbroncat |
| haguéreu esbroncat |
| hagueren esbroncat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver esbroncat |
| vas haver esbroncat |
| va haver esbroncat |
| vam haver esbroncat |
| vau haver esbroncat |
| van haver esbroncat |
Futur
| esbroncaré |
| esbroncaràs |
| esbroncarà |
| esbroncarem |
| esbroncareu |
| esbroncaran |
Futur perfet
| hauré esbroncat |
| hauràs esbroncat |
| haurà esbroncat |
| haurem esbroncat |
| haureu esbroncat |
| hauran esbroncat |
Condicional
| esbroncaria |
| esbroncaries |
| esbroncaria |
| esbroncaríem |
| esbroncaríeu |
| esbroncarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) esbroncat |
| hauries (hagueres) esbroncat |
| hauria (haguera) esbroncat |
| hauríem (haguérem) esbroncat |
| hauríeu (haguéreu) esbroncat |
| haurien (hagueren) esbroncat |
Mode subjuntiu
Present
| esbronqui, esbronque (val.) |
| esbronquis, esbronques (val.) |
| esbronqui, esbronque (val.) |
| esbronquem |
| esbronqueu |
| esbronquin, esbronquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) esbroncat |
| hagis (hages) esbroncat |
| hagi (haja) esbroncat |
| hàgim (hàgem) esbroncat |
| hàgiu (hàgeu) esbroncat |
| hagin (hagen) esbroncat |
Imperfet
| esbronqués, esbroncara (val.), esbroncàs (val., bal.) |
| esbronquessis, esbroncares (val.), esbroncassis (bal.), esbronquesses, esbroncasses (val., bal.) |
| esbronqués, esbroncara (val.), esbroncàs (val., bal.) |
| esbronquéssim, esbroncàrem (val.), esbroncàssim (bal.), esbronquéssem, esbroncàssem (val., bal.) |
| esbronquéssiu, esbroncàreu (val.), esbroncàssiu (bal.), esbronquésseu, esbroncàsseu (val., bal.) |
| esbronquessin, esbroncaren (val.), esbroncassin (bal.), esbronquessen, esbroncassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) esbroncat |
| haguessis (hagueres) esbroncat |
| hagués (haguera) esbroncat |
| haguéssim (haguérem) esbroncat |
| haguéssiu (haguéreu) esbroncat |
| haguessin (hagueren) esbroncat |
Mode imperatiu
Present
| esbronca |
| esbronqui, esbronque (val.) |
| esbronquem |
| esbronqueu, esbroncau (bal.) |
| esbronquin, esbronquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | esbroncar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver esbroncat |
| Gerundi | esbroncant |
| Gerundi compost | havent esbroncat |
| Participi | esbroncat , esbroncada , esbroncats , esbroncades |
Definició
- Escridassar, renyar a crits.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017