Conjugació del verb «envilir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

envilir

Mode indicatiu

Present
jo envileixo (cent.), envilesc (val., bal.), envilisc (val.)
tu envileixes, envilixes (val.)
ell, ella, vostè envileix, envilix (val.)
nosaltres envilim
vosaltres, vós enviliu
ells, elles, vostès envileixen, envilixen (val.)
Perfet
jo he envilit
tu has envilit
ell, ella, vostè ha envilit
nosaltres hem envilit
vosaltres, vós heu envilit
ells, elles, vostès han envilit
Imperfet
jo envilia
tu envilies
ell, ella, vostè envilia
nosaltres envilíem
vosaltres, vós envilíeu
ells, elles, vostès envilien
Plusquamperfet
jo havia envilit
tu havies envilit
ell, ella, vostè havia envilit
nosaltres havíem envilit
vosaltres, vós havíeu envilit
ells, elles, vostès havien envilit
Passat simple
jo envilí
tu envilires
ell, ella, vostè envilí
nosaltres envilírem
vosaltres, vós envilíreu
ells, elles, vostès enviliren
Passat perifràstic
jo vaig envilir
tu vas (vares) envilir
ell, ella, vostè va envilir
nosaltres vam (vàrem) envilir
vosaltres, vós vau (vàreu) envilir
ells, elles, vostès van (varen) envilir
Passat anterior
jo haguí envilit
tu hagueres envilit
ell, ella, vostè hagué envilit
nosaltres haguérem envilit
vosaltres, vós haguéreu envilit
ells, elles, vostès hagueren envilit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver envilit
tu vas haver envilit
ell, ella, vostè va haver envilit
nosaltres vam haver envilit
vosaltres, vós vau haver envilit
ells, elles, vostès van haver envilit
Futur
jo enviliré
tu enviliràs
ell, ella, vostè envilirà
nosaltres envilirem
vosaltres, vós envilireu
ells, elles, vostès enviliran
Futur perfet
jo hauré envilit
tu hauràs envilit
ell, ella, vostè haurà envilit
nosaltres haurem envilit
vosaltres, vós haureu envilit
ells, elles, vostès hauran envilit
Condicional
jo enviliria
tu enviliries
ell, ella, vostè enviliria
nosaltres enviliríem
vosaltres, vós enviliríeu
ells, elles, vostès envilirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) envilit
tu hauries (hagueres) envilit
ell, ella, vostè hauria (haguera) envilit
nosaltres hauríem (haguérem) envilit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) envilit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) envilit

envilir

Mode subjuntiu

Present
jo envileixi, envilesca / envilisca (val.), envilesqui (bal.)
tu envileixis, envilesques / envilisques (val.), envilesquis (bal.)
ell, ella, vostè envileixi, envilesca / envilisca (val.), envilesqui (bal.)
nosaltres envilim, enviliguem (bal.)
vosaltres, vós enviliu, enviligueu (bal.)
ells, elles, vostès envileixin, envilesquen / envilisquen (val.), envilesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) envilit
tu hagis (hages) envilit
ell, ella, vostè hagi (haja) envilit
nosaltres hàgim (hàgem) envilit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) envilit
ells, elles, vostès hagin (hagen) envilit
Imperfet
jo envilís, envilira (val.)
tu envilissis, envilires (val.), envilisses
ell, ella, vostè envilís, envilira (val.)
nosaltres envilíssim, envilírem (val.), envilíssem
vosaltres, vós envilíssiu, envilíreu (val.), envilísseu
ells, elles, vostès envilissin, enviliren (val.), envilissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) envilit
tu haguessis (hagueres) envilit
ell, ella, vostè hagués (haguera) envilit
nosaltres haguéssim (haguérem) envilit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) envilit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) envilit

envilir

Imperatiu

Present
tu envileix, envilix (val.)
ell, ella, vostè envileixi, envilesca / envilisca (val.), envilesqui (bal.)
nosaltres envilim, enviliguem (bal.)
vosaltres, vós enviliu
ells, elles, vostès envileixin, envilesquen / envilisquen (val.), envilesquin (bal.)

envilir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu envilir
Infinitiu compost haver envilit
Gerundi envilint
Gerundi compost havent envilit
Participi envilit, envilida, envilits, envilides