Conjugació del verb «esbrinar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

esbrinar

Mode indicatiu

Present
jo esbrino (cent.), esbrine (val.), esbrín (bal.)
tu esbrines
ell, ella, vostè esbrina
nosaltres esbrinem, esbrinam (bal.)
vosaltres, vós esbrineu, esbrinau (bal.)
ells, elles, vostès esbrinen
Perfet
jo he esbrinat
tu has esbrinat
ell, ella, vostè ha esbrinat
nosaltres hem esbrinat
vosaltres, vós heu esbrinat
ells, elles, vostès han esbrinat
Imperfet
jo esbrinava
tu esbrinaves
ell, ella, vostè esbrinava
nosaltres esbrinàvem
vosaltres, vós esbrinàveu
ells, elles, vostès esbrinaven
Plusquamperfet
jo havia esbrinat
tu havies esbrinat
ell, ella, vostè havia esbrinat
nosaltres havíem esbrinat
vosaltres, vós havíeu esbrinat
ells, elles, vostès havien esbrinat
Passat simple
jo esbriní
tu esbrinares
ell, ella, vostè esbrinà
nosaltres esbrinàrem
vosaltres, vós esbrinàreu
ells, elles, vostès esbrinaren
Passat perifràstic
jo vaig esbrinar
tu vas (vares) esbrinar
ell, ella, vostè va esbrinar
nosaltres vam (vàrem) esbrinar
vosaltres, vós vau (vàreu) esbrinar
ells, elles, vostès van (varen) esbrinar
Passat anterior
jo haguí esbrinat
tu hagueres esbrinat
ell, ella, vostè hagué esbrinat
nosaltres haguérem esbrinat
vosaltres, vós haguéreu esbrinat
ells, elles, vostès hagueren esbrinat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver esbrinat
tu vas haver esbrinat
ell, ella, vostè va haver esbrinat
nosaltres vam haver esbrinat
vosaltres, vós vau haver esbrinat
ells, elles, vostès van haver esbrinat
Futur
jo esbrinaré
tu esbrinaràs
ell, ella, vostè esbrinarà
nosaltres esbrinarem
vosaltres, vós esbrinareu
ells, elles, vostès esbrinaran
Futur perfet
jo hauré esbrinat
tu hauràs esbrinat
ell, ella, vostè haurà esbrinat
nosaltres haurem esbrinat
vosaltres, vós haureu esbrinat
ells, elles, vostès hauran esbrinat
Condicional
jo esbrinaria
tu esbrinaries
ell, ella, vostè esbrinaria
nosaltres esbrinaríem
vosaltres, vós esbrinaríeu
ells, elles, vostès esbrinarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) esbrinat
tu hauries (hagueres) esbrinat
ell, ella, vostè hauria (haguera) esbrinat
nosaltres hauríem (haguérem) esbrinat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) esbrinat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) esbrinat

esbrinar

Mode subjuntiu

Present
jo esbrini, esbrine (val.)
tu esbrinis, esbrines (val.)
ell, ella, vostè esbrini, esbrine (val.)
nosaltres esbrinem
vosaltres, vós esbrineu
ells, elles, vostès esbrinin, esbrinen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) esbrinat
tu hagis (hages) esbrinat
ell, ella, vostè hagi (haja) esbrinat
nosaltres hàgim (hàgem) esbrinat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) esbrinat
ells, elles, vostès hagin (hagen) esbrinat
Imperfet
jo esbrinés, esbrinara (val.), esbrinàs (val., bal.)
tu esbrinessis, esbrinares (val.), esbrinassis (bal.), esbrinesses, esbrinasses (val., bal.)
ell, ella, vostè esbrinés, esbrinara (val.), esbrinàs (val., bal.)
nosaltres esbrinéssim, esbrinàrem (val.), esbrinàssim (bal.), esbrinéssem, esbrinàssem (val., bal.)
vosaltres, vós esbrinéssiu, esbrinàreu (val.), esbrinàssiu (bal.), esbrinésseu, esbrinàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès esbrinessin, esbrinaren (val.), esbrinassin (bal.), esbrinessen, esbrinassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) esbrinat
tu haguessis (hagueres) esbrinat
ell, ella, vostè hagués (haguera) esbrinat
nosaltres haguéssim (haguérem) esbrinat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) esbrinat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) esbrinat

esbrinar

Imperatiu

Present
tu esbrina
ell, ella, vostè esbrini, esbrine (val.)
nosaltres esbrinem
vosaltres, vós esbrineu, esbrinau (bal.)
ells, elles, vostès esbrinin, esbrinen (val.)

esbrinar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu esbrinar
Infinitiu compost haver esbrinat
Gerundi esbrinant
Gerundi compost havent esbrinat
Participi esbrinat, esbrinada, esbrinats, esbrinades