esberlar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| esberlo (cent.), esberle (val.), esberl (bal.) |
| esberles |
| esberla |
| esberlem, esberlam (bal.) |
| esberleu, esberlau (bal.) |
| esberlen |
Perfet
| he esberlat |
| has esberlat |
| ha esberlat |
| hem esberlat |
| heu esberlat |
| han esberlat |
Imperfet
| esberlava |
| esberlaves |
| esberlava |
| esberlàvem |
| esberlàveu |
| esberlaven |
Plusquamperfet
| havia esberlat |
| havies esberlat |
| havia esberlat |
| havíem esberlat |
| havíeu esberlat |
| havien esberlat |
Passat simple
| esberlí |
| esberlares |
| esberlà |
| esberlàrem |
| esberlàreu |
| esberlaren |
Passat perifràstic
| vaig esberlar |
| vas (vares) esberlar |
| va esberlar |
| vam (vàrem) esberlar |
| vau (vàreu) esberlar |
| van (varen) esberlar |
Passat anterior
| haguí esberlat |
| hagueres esberlat |
| hagué esberlat |
| haguérem esberlat |
| haguéreu esberlat |
| hagueren esberlat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver esberlat |
| vas haver esberlat |
| va haver esberlat |
| vam haver esberlat |
| vau haver esberlat |
| van haver esberlat |
Futur
| esberlaré |
| esberlaràs |
| esberlarà |
| esberlarem |
| esberlareu |
| esberlaran |
Futur perfet
| hauré esberlat |
| hauràs esberlat |
| haurà esberlat |
| haurem esberlat |
| haureu esberlat |
| hauran esberlat |
Condicional
| esberlaria |
| esberlaries |
| esberlaria |
| esberlaríem |
| esberlaríeu |
| esberlarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) esberlat |
| hauries (hagueres) esberlat |
| hauria (haguera) esberlat |
| hauríem (haguérem) esberlat |
| hauríeu (haguéreu) esberlat |
| haurien (hagueren) esberlat |
Mode subjuntiu
Present
| esberli, esberle (val.) |
| esberlis, esberles (val.) |
| esberli, esberle (val.) |
| esberlem |
| esberleu |
| esberlin, esberlen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) esberlat |
| hagis (hages) esberlat |
| hagi (haja) esberlat |
| hàgim (hàgem) esberlat |
| hàgiu (hàgeu) esberlat |
| hagin (hagen) esberlat |
Imperfet
| esberlés, esberlara (val.), esberlàs (val., bal.) |
| esberlessis, esberlares (val.), esberlassis (bal.), esberlesses, esberlasses (val., bal.) |
| esberlés, esberlara (val.), esberlàs (val., bal.) |
| esberléssim, esberlàrem (val.), esberlàssim (bal.), esberléssem, esberlàssem (val., bal.) |
| esberléssiu, esberlàreu (val.), esberlàssiu (bal.), esberlésseu, esberlàsseu (val., bal.) |
| esberlessin, esberlaren (val.), esberlassin (bal.), esberlessen, esberlassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) esberlat |
| haguessis (hagueres) esberlat |
| hagués (haguera) esberlat |
| haguéssim (haguérem) esberlat |
| haguéssiu (haguéreu) esberlat |
| haguessin (hagueren) esberlat |
Mode imperatiu
Present
| esberla |
| esberli, esberle (val.) |
| esberlem |
| esberleu, esberlau (bal.) |
| esberlin, esberlen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | esberlar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver esberlat |
| Gerundi | esberlant |
| Gerundi compost | havent esberlat |
| Participi | esberlat , esberlada , esberlats , esberlades |
Definició
- Obrir o trencar en pedaços pel punt que ofereixi menys resistència.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017