esbalair
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| esbalaeixo (cent.), esbalaesc (val., bal.), esbalaïsc (val.) |
| esbalaeixes, esbalaïxes (val.) |
| esbalaeix, esbalaïx (val.) |
| esbalaïm |
| esbalaïu |
| esbalaeixen, esbalaïxen (val.) |
Perfet
| he esbalaït |
| has esbalaït |
| ha esbalaït |
| hem esbalaït |
| heu esbalaït |
| han esbalaït |
Imperfet
| esbalaïa |
| esbalaïes |
| esbalaïa |
| esbalaíem |
| esbalaíeu |
| esbalaïen |
Plusquamperfet
| havia esbalaït |
| havies esbalaït |
| havia esbalaït |
| havíem esbalaït |
| havíeu esbalaït |
| havien esbalaït |
Passat simple
| esbalaí |
| esbalaïres |
| esbalaí |
| esbalaírem |
| esbalaíreu |
| esbalaïren |
Passat perifràstic
| vaig esbalair |
| vas (vares) esbalair |
| va esbalair |
| vam (vàrem) esbalair |
| vau (vàreu) esbalair |
| van (varen) esbalair |
Passat anterior
| haguí esbalaït |
| hagueres esbalaït |
| hagué esbalaït |
| haguérem esbalaït |
| haguéreu esbalaït |
| hagueren esbalaït |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver esbalaït |
| vas haver esbalaït |
| va haver esbalaït |
| vam haver esbalaït |
| vau haver esbalaït |
| van haver esbalaït |
Futur
| esbalairé |
| esbalairàs |
| esbalairà |
| esbalairem |
| esbalaireu |
| esbalairan |
Futur perfet
| hauré esbalaït |
| hauràs esbalaït |
| haurà esbalaït |
| haurem esbalaït |
| haureu esbalaït |
| hauran esbalaït |
Condicional
| esbalairia |
| esbalairies |
| esbalairia |
| esbalairíem |
| esbalairíeu |
| esbalairien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) esbalaït |
| hauries (hagueres) esbalaït |
| hauria (haguera) esbalaït |
| hauríem (haguérem) esbalaït |
| hauríeu (haguéreu) esbalaït |
| haurien (hagueren) esbalaït |
Mode subjuntiu
Present
| esbalaeixi, esbalaesca / esbalaïsca (val.), esbalaesqui (bal.) |
| esbalaeixis, esbalaesques / esbalaïsques (val.), esbalaesquis (bal.) |
| esbalaeixi, esbalaesca / esbalaïsca (val.), esbalaesqui (bal.) |
| esbalaïm, esbalaïguem (bal.) |
| esbalaïu, esbalaïgueu (bal.) |
| esbalaeixin, esbalaesquen / esbalaïsquen (val.), esbalaesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) esbalaït |
| hagis (hages) esbalaït |
| hagi (haja) esbalaït |
| hàgim (hàgem) esbalaït |
| hàgiu (hàgeu) esbalaït |
| hagin (hagen) esbalaït |
Imperfet
| esbalaís, esbalaïra (val.) |
| esbalaïssis, esbalaïres (val.), esbalaïsses |
| esbalaís, esbalaïra (val.) |
| esbalaíssim, esbalaírem (val.), esbalaíssem |
| esbalaíssiu, esbalaíreu (val.), esbalaísseu |
| esbalaïssin, esbalaïren (val.), esbalaïssen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) esbalaït |
| haguessis (hagueres) esbalaït |
| hagués (haguera) esbalaït |
| haguéssim (haguérem) esbalaït |
| haguéssiu (haguéreu) esbalaït |
| haguessin (hagueren) esbalaït |
Mode imperatiu
Present
| esbalaeix, esbalaïx (val.) |
| esbalaeixi, esbalaesca / esbalaïsca (val.), esbalaesqui (bal.) |
| esbalaïm, esbalaïguem (bal.) |
| esbalaïu |
| esbalaeixin, esbalaesquen / esbalaïsquen (val.), esbalaesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | esbalair |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver esbalaït |
| Gerundi | esbalaint |
| Gerundi compost | havent esbalaït |
| Participi | esbalaït , esbalaïda , esbalaïts , esbalaïdes |
Definició
- Deixar atònit, estupefacte, molt sorprès, perdre el color.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017