esblamar-se
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals
Mode indicatiu
Present
| esblamo (cent.), esblame (val.), esblam (bal.) |
| esblames |
| esblama |
| esblamem, esblamam (bal.) |
| esblameu, esblamau (bal.) |
| esblamen |
Perfet
| he esblamat |
| has esblamat |
| ha esblamat |
| hem esblamat |
| heu esblamat |
| han esblamat |
Imperfet
| esblamava |
| esblamaves |
| esblamava |
| esblamàvem |
| esblamàveu |
| esblamaven |
Plusquamperfet
| havia esblamat |
| havies esblamat |
| havia esblamat |
| havíem esblamat |
| havíeu esblamat |
| havien esblamat |
Passat simple
| esblamí |
| esblamares |
| esblamà |
| esblamàrem |
| esblamàreu |
| esblamaren |
Passat perifràstic
| vaig esblamar |
| vas (vares) esblamar |
| va esblamar |
| vam (vàrem) esblamar |
| vau (vàreu) esblamar |
| van (varen) esblamar |
Passat anterior
| haguí esblamat |
| hagueres esblamat |
| hagué esblamat |
| haguérem esblamat |
| haguéreu esblamat |
| hagueren esblamat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver esblamat |
| vas haver esblamat |
| va haver esblamat |
| vam haver esblamat |
| vau haver esblamat |
| van haver esblamat |
Futur
| esblamaré |
| esblamaràs |
| esblamarà |
| esblamarem |
| esblamareu |
| esblamaran |
Futur perfet
| hauré esblamat |
| hauràs esblamat |
| haurà esblamat |
| haurem esblamat |
| haureu esblamat |
| hauran esblamat |
Condicional
| esblamaria |
| esblamaries |
| esblamaria |
| esblamaríem |
| esblamaríeu |
| esblamarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) esblamat |
| hauries (hagueres) esblamat |
| hauria (haguera) esblamat |
| hauríem (haguérem) esblamat |
| hauríeu (haguéreu) esblamat |
| haurien (hagueren) esblamat |
Mode subjuntiu
Present
| esblami, esblame (val.) |
| esblamis, esblames (val.) |
| esblami, esblame (val.) |
| esblamem |
| esblameu |
| esblamin, esblamen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) esblamat |
| hagis (hages) esblamat |
| hagi (haja) esblamat |
| hàgim (hàgem) esblamat |
| hàgiu (hàgeu) esblamat |
| hagin (hagen) esblamat |
Imperfet
| esblamés, esblamara (val.), esblamàs (val., bal.) |
| esblamessis, esblamares (val.), esblamassis (bal.), esblamesses, esblamasses (val., bal.) |
| esblamés, esblamara (val.), esblamàs (val., bal.) |
| esblaméssim, esblamàrem (val.), esblamàssim (bal.), esblaméssem, esblamàssem (val., bal.) |
| esblaméssiu, esblamàreu (val.), esblamàssiu (bal.), esblamésseu, esblamàsseu (val., bal.) |
| esblamessin, esblamaren (val.), esblamassin (bal.), esblamessen, esblamassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) esblamat |
| haguessis (hagueres) esblamat |
| hagués (haguera) esblamat |
| haguéssim (haguérem) esblamat |
| haguéssiu (haguéreu) esblamat |
| haguessin (hagueren) esblamat |
Mode imperatiu
Present
| esblama |
| esblami, esblame (val.) |
| esblamem |
| esblameu, esblamau (bal.) |
| esblamin, esblamen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | esblamar-se |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver esblamat |
| Gerundi | esblamant |
| Gerundi compost | havent esblamat |
| Participi | esblamat , esblamada , esblamats , esblamades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017