esbelegar
Mode indicatiu
Present
jo | esbelego (cent.), esbelegue (val.), esbeleg (bal.) |
---|---|
tu | esbelegues |
ell, ella, vostè | esbelega |
nosaltres | esbeleguem, esbelegam (bal.) |
vosaltres, vós | esbelegueu, esbelegau (bal.) |
ells, elles, vostès | esbeleguen |
Perfet
jo | he esbelegat |
---|---|
tu | has esbelegat |
ell, ella, vostè | ha esbelegat |
nosaltres | hem esbelegat |
vosaltres, vós | heu esbelegat |
ells, elles, vostès | han esbelegat |
Imperfet
jo | esbelegava |
---|---|
tu | esbelegaves |
ell, ella, vostè | esbelegava |
nosaltres | esbelegàvem |
vosaltres, vós | esbelegàveu |
ells, elles, vostès | esbelegaven |
Plusquamperfet
jo | havia esbelegat |
---|---|
tu | havies esbelegat |
ell, ella, vostè | havia esbelegat |
nosaltres | havíem esbelegat |
vosaltres, vós | havíeu esbelegat |
ells, elles, vostès | havien esbelegat |
Passat simple
jo | esbeleguí |
---|---|
tu | esbelegares |
ell, ella, vostè | esbelegà |
nosaltres | esbelegàrem |
vosaltres, vós | esbelegàreu |
ells, elles, vostès | esbelegaren |
Passat perifràstic
jo | vaig esbelegar |
---|---|
tu | vas (vares) esbelegar |
ell, ella, vostè | va esbelegar |
nosaltres | vam (vàrem) esbelegar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) esbelegar |
ells, elles, vostès | van (varen) esbelegar |
Passat anterior
jo | haguí esbelegat |
---|---|
tu | hagueres esbelegat |
ell, ella, vostè | hagué esbelegat |
nosaltres | haguérem esbelegat |
vosaltres, vós | haguéreu esbelegat |
ells, elles, vostès | hagueren esbelegat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver esbelegat |
---|---|
tu | vas haver esbelegat |
ell, ella, vostè | va haver esbelegat |
nosaltres | vam haver esbelegat |
vosaltres, vós | vau haver esbelegat |
ells, elles, vostès | van haver esbelegat |
Futur
jo | esbelegaré |
---|---|
tu | esbelegaràs |
ell, ella, vostè | esbelegarà |
nosaltres | esbelegarem |
vosaltres, vós | esbelegareu |
ells, elles, vostès | esbelegaran |
Futur perfet
jo | hauré esbelegat |
---|---|
tu | hauràs esbelegat |
ell, ella, vostè | haurà esbelegat |
nosaltres | haurem esbelegat |
vosaltres, vós | haureu esbelegat |
ells, elles, vostès | hauran esbelegat |
Condicional
jo | esbelegaria |
---|---|
tu | esbelegaries |
ell, ella, vostè | esbelegaria |
nosaltres | esbelegaríem |
vosaltres, vós | esbelegaríeu |
ells, elles, vostès | esbelegarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) esbelegat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) esbelegat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) esbelegat |
nosaltres | hauríem (haguérem) esbelegat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) esbelegat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) esbelegat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
esbelegar
Mode subjuntiu
Present
jo | esbelegui, esbelegue (val.) |
---|---|
tu | esbeleguis, esbelegues (val.) |
ell, ella, vostè | esbelegui, esbelegue (val.) |
nosaltres | esbeleguem |
vosaltres, vós | esbelegueu |
ells, elles, vostès | esbeleguin, esbeleguen (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) esbelegat |
---|---|
tu | hagis (hages) esbelegat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) esbelegat |
nosaltres | hàgim (hàgem) esbelegat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) esbelegat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) esbelegat |
Imperfet
jo | esbelegués, esbelegara (val.), esbelegàs (val., bal.) |
---|---|
tu | esbeleguessis, esbelegares (val.), esbelegassis (bal.), esbeleguesses, esbelegasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | esbelegués, esbelegara (val.), esbelegàs (val., bal.) |
nosaltres | esbeleguéssim, esbelegàrem (val.), esbelegàssim (bal.), esbeleguéssem, esbelegàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | esbeleguéssiu, esbelegàreu (val.), esbelegàssiu (bal.), esbeleguésseu, esbelegàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | esbeleguessin, esbelegaren (val.), esbelegassin (bal.), esbeleguessen, esbelegassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) esbelegat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) esbelegat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) esbelegat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) esbelegat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) esbelegat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) esbelegat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
esbelegar
Mode imperatiu
Present
tu | esbelega |
---|---|
ell, ella, vostè | esbelegui, esbelegue (val.) |
nosaltres | esbeleguem |
vosaltres, vós | esbelegueu, esbelegau (bal.) |
ells, elles, vostès | esbeleguin, esbeleguen (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
esbelegar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | esbelegar |
---|---|
Infinitiu compost | haver esbelegat |
Gerundi | esbelegant |
Gerundi compost | havent esbelegat |
Participi | esbelegat, esbelegada, esbelegats, esbelegades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
esbelegar
- belar
- esgargamellar-se
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.