esbaconar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| esbacono (cent.), esbacone (val.), esbacon (bal.) |
| esbacones |
| esbacona |
| esbaconem, esbaconam (bal.) |
| esbaconeu, esbaconau (bal.) |
| esbaconen |
Perfet
| he esbaconat |
| has esbaconat |
| ha esbaconat |
| hem esbaconat |
| heu esbaconat |
| han esbaconat |
Imperfet
| esbaconava |
| esbaconaves |
| esbaconava |
| esbaconàvem |
| esbaconàveu |
| esbaconaven |
Plusquamperfet
| havia esbaconat |
| havies esbaconat |
| havia esbaconat |
| havíem esbaconat |
| havíeu esbaconat |
| havien esbaconat |
Passat simple
| esbaconí |
| esbaconares |
| esbaconà |
| esbaconàrem |
| esbaconàreu |
| esbaconaren |
Passat perifràstic
| vaig esbaconar |
| vas (vares) esbaconar |
| va esbaconar |
| vam (vàrem) esbaconar |
| vau (vàreu) esbaconar |
| van (varen) esbaconar |
Passat anterior
| haguí esbaconat |
| hagueres esbaconat |
| hagué esbaconat |
| haguérem esbaconat |
| haguéreu esbaconat |
| hagueren esbaconat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver esbaconat |
| vas haver esbaconat |
| va haver esbaconat |
| vam haver esbaconat |
| vau haver esbaconat |
| van haver esbaconat |
Futur
| esbaconaré |
| esbaconaràs |
| esbaconarà |
| esbaconarem |
| esbaconareu |
| esbaconaran |
Futur perfet
| hauré esbaconat |
| hauràs esbaconat |
| haurà esbaconat |
| haurem esbaconat |
| haureu esbaconat |
| hauran esbaconat |
Condicional
| esbaconaria |
| esbaconaries |
| esbaconaria |
| esbaconaríem |
| esbaconaríeu |
| esbaconarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) esbaconat |
| hauries (hagueres) esbaconat |
| hauria (haguera) esbaconat |
| hauríem (haguérem) esbaconat |
| hauríeu (haguéreu) esbaconat |
| haurien (hagueren) esbaconat |
Mode subjuntiu
Present
| esbaconi, esbacone (val.) |
| esbaconis, esbacones (val.) |
| esbaconi, esbacone (val.) |
| esbaconem |
| esbaconeu |
| esbaconin, esbaconen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) esbaconat |
| hagis (hages) esbaconat |
| hagi (haja) esbaconat |
| hàgim (hàgem) esbaconat |
| hàgiu (hàgeu) esbaconat |
| hagin (hagen) esbaconat |
Imperfet
| esbaconés, esbaconara (val.), esbaconàs (val., bal.) |
| esbaconessis, esbaconares (val.), esbaconassis (bal.), esbaconesses, esbaconasses (val., bal.) |
| esbaconés, esbaconara (val.), esbaconàs (val., bal.) |
| esbaconéssim, esbaconàrem (val.), esbaconàssim (bal.), esbaconéssem, esbaconàssem (val., bal.) |
| esbaconéssiu, esbaconàreu (val.), esbaconàssiu (bal.), esbaconésseu, esbaconàsseu (val., bal.) |
| esbaconessin, esbaconaren (val.), esbaconassin (bal.), esbaconessen, esbaconassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) esbaconat |
| haguessis (hagueres) esbaconat |
| hagués (haguera) esbaconat |
| haguéssim (haguérem) esbaconat |
| haguéssiu (haguéreu) esbaconat |
| haguessin (hagueren) esbaconat |
Mode imperatiu
Present
| esbacona |
| esbaconi, esbacone (val.) |
| esbaconem |
| esbaconeu, esbaconau (bal.) |
| esbaconin, esbaconen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | esbaconar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver esbaconat |
| Gerundi | esbaconant |
| Gerundi compost | havent esbaconat |
| Participi | esbaconat , esbaconada , esbaconats , esbaconades |
Definició
- Partir, obrir les estranyes d’un animal, especialment un porc.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017