eructar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| eructo (cent.), eructe (val.), eruct (bal.) |
| eructes |
| eructa |
| eructem, eructam (bal.) |
| eructeu, eructau (bal.) |
| eructen |
Perfet
| he eructat |
| has eructat |
| ha eructat |
| hem eructat |
| heu eructat |
| han eructat |
Imperfet
| eructava |
| eructaves |
| eructava |
| eructàvem |
| eructàveu |
| eructaven |
Plusquamperfet
| havia eructat |
| havies eructat |
| havia eructat |
| havíem eructat |
| havíeu eructat |
| havien eructat |
Passat simple
| eructí |
| eructares |
| eructà |
| eructàrem |
| eructàreu |
| eructaren |
Passat perifràstic
| vaig eructar |
| vas (vares) eructar |
| va eructar |
| vam (vàrem) eructar |
| vau (vàreu) eructar |
| van (varen) eructar |
Passat anterior
| haguí eructat |
| hagueres eructat |
| hagué eructat |
| haguérem eructat |
| haguéreu eructat |
| hagueren eructat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver eructat |
| vas haver eructat |
| va haver eructat |
| vam haver eructat |
| vau haver eructat |
| van haver eructat |
Futur
| eructaré |
| eructaràs |
| eructarà |
| eructarem |
| eructareu |
| eructaran |
Futur perfet
| hauré eructat |
| hauràs eructat |
| haurà eructat |
| haurem eructat |
| haureu eructat |
| hauran eructat |
Condicional
| eructaria |
| eructaries |
| eructaria |
| eructaríem |
| eructaríeu |
| eructarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) eructat |
| hauries (hagueres) eructat |
| hauria (haguera) eructat |
| hauríem (haguérem) eructat |
| hauríeu (haguéreu) eructat |
| haurien (hagueren) eructat |
Mode subjuntiu
Present
| eructi, eructe (val.) |
| eructis, eructes (val.) |
| eructi, eructe (val.) |
| eructem |
| eructeu |
| eructin, eructen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) eructat |
| hagis (hages) eructat |
| hagi (haja) eructat |
| hàgim (hàgem) eructat |
| hàgiu (hàgeu) eructat |
| hagin (hagen) eructat |
Imperfet
| eructés, eructara (val.), eructàs (val., bal.) |
| eructessis, eructares (val.), eructassis (bal.), eructesses, eructasses (val., bal.) |
| eructés, eructara (val.), eructàs (val., bal.) |
| eructéssim, eructàrem (val.), eructàssim (bal.), eructéssem, eructàssem (val., bal.) |
| eructéssiu, eructàreu (val.), eructàssiu (bal.), eructésseu, eructàsseu (val., bal.) |
| eructessin, eructaren (val.), eructassin (bal.), eructessen, eructassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) eructat |
| haguessis (hagueres) eructat |
| hagués (haguera) eructat |
| haguéssim (haguérem) eructat |
| haguéssiu (haguéreu) eructat |
| haguessin (hagueren) eructat |
Mode imperatiu
Present
| eructa |
| eructi, eructe (val.) |
| eructem |
| eructeu, eructau (bal.) |
| eructin, eructen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | eructar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver eructat |
| Gerundi | eructant |
| Gerundi compost | havent eructat |
| Participi | eructat , eructada , eructats , eructades |
Definició
- Treure per la boca, i de manera explosiva, gasos procedents de la digestió estomacal.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017