esbaltir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| esbalteixo (cent.), esbaltesc (val., bal.), esbaltisc (val.) |
| esbalteixes, esbaltixes (val.) |
| esbalteix, esbaltix (val.) |
| esbaltim |
| esbaltiu |
| esbalteixen, esbaltixen (val.) |
Perfet
| he esbaltit |
| has esbaltit |
| ha esbaltit |
| hem esbaltit |
| heu esbaltit |
| han esbaltit |
Imperfet
| esbaltia |
| esbalties |
| esbaltia |
| esbaltíem |
| esbaltíeu |
| esbaltien |
Plusquamperfet
| havia esbaltit |
| havies esbaltit |
| havia esbaltit |
| havíem esbaltit |
| havíeu esbaltit |
| havien esbaltit |
Passat simple
| esbaltí |
| esbaltires |
| esbaltí |
| esbaltírem |
| esbaltíreu |
| esbaltiren |
Passat perifràstic
| vaig esbaltir |
| vas (vares) esbaltir |
| va esbaltir |
| vam (vàrem) esbaltir |
| vau (vàreu) esbaltir |
| van (varen) esbaltir |
Passat anterior
| haguí esbaltit |
| hagueres esbaltit |
| hagué esbaltit |
| haguérem esbaltit |
| haguéreu esbaltit |
| hagueren esbaltit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver esbaltit |
| vas haver esbaltit |
| va haver esbaltit |
| vam haver esbaltit |
| vau haver esbaltit |
| van haver esbaltit |
Futur
| esbaltiré |
| esbaltiràs |
| esbaltirà |
| esbaltirem |
| esbaltireu |
| esbaltiran |
Futur perfet
| hauré esbaltit |
| hauràs esbaltit |
| haurà esbaltit |
| haurem esbaltit |
| haureu esbaltit |
| hauran esbaltit |
Condicional
| esbaltiria |
| esbaltiries |
| esbaltiria |
| esbaltiríem |
| esbaltiríeu |
| esbaltirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) esbaltit |
| hauries (hagueres) esbaltit |
| hauria (haguera) esbaltit |
| hauríem (haguérem) esbaltit |
| hauríeu (haguéreu) esbaltit |
| haurien (hagueren) esbaltit |
Mode subjuntiu
Present
| esbalteixi, esbaltesca / esbaltisca (val.), esbaltesqui (bal.) |
| esbalteixis, esbaltesques / esbaltisques (val.), esbaltesquis (bal.) |
| esbalteixi, esbaltesca / esbaltisca (val.), esbaltesqui (bal.) |
| esbaltim, esbaltiguem (bal.) |
| esbaltiu, esbaltigueu (bal.) |
| esbalteixin, esbaltesquen / esbaltisquen (val.), esbaltesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) esbaltit |
| hagis (hages) esbaltit |
| hagi (haja) esbaltit |
| hàgim (hàgem) esbaltit |
| hàgiu (hàgeu) esbaltit |
| hagin (hagen) esbaltit |
Imperfet
| esbaltís, esbaltira (val.) |
| esbaltissis, esbaltires (val.), esbaltisses |
| esbaltís, esbaltira (val.) |
| esbaltíssim, esbaltírem (val.), esbaltíssem |
| esbaltíssiu, esbaltíreu (val.), esbaltísseu |
| esbaltissin, esbaltiren (val.), esbaltissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) esbaltit |
| haguessis (hagueres) esbaltit |
| hagués (haguera) esbaltit |
| haguéssim (haguérem) esbaltit |
| haguéssiu (haguéreu) esbaltit |
| haguessin (hagueren) esbaltit |
Mode imperatiu
Present
| esbalteix, esbaltix (val.) |
| esbalteixi, esbaltesca / esbaltisca (val.), esbaltesqui (bal.) |
| esbaltim, esbaltiguem (bal.) |
| esbaltiu |
| esbalteixin, esbaltesquen / esbaltisquen (val.), esbaltesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | esbaltir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver esbaltit |
| Gerundi | esbaltint |
| Gerundi compost | havent esbaltit |
| Participi | esbaltit , esbaltida , esbaltits , esbaltides |
Definició
- Enterbolir, condormir.
- estabornir
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017