esbromar-se
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| esbromo (cent.), esbrome (val.), esbrom (bal.) |
| esbromes |
| esbroma |
| esbromem, esbromam (bal.) |
| esbromeu, esbromau (bal.) |
| esbromen |
Perfet
| he esbromat |
| has esbromat |
| ha esbromat |
| hem esbromat |
| heu esbromat |
| han esbromat |
Imperfet
| esbromava |
| esbromaves |
| esbromava |
| esbromàvem |
| esbromàveu |
| esbromaven |
Plusquamperfet
| havia esbromat |
| havies esbromat |
| havia esbromat |
| havíem esbromat |
| havíeu esbromat |
| havien esbromat |
Passat simple
| esbromí |
| esbromares |
| esbromà |
| esbromàrem |
| esbromàreu |
| esbromaren |
Passat perifràstic
| vaig esbromar |
| vas (vares) esbromar |
| va esbromar |
| vam (vàrem) esbromar |
| vau (vàreu) esbromar |
| van (varen) esbromar |
Passat anterior
| haguí esbromat |
| hagueres esbromat |
| hagué esbromat |
| haguérem esbromat |
| haguéreu esbromat |
| hagueren esbromat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver esbromat |
| vas haver esbromat |
| va haver esbromat |
| vam haver esbromat |
| vau haver esbromat |
| van haver esbromat |
Futur
| esbromaré |
| esbromaràs |
| esbromarà |
| esbromarem |
| esbromareu |
| esbromaran |
Futur perfet
| hauré esbromat |
| hauràs esbromat |
| haurà esbromat |
| haurem esbromat |
| haureu esbromat |
| hauran esbromat |
Condicional
| esbromaria |
| esbromaries |
| esbromaria |
| esbromaríem |
| esbromaríeu |
| esbromarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) esbromat |
| hauries (hagueres) esbromat |
| hauria (haguera) esbromat |
| hauríem (haguérem) esbromat |
| hauríeu (haguéreu) esbromat |
| haurien (hagueren) esbromat |
Mode subjuntiu
Present
| esbromi, esbrome (val.) |
| esbromis, esbromes (val.) |
| esbromi, esbrome (val.) |
| esbromem |
| esbromeu |
| esbromin, esbromen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) esbromat |
| hagis (hages) esbromat |
| hagi (haja) esbromat |
| hàgim (hàgem) esbromat |
| hàgiu (hàgeu) esbromat |
| hagin (hagen) esbromat |
Imperfet
| esbromés, esbromara (val.), esbromàs (val., bal.) |
| esbromessis, esbromares (val.), esbromassis (bal.), esbromesses, esbromasses (val., bal.) |
| esbromés, esbromara (val.), esbromàs (val., bal.) |
| esbroméssim, esbromàrem (val.), esbromàssim (bal.), esbroméssem, esbromàssem (val., bal.) |
| esbroméssiu, esbromàreu (val.), esbromàssiu (bal.), esbromésseu, esbromàsseu (val., bal.) |
| esbromessin, esbromaren (val.), esbromassin (bal.), esbromessen, esbromassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) esbromat |
| haguessis (hagueres) esbromat |
| hagués (haguera) esbromat |
| haguéssim (haguérem) esbromat |
| haguéssiu (haguéreu) esbromat |
| haguessin (hagueren) esbromat |
Mode imperatiu
Present
| esbroma |
| esbromi, esbrome (val.) |
| esbromem |
| esbromeu, esbromau (bal.) |
| esbromin, esbromen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | esbromar-se |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver esbromat |
| Gerundi | esbromant |
| Gerundi compost | havent esbromat |
| Participi | esbromat , esbromada , esbromats , esbromades |
Definició
- bromar
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017