Conjugació en català del verb «epilogar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

epilogar

Mode indicatiu

Present
jo epilogo (cent.), epilogue (val.), epilog (bal.)
tu epilogues
ell, ella, vostè epiloga
nosaltres epiloguem, epilogam (bal.)
vosaltres, vós epilogueu, epilogau (bal.)
ells, elles, vostès epiloguen
Perfet
jo he epilogat
tu has epilogat
ell, ella, vostè ha epilogat
nosaltres hem epilogat
vosaltres, vós heu epilogat
ells, elles, vostès han epilogat
Imperfet
jo epilogava
tu epilogaves
ell, ella, vostè epilogava
nosaltres epilogàvem
vosaltres, vós epilogàveu
ells, elles, vostès epilogaven
Plusquamperfet
jo havia epilogat
tu havies epilogat
ell, ella, vostè havia epilogat
nosaltres havíem epilogat
vosaltres, vós havíeu epilogat
ells, elles, vostès havien epilogat
Passat simple
jo epiloguí
tu epilogares
ell, ella, vostè epilogà
nosaltres epilogàrem
vosaltres, vós epilogàreu
ells, elles, vostès epilogaren
Passat perifràstic
jo vaig epilogar
tu vas (vares) epilogar
ell, ella, vostè va epilogar
nosaltres vam (vàrem) epilogar
vosaltres, vós vau (vàreu) epilogar
ells, elles, vostès van (varen) epilogar
Passat anterior
jo haguí epilogat
tu hagueres epilogat
ell, ella, vostè hagué epilogat
nosaltres haguérem epilogat
vosaltres, vós haguéreu epilogat
ells, elles, vostès hagueren epilogat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver epilogat
tu vas haver epilogat
ell, ella, vostè va haver epilogat
nosaltres vam haver epilogat
vosaltres, vós vau haver epilogat
ells, elles, vostès van haver epilogat
Futur
jo epilogaré
tu epilogaràs
ell, ella, vostè epilogarà
nosaltres epilogarem
vosaltres, vós epilogareu
ells, elles, vostès epilogaran
Futur perfet
jo hauré epilogat
tu hauràs epilogat
ell, ella, vostè haurà epilogat
nosaltres haurem epilogat
vosaltres, vós haureu epilogat
ells, elles, vostès hauran epilogat
Condicional
jo epilogaria
tu epilogaries
ell, ella, vostè epilogaria
nosaltres epilogaríem
vosaltres, vós epilogaríeu
ells, elles, vostès epilogarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) epilogat
tu hauries (hagueres) epilogat
ell, ella, vostè hauria (haguera) epilogat
nosaltres hauríem (haguérem) epilogat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) epilogat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) epilogat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

epilogar

Mode subjuntiu

Present
jo epilogui, epilogue (val.)
tu epiloguis, epilogues (val.)
ell, ella, vostè epilogui, epilogue (val.)
nosaltres epiloguem
vosaltres, vós epilogueu
ells, elles, vostès epiloguin, epiloguen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) epilogat
tu hagis (hages) epilogat
ell, ella, vostè hagi (haja) epilogat
nosaltres hàgim (hàgem) epilogat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) epilogat
ells, elles, vostès hagin (hagen) epilogat
Imperfet
jo epilogués, epilogara (val.), epilogàs (val., bal.)
tu epiloguessis, epilogares (val.), epilogassis (bal.), epiloguesses, epilogasses (val., bal.)
ell, ella, vostè epilogués, epilogara (val.), epilogàs (val., bal.)
nosaltres epiloguéssim, epilogàrem (val.), epilogàssim (bal.), epiloguéssem, epilogàssem (val., bal.)
vosaltres, vós epiloguéssiu, epilogàreu (val.), epilogàssiu (bal.), epiloguésseu, epilogàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès epiloguessin, epilogaren (val.), epilogassin (bal.), epiloguessen, epilogassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) epilogat
tu haguessis (hagueres) epilogat
ell, ella, vostè hagués (haguera) epilogat
nosaltres haguéssim (haguérem) epilogat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) epilogat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) epilogat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

epilogar

Mode imperatiu

Present
tu epiloga
ell, ella, vostè epilogui, epilogue (val.)
nosaltres epiloguem
vosaltres, vós epilogueu, epilogau (bal.)
ells, elles, vostès epiloguin, epiloguen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

epilogar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu epilogar
Infinitiu compost haver epilogat
Gerundi epilogant
Gerundi compost havent epilogat
Participi epilogat, epilogada, epilogats, epilogades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.