Conjugació del verb «envidar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

envidar

Mode indicatiu

Present
jo envido (cent.), envide (val.), envid (bal.)
tu envides
ell, ella, vostè envida
nosaltres envidem, envidam (bal.)
vosaltres, vós envideu, envidau (bal.)
ells, elles, vostès enviden
Perfet
jo he envidat
tu has envidat
ell, ella, vostè ha envidat
nosaltres hem envidat
vosaltres, vós heu envidat
ells, elles, vostès han envidat
Imperfet
jo envidava
tu envidaves
ell, ella, vostè envidava
nosaltres envidàvem
vosaltres, vós envidàveu
ells, elles, vostès envidaven
Plusquamperfet
jo havia envidat
tu havies envidat
ell, ella, vostè havia envidat
nosaltres havíem envidat
vosaltres, vós havíeu envidat
ells, elles, vostès havien envidat
Passat simple
jo envidí
tu envidares
ell, ella, vostè envidà
nosaltres envidàrem
vosaltres, vós envidàreu
ells, elles, vostès envidaren
Passat perifràstic
jo vaig envidar
tu vas (vares) envidar
ell, ella, vostè va envidar
nosaltres vam (vàrem) envidar
vosaltres, vós vau (vàreu) envidar
ells, elles, vostès van (varen) envidar
Passat anterior
jo haguí envidat
tu hagueres envidat
ell, ella, vostè hagué envidat
nosaltres haguérem envidat
vosaltres, vós haguéreu envidat
ells, elles, vostès hagueren envidat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver envidat
tu vas haver envidat
ell, ella, vostè va haver envidat
nosaltres vam haver envidat
vosaltres, vós vau haver envidat
ells, elles, vostès van haver envidat
Futur
jo envidaré
tu envidaràs
ell, ella, vostè envidarà
nosaltres envidarem
vosaltres, vós envidareu
ells, elles, vostès envidaran
Futur perfet
jo hauré envidat
tu hauràs envidat
ell, ella, vostè haurà envidat
nosaltres haurem envidat
vosaltres, vós haureu envidat
ells, elles, vostès hauran envidat
Condicional
jo envidaria
tu envidaries
ell, ella, vostè envidaria
nosaltres envidaríem
vosaltres, vós envidaríeu
ells, elles, vostès envidarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) envidat
tu hauries (hagueres) envidat
ell, ella, vostè hauria (haguera) envidat
nosaltres hauríem (haguérem) envidat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) envidat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) envidat

envidar

Mode subjuntiu

Present
jo envidi, envide (val.)
tu envidis, envides (val.)
ell, ella, vostè envidi, envide (val.)
nosaltres envidem
vosaltres, vós envideu
ells, elles, vostès envidin, enviden (val.)
Perfet
jo hagi (haja) envidat
tu hagis (hages) envidat
ell, ella, vostè hagi (haja) envidat
nosaltres hàgim (hàgem) envidat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) envidat
ells, elles, vostès hagin (hagen) envidat
Imperfet
jo envidés, envidara (val.), envidàs (val., bal.)
tu envidessis, envidares (val.), envidassis (bal.), envidesses, envidasses (val., bal.)
ell, ella, vostè envidés, envidara (val.), envidàs (val., bal.)
nosaltres envidéssim, envidàrem (val.), envidàssim (bal.), envidéssem, envidàssem (val., bal.)
vosaltres, vós envidéssiu, envidàreu (val.), envidàssiu (bal.), envidésseu, envidàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès envidessin, envidaren (val.), envidassin (bal.), envidessen, envidassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) envidat
tu haguessis (hagueres) envidat
ell, ella, vostè hagués (haguera) envidat
nosaltres haguéssim (haguérem) envidat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) envidat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) envidat

envidar

Imperatiu

Present
tu envida
ell, ella, vostè envidi, envide (val.)
nosaltres envidem
vosaltres, vós envideu, envidau (bal.)
ells, elles, vostès envidin, enviden (val.)

envidar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu envidar
Infinitiu compost haver envidat
Gerundi envidant
Gerundi compost havent envidat
Participi envidat, envidada, envidats, envidades