epilogar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals
Mode indicatiu
Present
| epilogo (cent.), epilogue (val.), epilog (bal.) |
| epilogues |
| epiloga |
| epiloguem, epilogam (bal.) |
| epilogueu, epilogau (bal.) |
| epiloguen |
Perfet
| he epilogat |
| has epilogat |
| ha epilogat |
| hem epilogat |
| heu epilogat |
| han epilogat |
Imperfet
| epilogava |
| epilogaves |
| epilogava |
| epilogàvem |
| epilogàveu |
| epilogaven |
Plusquamperfet
| havia epilogat |
| havies epilogat |
| havia epilogat |
| havíem epilogat |
| havíeu epilogat |
| havien epilogat |
Passat simple
| epiloguí |
| epilogares |
| epilogà |
| epilogàrem |
| epilogàreu |
| epilogaren |
Passat perifràstic
| vaig epilogar |
| vas (vares) epilogar |
| va epilogar |
| vam (vàrem) epilogar |
| vau (vàreu) epilogar |
| van (varen) epilogar |
Passat anterior
| haguí epilogat |
| hagueres epilogat |
| hagué epilogat |
| haguérem epilogat |
| haguéreu epilogat |
| hagueren epilogat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver epilogat |
| vas haver epilogat |
| va haver epilogat |
| vam haver epilogat |
| vau haver epilogat |
| van haver epilogat |
Futur
| epilogaré |
| epilogaràs |
| epilogarà |
| epilogarem |
| epilogareu |
| epilogaran |
Futur perfet
| hauré epilogat |
| hauràs epilogat |
| haurà epilogat |
| haurem epilogat |
| haureu epilogat |
| hauran epilogat |
Condicional
| epilogaria |
| epilogaries |
| epilogaria |
| epilogaríem |
| epilogaríeu |
| epilogarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) epilogat |
| hauries (hagueres) epilogat |
| hauria (haguera) epilogat |
| hauríem (haguérem) epilogat |
| hauríeu (haguéreu) epilogat |
| haurien (hagueren) epilogat |
Mode subjuntiu
Present
| epilogui, epilogue (val.) |
| epiloguis, epilogues (val.) |
| epilogui, epilogue (val.) |
| epiloguem |
| epilogueu |
| epiloguin, epiloguen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) epilogat |
| hagis (hages) epilogat |
| hagi (haja) epilogat |
| hàgim (hàgem) epilogat |
| hàgiu (hàgeu) epilogat |
| hagin (hagen) epilogat |
Imperfet
| epilogués, epilogara (val.), epilogàs (val., bal.) |
| epiloguessis, epilogares (val.), epilogassis (bal.), epiloguesses, epilogasses (val., bal.) |
| epilogués, epilogara (val.), epilogàs (val., bal.) |
| epiloguéssim, epilogàrem (val.), epilogàssim (bal.), epiloguéssem, epilogàssem (val., bal.) |
| epiloguéssiu, epilogàreu (val.), epilogàssiu (bal.), epiloguésseu, epilogàsseu (val., bal.) |
| epiloguessin, epilogaren (val.), epilogassin (bal.), epiloguessen, epilogassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) epilogat |
| haguessis (hagueres) epilogat |
| hagués (haguera) epilogat |
| haguéssim (haguérem) epilogat |
| haguéssiu (haguéreu) epilogat |
| haguessin (hagueren) epilogat |
Mode imperatiu
Present
| epiloga |
| epilogui, epilogue (val.) |
| epiloguem |
| epilogueu, epilogau (bal.) |
| epiloguin, epiloguen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | epilogar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver epilogat |
| Gerundi | epilogant |
| Gerundi compost | havent epilogat |
| Participi | epilogat , epilogada , epilogats , epilogades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017