Conjugació del verb «enviscar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

enviscar

Mode indicatiu

Present
jo envisco (cent.), envisque (val.), envisc (bal.)
tu envisques
ell, ella, vostè envisca
nosaltres envisquem, enviscam (bal.)
vosaltres, vós envisqueu, enviscau (bal.)
ells, elles, vostès envisquen
Perfet
jo he enviscat
tu has enviscat
ell, ella, vostè ha enviscat
nosaltres hem enviscat
vosaltres, vós heu enviscat
ells, elles, vostès han enviscat
Imperfet
jo enviscava
tu enviscaves
ell, ella, vostè enviscava
nosaltres enviscàvem
vosaltres, vós enviscàveu
ells, elles, vostès enviscaven
Plusquamperfet
jo havia enviscat
tu havies enviscat
ell, ella, vostè havia enviscat
nosaltres havíem enviscat
vosaltres, vós havíeu enviscat
ells, elles, vostès havien enviscat
Passat simple
jo envisquí
tu enviscares
ell, ella, vostè enviscà
nosaltres enviscàrem
vosaltres, vós enviscàreu
ells, elles, vostès enviscaren
Passat perifràstic
jo vaig enviscar
tu vas (vares) enviscar
ell, ella, vostè va enviscar
nosaltres vam (vàrem) enviscar
vosaltres, vós vau (vàreu) enviscar
ells, elles, vostès van (varen) enviscar
Passat anterior
jo haguí enviscat
tu hagueres enviscat
ell, ella, vostè hagué enviscat
nosaltres haguérem enviscat
vosaltres, vós haguéreu enviscat
ells, elles, vostès hagueren enviscat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver enviscat
tu vas haver enviscat
ell, ella, vostè va haver enviscat
nosaltres vam haver enviscat
vosaltres, vós vau haver enviscat
ells, elles, vostès van haver enviscat
Futur
jo enviscaré
tu enviscaràs
ell, ella, vostè enviscarà
nosaltres enviscarem
vosaltres, vós enviscareu
ells, elles, vostès enviscaran
Futur perfet
jo hauré enviscat
tu hauràs enviscat
ell, ella, vostè haurà enviscat
nosaltres haurem enviscat
vosaltres, vós haureu enviscat
ells, elles, vostès hauran enviscat
Condicional
jo enviscaria
tu enviscaries
ell, ella, vostè enviscaria
nosaltres enviscaríem
vosaltres, vós enviscaríeu
ells, elles, vostès enviscarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) enviscat
tu hauries (hagueres) enviscat
ell, ella, vostè hauria (haguera) enviscat
nosaltres hauríem (haguérem) enviscat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) enviscat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) enviscat

enviscar

Mode subjuntiu

Present
jo envisqui, envisque (val.)
tu envisquis, envisques (val.)
ell, ella, vostè envisqui, envisque (val.)
nosaltres envisquem
vosaltres, vós envisqueu
ells, elles, vostès envisquin, envisquen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) enviscat
tu hagis (hages) enviscat
ell, ella, vostè hagi (haja) enviscat
nosaltres hàgim (hàgem) enviscat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) enviscat
ells, elles, vostès hagin (hagen) enviscat
Imperfet
jo envisqués, enviscara (val.), enviscàs (val., bal.)
tu envisquessis, enviscares (val.), enviscassis (bal.), envisquesses, enviscasses (val., bal.)
ell, ella, vostè envisqués, enviscara (val.), enviscàs (val., bal.)
nosaltres envisquéssim, enviscàrem (val.), enviscàssim (bal.), envisquéssem, enviscàssem (val., bal.)
vosaltres, vós envisquéssiu, enviscàreu (val.), enviscàssiu (bal.), envisquésseu, enviscàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès envisquessin, enviscaren (val.), enviscassin (bal.), envisquessen, enviscassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) enviscat
tu haguessis (hagueres) enviscat
ell, ella, vostè hagués (haguera) enviscat
nosaltres haguéssim (haguérem) enviscat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) enviscat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) enviscat

enviscar

Imperatiu

Present
tu envisca
ell, ella, vostè envisqui, envisque (val.)
nosaltres envisquem
vosaltres, vós envisqueu, enviscau (bal.)
ells, elles, vostès envisquin, envisquen (val.)

enviscar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu enviscar
Infinitiu compost haver enviscat
Gerundi enviscant
Gerundi compost havent enviscat
Participi enviscat, enviscada, enviscats, enviscades