esbargir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| esbargeixo (cent.), esbargesc (val., bal.), esbargisc (val.) |
| esbargeixes, esbargixes (val.) |
| esbargeix, esbargix (val.) |
| esbargim |
| esbargiu |
| esbargeixen, esbargixen (val.) |
Perfet
| he esbargit |
| has esbargit |
| ha esbargit |
| hem esbargit |
| heu esbargit |
| han esbargit |
Imperfet
| esbargia |
| esbargies |
| esbargia |
| esbargíem |
| esbargíeu |
| esbargien |
Plusquamperfet
| havia esbargit |
| havies esbargit |
| havia esbargit |
| havíem esbargit |
| havíeu esbargit |
| havien esbargit |
Passat simple
| esbargí |
| esbargires |
| esbargí |
| esbargírem |
| esbargíreu |
| esbargiren |
Passat perifràstic
| vaig esbargir |
| vas (vares) esbargir |
| va esbargir |
| vam (vàrem) esbargir |
| vau (vàreu) esbargir |
| van (varen) esbargir |
Passat anterior
| haguí esbargit |
| hagueres esbargit |
| hagué esbargit |
| haguérem esbargit |
| haguéreu esbargit |
| hagueren esbargit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver esbargit |
| vas haver esbargit |
| va haver esbargit |
| vam haver esbargit |
| vau haver esbargit |
| van haver esbargit |
Futur
| esbargiré |
| esbargiràs |
| esbargirà |
| esbargirem |
| esbargireu |
| esbargiran |
Futur perfet
| hauré esbargit |
| hauràs esbargit |
| haurà esbargit |
| haurem esbargit |
| haureu esbargit |
| hauran esbargit |
Condicional
| esbargiria |
| esbargiries |
| esbargiria |
| esbargiríem |
| esbargiríeu |
| esbargirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) esbargit |
| hauries (hagueres) esbargit |
| hauria (haguera) esbargit |
| hauríem (haguérem) esbargit |
| hauríeu (haguéreu) esbargit |
| haurien (hagueren) esbargit |
Mode subjuntiu
Present
| esbargeixi, esbargesca / esbargisca (val.), esbargesqui (bal.) |
| esbargeixis, esbargesques / esbargisques (val.), esbargesquis (bal.) |
| esbargeixi, esbargesca / esbargisca (val.), esbargesqui (bal.) |
| esbargim, esbargiguem (bal.) |
| esbargiu, esbargigueu (bal.) |
| esbargeixin, esbargesquen / esbargisquen (val.), esbargesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) esbargit |
| hagis (hages) esbargit |
| hagi (haja) esbargit |
| hàgim (hàgem) esbargit |
| hàgiu (hàgeu) esbargit |
| hagin (hagen) esbargit |
Imperfet
| esbargís, esbargira (val.) |
| esbargissis, esbargires (val.), esbargisses |
| esbargís, esbargira (val.) |
| esbargíssim, esbargírem (val.), esbargíssem |
| esbargíssiu, esbargíreu (val.), esbargísseu |
| esbargissin, esbargiren (val.), esbargissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) esbargit |
| haguessis (hagueres) esbargit |
| hagués (haguera) esbargit |
| haguéssim (haguérem) esbargit |
| haguéssiu (haguéreu) esbargit |
| haguessin (hagueren) esbargit |
Mode imperatiu
Present
| esbargeix, esbargix (val.) |
| esbargeixi, esbargesca / esbargisca (val.), esbargesqui (bal.) |
| esbargim, esbargiguem (bal.) |
| esbargiu |
| esbargeixin, esbargesquen / esbargisquen (val.), esbargesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | esbargir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver esbargit |
| Gerundi | esbargint |
| Gerundi compost | havent esbargit |
| Participi | esbargit , esbargida , esbargits , esbargides |
Definició
- Fer desaparèixer o minvar (una pena, una preocupació, un malestar) amb distraccions o entreteniments.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017