esbandir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| esbandeixo (cent.), esbandesc (val., bal.), esbandisc (val.) |
| esbandeixes, esbandixes (val.) |
| esbandeix, esbandix (val.) |
| esbandim |
| esbandiu |
| esbandeixen, esbandixen (val.) |
Perfet
| he esbandit |
| has esbandit |
| ha esbandit |
| hem esbandit |
| heu esbandit |
| han esbandit |
Imperfet
| esbandia |
| esbandies |
| esbandia |
| esbandíem |
| esbandíeu |
| esbandien |
Plusquamperfet
| havia esbandit |
| havies esbandit |
| havia esbandit |
| havíem esbandit |
| havíeu esbandit |
| havien esbandit |
Passat simple
| esbandí |
| esbandires |
| esbandí |
| esbandírem |
| esbandíreu |
| esbandiren |
Passat perifràstic
| vaig esbandir |
| vas (vares) esbandir |
| va esbandir |
| vam (vàrem) esbandir |
| vau (vàreu) esbandir |
| van (varen) esbandir |
Passat anterior
| haguí esbandit |
| hagueres esbandit |
| hagué esbandit |
| haguérem esbandit |
| haguéreu esbandit |
| hagueren esbandit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver esbandit |
| vas haver esbandit |
| va haver esbandit |
| vam haver esbandit |
| vau haver esbandit |
| van haver esbandit |
Futur
| esbandiré |
| esbandiràs |
| esbandirà |
| esbandirem |
| esbandireu |
| esbandiran |
Futur perfet
| hauré esbandit |
| hauràs esbandit |
| haurà esbandit |
| haurem esbandit |
| haureu esbandit |
| hauran esbandit |
Condicional
| esbandiria |
| esbandiries |
| esbandiria |
| esbandiríem |
| esbandiríeu |
| esbandirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) esbandit |
| hauries (hagueres) esbandit |
| hauria (haguera) esbandit |
| hauríem (haguérem) esbandit |
| hauríeu (haguéreu) esbandit |
| haurien (hagueren) esbandit |
Mode subjuntiu
Present
| esbandeixi, esbandesca / esbandisca (val.), esbandesqui (bal.) |
| esbandeixis, esbandesques / esbandisques (val.), esbandesquis (bal.) |
| esbandeixi, esbandesca / esbandisca (val.), esbandesqui (bal.) |
| esbandim, esbandiguem (bal.) |
| esbandiu, esbandigueu (bal.) |
| esbandeixin, esbandesquen / esbandisquen (val.), esbandesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) esbandit |
| hagis (hages) esbandit |
| hagi (haja) esbandit |
| hàgim (hàgem) esbandit |
| hàgiu (hàgeu) esbandit |
| hagin (hagen) esbandit |
Imperfet
| esbandís, esbandira (val.) |
| esbandissis, esbandires (val.), esbandisses |
| esbandís, esbandira (val.) |
| esbandíssim, esbandírem (val.), esbandíssem |
| esbandíssiu, esbandíreu (val.), esbandísseu |
| esbandissin, esbandiren (val.), esbandissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) esbandit |
| haguessis (hagueres) esbandit |
| hagués (haguera) esbandit |
| haguéssim (haguérem) esbandit |
| haguéssiu (haguéreu) esbandit |
| haguessin (hagueren) esbandit |
Mode imperatiu
Present
| esbandeix, esbandix (val.) |
| esbandeixi, esbandesca / esbandisca (val.), esbandesqui (bal.) |
| esbandim, esbandiguem (bal.) |
| esbandiu |
| esbandeixin, esbandesquen / esbandisquen (val.), esbandesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | esbandir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver esbandit |
| Gerundi | esbandint |
| Gerundi compost | havent esbandit |
| Participi | esbandit , esbandida , esbandits , esbandides |
Definició
- Netejar amb aigua clara una cosa ensabonada per a treure’n el sabó.
- escampar-se
- bandejar
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017