Conjugació del verb «esblamar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

esblamar

Mode indicatiu

Present
jo esblamo (cent.), esblame (val.), esblam (bal.)
tu esblames
ell, ella, vostè esblama
nosaltres esblamem, esblamam (bal.)
vosaltres, vós esblameu, esblamau (bal.)
ells, elles, vostès esblamen
Perfet
jo he esblamat
tu has esblamat
ell, ella, vostè ha esblamat
nosaltres hem esblamat
vosaltres, vós heu esblamat
ells, elles, vostès han esblamat
Imperfet
jo esblamava
tu esblamaves
ell, ella, vostè esblamava
nosaltres esblamàvem
vosaltres, vós esblamàveu
ells, elles, vostès esblamaven
Plusquamperfet
jo havia esblamat
tu havies esblamat
ell, ella, vostè havia esblamat
nosaltres havíem esblamat
vosaltres, vós havíeu esblamat
ells, elles, vostès havien esblamat
Passat simple
jo esblamí
tu esblamares
ell, ella, vostè esblamà
nosaltres esblamàrem
vosaltres, vós esblamàreu
ells, elles, vostès esblamaren
Passat perifràstic
jo vaig esblamar
tu vas (vares) esblamar
ell, ella, vostè va esblamar
nosaltres vam (vàrem) esblamar
vosaltres, vós vau (vàreu) esblamar
ells, elles, vostès van (varen) esblamar
Passat anterior
jo haguí esblamat
tu hagueres esblamat
ell, ella, vostè hagué esblamat
nosaltres haguérem esblamat
vosaltres, vós haguéreu esblamat
ells, elles, vostès hagueren esblamat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver esblamat
tu vas haver esblamat
ell, ella, vostè va haver esblamat
nosaltres vam haver esblamat
vosaltres, vós vau haver esblamat
ells, elles, vostès van haver esblamat
Futur
jo esblamaré
tu esblamaràs
ell, ella, vostè esblamarà
nosaltres esblamarem
vosaltres, vós esblamareu
ells, elles, vostès esblamaran
Futur perfet
jo hauré esblamat
tu hauràs esblamat
ell, ella, vostè haurà esblamat
nosaltres haurem esblamat
vosaltres, vós haureu esblamat
ells, elles, vostès hauran esblamat
Condicional
jo esblamaria
tu esblamaries
ell, ella, vostè esblamaria
nosaltres esblamaríem
vosaltres, vós esblamaríeu
ells, elles, vostès esblamarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) esblamat
tu hauries (hagueres) esblamat
ell, ella, vostè hauria (haguera) esblamat
nosaltres hauríem (haguérem) esblamat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) esblamat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) esblamat

esblamar

Mode subjuntiu

Present
jo esblami, esblame (val.)
tu esblamis, esblames (val.)
ell, ella, vostè esblami, esblame (val.)
nosaltres esblamem
vosaltres, vós esblameu
ells, elles, vostès esblamin, esblamen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) esblamat
tu hagis (hages) esblamat
ell, ella, vostè hagi (haja) esblamat
nosaltres hàgim (hàgem) esblamat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) esblamat
ells, elles, vostès hagin (hagen) esblamat
Imperfet
jo esblamés, esblamara (val.), esblamàs (val., bal.)
tu esblamessis, esblamares (val.), esblamassis (bal.), esblamesses, esblamasses (val., bal.)
ell, ella, vostè esblamés, esblamara (val.), esblamàs (val., bal.)
nosaltres esblaméssim, esblamàrem (val.), esblamàssim (bal.), esblaméssem, esblamàssem (val., bal.)
vosaltres, vós esblaméssiu, esblamàreu (val.), esblamàssiu (bal.), esblamésseu, esblamàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès esblamessin, esblamaren (val.), esblamassin (bal.), esblamessen, esblamassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) esblamat
tu haguessis (hagueres) esblamat
ell, ella, vostè hagués (haguera) esblamat
nosaltres haguéssim (haguérem) esblamat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) esblamat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) esblamat

esblamar

Imperatiu

Present
tu esblama
ell, ella, vostè esblami, esblame (val.)
nosaltres esblamem
vosaltres, vós esblameu, esblamau (bal.)
ells, elles, vostès esblamin, esblamen (val.)

esblamar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu esblamar
Infinitiu compost haver esblamat
Gerundi esblamant
Gerundi compost havent esblamat
Participi esblamat, esblamada, esblamats, esblamades