esblaimar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| esblaimo (cent.), esblaime (val.), esblaim (bal.) |
| esblaimes |
| esblaima |
| esblaimem, esblaimam (bal.) |
| esblaimeu, esblaimau (bal.) |
| esblaimen |
Perfet
| he esblaimat |
| has esblaimat |
| ha esblaimat |
| hem esblaimat |
| heu esblaimat |
| han esblaimat |
Imperfet
| esblaimava |
| esblaimaves |
| esblaimava |
| esblaimàvem |
| esblaimàveu |
| esblaimaven |
Plusquamperfet
| havia esblaimat |
| havies esblaimat |
| havia esblaimat |
| havíem esblaimat |
| havíeu esblaimat |
| havien esblaimat |
Passat simple
| esblaimí |
| esblaimares |
| esblaimà |
| esblaimàrem |
| esblaimàreu |
| esblaimaren |
Passat perifràstic
| vaig esblaimar |
| vas (vares) esblaimar |
| va esblaimar |
| vam (vàrem) esblaimar |
| vau (vàreu) esblaimar |
| van (varen) esblaimar |
Passat anterior
| haguí esblaimat |
| hagueres esblaimat |
| hagué esblaimat |
| haguérem esblaimat |
| haguéreu esblaimat |
| hagueren esblaimat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver esblaimat |
| vas haver esblaimat |
| va haver esblaimat |
| vam haver esblaimat |
| vau haver esblaimat |
| van haver esblaimat |
Futur
| esblaimaré |
| esblaimaràs |
| esblaimarà |
| esblaimarem |
| esblaimareu |
| esblaimaran |
Futur perfet
| hauré esblaimat |
| hauràs esblaimat |
| haurà esblaimat |
| haurem esblaimat |
| haureu esblaimat |
| hauran esblaimat |
Condicional
| esblaimaria |
| esblaimaries |
| esblaimaria |
| esblaimaríem |
| esblaimaríeu |
| esblaimarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) esblaimat |
| hauries (hagueres) esblaimat |
| hauria (haguera) esblaimat |
| hauríem (haguérem) esblaimat |
| hauríeu (haguéreu) esblaimat |
| haurien (hagueren) esblaimat |
Mode subjuntiu
Present
| esblaimi, esblaime (val.) |
| esblaimis, esblaimes (val.) |
| esblaimi, esblaime (val.) |
| esblaimem |
| esblaimeu |
| esblaimin, esblaimen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) esblaimat |
| hagis (hages) esblaimat |
| hagi (haja) esblaimat |
| hàgim (hàgem) esblaimat |
| hàgiu (hàgeu) esblaimat |
| hagin (hagen) esblaimat |
Imperfet
| esblaimés, esblaimara (val.), esblaimàs (val., bal.) |
| esblaimessis, esblaimares (val.), esblaimassis (bal.), esblaimesses, esblaimasses (val., bal.) |
| esblaimés, esblaimara (val.), esblaimàs (val., bal.) |
| esblaiméssim, esblaimàrem (val.), esblaimàssim (bal.), esblaiméssem, esblaimàssem (val., bal.) |
| esblaiméssiu, esblaimàreu (val.), esblaimàssiu (bal.), esblaimésseu, esblaimàsseu (val., bal.) |
| esblaimessin, esblaimaren (val.), esblaimassin (bal.), esblaimessen, esblaimassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) esblaimat |
| haguessis (hagueres) esblaimat |
| hagués (haguera) esblaimat |
| haguéssim (haguérem) esblaimat |
| haguéssiu (haguéreu) esblaimat |
| haguessin (hagueren) esblaimat |
Mode imperatiu
Present
| esblaima |
| esblaimi, esblaime (val.) |
| esblaimem |
| esblaimeu, esblaimau (bal.) |
| esblaimin, esblaimen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | esblaimar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver esblaimat |
| Gerundi | esblaimant |
| Gerundi compost | havent esblaimat |
| Participi | esblaimat , esblaimada , esblaimats , esblaimades |
Definició
- Empal·lidir, esblanqueir, descolorir, perdre el color fruit de la por o de la sorpresa.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017