Conjugació del verb «esberlar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

esberlar

Mode indicatiu

Present
jo esberlo (cent.), esberle (val.), esberl (bal.)
tu esberles
ell, ella, vostè esberla
nosaltres esberlem, esberlam (bal.)
vosaltres, vós esberleu, esberlau (bal.)
ells, elles, vostès esberlen
Perfet
jo he esberlat
tu has esberlat
ell, ella, vostè ha esberlat
nosaltres hem esberlat
vosaltres, vós heu esberlat
ells, elles, vostès han esberlat
Imperfet
jo esberlava
tu esberlaves
ell, ella, vostè esberlava
nosaltres esberlàvem
vosaltres, vós esberlàveu
ells, elles, vostès esberlaven
Plusquamperfet
jo havia esberlat
tu havies esberlat
ell, ella, vostè havia esberlat
nosaltres havíem esberlat
vosaltres, vós havíeu esberlat
ells, elles, vostès havien esberlat
Passat simple
jo esberlí
tu esberlares
ell, ella, vostè esberlà
nosaltres esberlàrem
vosaltres, vós esberlàreu
ells, elles, vostès esberlaren
Passat perifràstic
jo vaig esberlar
tu vas (vares) esberlar
ell, ella, vostè va esberlar
nosaltres vam (vàrem) esberlar
vosaltres, vós vau (vàreu) esberlar
ells, elles, vostès van (varen) esberlar
Passat anterior
jo haguí esberlat
tu hagueres esberlat
ell, ella, vostè hagué esberlat
nosaltres haguérem esberlat
vosaltres, vós haguéreu esberlat
ells, elles, vostès hagueren esberlat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver esberlat
tu vas haver esberlat
ell, ella, vostè va haver esberlat
nosaltres vam haver esberlat
vosaltres, vós vau haver esberlat
ells, elles, vostès van haver esberlat
Futur
jo esberlaré
tu esberlaràs
ell, ella, vostè esberlarà
nosaltres esberlarem
vosaltres, vós esberlareu
ells, elles, vostès esberlaran
Futur perfet
jo hauré esberlat
tu hauràs esberlat
ell, ella, vostè haurà esberlat
nosaltres haurem esberlat
vosaltres, vós haureu esberlat
ells, elles, vostès hauran esberlat
Condicional
jo esberlaria
tu esberlaries
ell, ella, vostè esberlaria
nosaltres esberlaríem
vosaltres, vós esberlaríeu
ells, elles, vostès esberlarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) esberlat
tu hauries (hagueres) esberlat
ell, ella, vostè hauria (haguera) esberlat
nosaltres hauríem (haguérem) esberlat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) esberlat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) esberlat

esberlar

Mode subjuntiu

Present
jo esberli, esberle (val.)
tu esberlis, esberles (val.)
ell, ella, vostè esberli, esberle (val.)
nosaltres esberlem
vosaltres, vós esberleu
ells, elles, vostès esberlin, esberlen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) esberlat
tu hagis (hages) esberlat
ell, ella, vostè hagi (haja) esberlat
nosaltres hàgim (hàgem) esberlat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) esberlat
ells, elles, vostès hagin (hagen) esberlat
Imperfet
jo esberlés, esberlara (val.), esberlàs (val., bal.)
tu esberlessis, esberlares (val.), esberlassis (bal.), esberlesses, esberlasses (val., bal.)
ell, ella, vostè esberlés, esberlara (val.), esberlàs (val., bal.)
nosaltres esberléssim, esberlàrem (val.), esberlàssim (bal.), esberléssem, esberlàssem (val., bal.)
vosaltres, vós esberléssiu, esberlàreu (val.), esberlàssiu (bal.), esberlésseu, esberlàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès esberlessin, esberlaren (val.), esberlassin (bal.), esberlessen, esberlassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) esberlat
tu haguessis (hagueres) esberlat
ell, ella, vostè hagués (haguera) esberlat
nosaltres haguéssim (haguérem) esberlat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) esberlat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) esberlat

esberlar

Imperatiu

Present
tu esberla
ell, ella, vostè esberli, esberle (val.)
nosaltres esberlem
vosaltres, vós esberleu, esberlau (bal.)
ells, elles, vostès esberlin, esberlen (val.)

esberlar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu esberlar
Infinitiu compost haver esberlat
Gerundi esberlant
Gerundi compost havent esberlat
Participi esberlat, esberlada, esberlats, esberlades