esbramegar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| esbramego (cent.), esbramegue (val.), esbrameg (bal.) |
| esbramegues |
| esbramega |
| esbrameguem, esbramegam (bal.) |
| esbramegueu, esbramegau (bal.) |
| esbrameguen |
Perfet
| he esbramegat |
| has esbramegat |
| ha esbramegat |
| hem esbramegat |
| heu esbramegat |
| han esbramegat |
Imperfet
| esbramegava |
| esbramegaves |
| esbramegava |
| esbramegàvem |
| esbramegàveu |
| esbramegaven |
Plusquamperfet
| havia esbramegat |
| havies esbramegat |
| havia esbramegat |
| havíem esbramegat |
| havíeu esbramegat |
| havien esbramegat |
Passat simple
| esbrameguí |
| esbramegares |
| esbramegà |
| esbramegàrem |
| esbramegàreu |
| esbramegaren |
Passat perifràstic
| vaig esbramegar |
| vas (vares) esbramegar |
| va esbramegar |
| vam (vàrem) esbramegar |
| vau (vàreu) esbramegar |
| van (varen) esbramegar |
Passat anterior
| haguí esbramegat |
| hagueres esbramegat |
| hagué esbramegat |
| haguérem esbramegat |
| haguéreu esbramegat |
| hagueren esbramegat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver esbramegat |
| vas haver esbramegat |
| va haver esbramegat |
| vam haver esbramegat |
| vau haver esbramegat |
| van haver esbramegat |
Futur
| esbramegaré |
| esbramegaràs |
| esbramegarà |
| esbramegarem |
| esbramegareu |
| esbramegaran |
Futur perfet
| hauré esbramegat |
| hauràs esbramegat |
| haurà esbramegat |
| haurem esbramegat |
| haureu esbramegat |
| hauran esbramegat |
Condicional
| esbramegaria |
| esbramegaries |
| esbramegaria |
| esbramegaríem |
| esbramegaríeu |
| esbramegarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) esbramegat |
| hauries (hagueres) esbramegat |
| hauria (haguera) esbramegat |
| hauríem (haguérem) esbramegat |
| hauríeu (haguéreu) esbramegat |
| haurien (hagueren) esbramegat |
Mode subjuntiu
Present
| esbramegui, esbramegue (val.) |
| esbrameguis, esbramegues (val.) |
| esbramegui, esbramegue (val.) |
| esbrameguem |
| esbramegueu |
| esbrameguin, esbrameguen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) esbramegat |
| hagis (hages) esbramegat |
| hagi (haja) esbramegat |
| hàgim (hàgem) esbramegat |
| hàgiu (hàgeu) esbramegat |
| hagin (hagen) esbramegat |
Imperfet
| esbramegués, esbramegara (val.), esbramegàs (val., bal.) |
| esbrameguessis, esbramegares (val.), esbramegassis (bal.), esbrameguesses, esbramegasses (val., bal.) |
| esbramegués, esbramegara (val.), esbramegàs (val., bal.) |
| esbrameguéssim, esbramegàrem (val.), esbramegàssim (bal.), esbrameguéssem, esbramegàssem (val., bal.) |
| esbrameguéssiu, esbramegàreu (val.), esbramegàssiu (bal.), esbrameguésseu, esbramegàsseu (val., bal.) |
| esbrameguessin, esbramegaren (val.), esbramegassin (bal.), esbrameguessen, esbramegassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) esbramegat |
| haguessis (hagueres) esbramegat |
| hagués (haguera) esbramegat |
| haguéssim (haguérem) esbramegat |
| haguéssiu (haguéreu) esbramegat |
| haguessin (hagueren) esbramegat |
Mode imperatiu
Present
| esbramega |
| esbramegui, esbramegue (val.) |
| esbrameguem |
| esbramegueu, esbramegau (bal.) |
| esbrameguin, esbrameguen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | esbramegar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver esbramegat |
| Gerundi | esbramegant |
| Gerundi compost | havent esbramegat |
| Participi | esbramegat , esbramegada , esbramegats , esbramegades |
Definició
- Cridar l'os.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017