envilir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| envileixo (cent.), envilesc (val., bal.), envilisc (val.) |
| envileixes, envilixes (val.) |
| envileix, envilix (val.) |
| envilim |
| enviliu |
| envileixen, envilixen (val.) |
Perfet
| he envilit |
| has envilit |
| ha envilit |
| hem envilit |
| heu envilit |
| han envilit |
Imperfet
| envilia |
| envilies |
| envilia |
| envilíem |
| envilíeu |
| envilien |
Plusquamperfet
| havia envilit |
| havies envilit |
| havia envilit |
| havíem envilit |
| havíeu envilit |
| havien envilit |
Passat simple
| envilí |
| envilires |
| envilí |
| envilírem |
| envilíreu |
| enviliren |
Passat perifràstic
| vaig envilir |
| vas (vares) envilir |
| va envilir |
| vam (vàrem) envilir |
| vau (vàreu) envilir |
| van (varen) envilir |
Passat anterior
| haguí envilit |
| hagueres envilit |
| hagué envilit |
| haguérem envilit |
| haguéreu envilit |
| hagueren envilit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver envilit |
| vas haver envilit |
| va haver envilit |
| vam haver envilit |
| vau haver envilit |
| van haver envilit |
Futur
| enviliré |
| enviliràs |
| envilirà |
| envilirem |
| envilireu |
| enviliran |
Futur perfet
| hauré envilit |
| hauràs envilit |
| haurà envilit |
| haurem envilit |
| haureu envilit |
| hauran envilit |
Condicional
| enviliria |
| enviliries |
| enviliria |
| enviliríem |
| enviliríeu |
| envilirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) envilit |
| hauries (hagueres) envilit |
| hauria (haguera) envilit |
| hauríem (haguérem) envilit |
| hauríeu (haguéreu) envilit |
| haurien (hagueren) envilit |
Mode subjuntiu
Present
| envileixi, envilesca / envilisca (val.), envilesqui (bal.) |
| envileixis, envilesques / envilisques (val.), envilesquis (bal.) |
| envileixi, envilesca / envilisca (val.), envilesqui (bal.) |
| envilim, enviliguem (bal.) |
| enviliu, enviligueu (bal.) |
| envileixin, envilesquen / envilisquen (val.), envilesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) envilit |
| hagis (hages) envilit |
| hagi (haja) envilit |
| hàgim (hàgem) envilit |
| hàgiu (hàgeu) envilit |
| hagin (hagen) envilit |
Imperfet
| envilís, envilira (val.) |
| envilissis, envilires (val.), envilisses |
| envilís, envilira (val.) |
| envilíssim, envilírem (val.), envilíssem |
| envilíssiu, envilíreu (val.), envilísseu |
| envilissin, enviliren (val.), envilissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) envilit |
| haguessis (hagueres) envilit |
| hagués (haguera) envilit |
| haguéssim (haguérem) envilit |
| haguéssiu (haguéreu) envilit |
| haguessin (hagueren) envilit |
Mode imperatiu
Present
| envileix, envilix (val.) |
| envileixi, envilesca / envilisca (val.), envilesqui (bal.) |
| envilim, enviliguem (bal.) |
| enviliu |
| envileixin, envilesquen / envilisquen (val.), envilesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | envilir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver envilit |
| Gerundi | envilint |
| Gerundi compost | havent envilit |
| Participi | envilit , envilida , envilits , envilides |
Definició
- Tractar algú amb vilesa.
- Esdevenir menyspreable.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017