Conjugació del verb «envetar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

envetar

Mode indicatiu

Present
jo enveto (cent.), envete (val.), envet (bal.)
tu envetes
ell, ella, vostè enveta
nosaltres envetem, envetam (bal.)
vosaltres, vós enveteu, envetau (bal.)
ells, elles, vostès enveten
Perfet
jo he envetat
tu has envetat
ell, ella, vostè ha envetat
nosaltres hem envetat
vosaltres, vós heu envetat
ells, elles, vostès han envetat
Imperfet
jo envetava
tu envetaves
ell, ella, vostè envetava
nosaltres envetàvem
vosaltres, vós envetàveu
ells, elles, vostès envetaven
Plusquamperfet
jo havia envetat
tu havies envetat
ell, ella, vostè havia envetat
nosaltres havíem envetat
vosaltres, vós havíeu envetat
ells, elles, vostès havien envetat
Passat simple
jo envetí
tu envetares
ell, ella, vostè envetà
nosaltres envetàrem
vosaltres, vós envetàreu
ells, elles, vostès envetaren
Passat perifràstic
jo vaig envetar
tu vas (vares) envetar
ell, ella, vostè va envetar
nosaltres vam (vàrem) envetar
vosaltres, vós vau (vàreu) envetar
ells, elles, vostès van (varen) envetar
Passat anterior
jo haguí envetat
tu hagueres envetat
ell, ella, vostè hagué envetat
nosaltres haguérem envetat
vosaltres, vós haguéreu envetat
ells, elles, vostès hagueren envetat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver envetat
tu vas haver envetat
ell, ella, vostè va haver envetat
nosaltres vam haver envetat
vosaltres, vós vau haver envetat
ells, elles, vostès van haver envetat
Futur
jo envetaré
tu envetaràs
ell, ella, vostè envetarà
nosaltres envetarem
vosaltres, vós envetareu
ells, elles, vostès envetaran
Futur perfet
jo hauré envetat
tu hauràs envetat
ell, ella, vostè haurà envetat
nosaltres haurem envetat
vosaltres, vós haureu envetat
ells, elles, vostès hauran envetat
Condicional
jo envetaria
tu envetaries
ell, ella, vostè envetaria
nosaltres envetaríem
vosaltres, vós envetaríeu
ells, elles, vostès envetarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) envetat
tu hauries (hagueres) envetat
ell, ella, vostè hauria (haguera) envetat
nosaltres hauríem (haguérem) envetat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) envetat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) envetat

envetar

Mode subjuntiu

Present
jo enveti, envete (val.)
tu envetis, envetes (val.)
ell, ella, vostè enveti, envete (val.)
nosaltres envetem
vosaltres, vós enveteu
ells, elles, vostès envetin, enveten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) envetat
tu hagis (hages) envetat
ell, ella, vostè hagi (haja) envetat
nosaltres hàgim (hàgem) envetat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) envetat
ells, elles, vostès hagin (hagen) envetat
Imperfet
jo envetés, envetara (val.), envetàs (val., bal.)
tu envetessis, envetares (val.), envetassis (bal.), envetesses, envetasses (val., bal.)
ell, ella, vostè envetés, envetara (val.), envetàs (val., bal.)
nosaltres envetéssim, envetàrem (val.), envetàssim (bal.), envetéssem, envetàssem (val., bal.)
vosaltres, vós envetéssiu, envetàreu (val.), envetàssiu (bal.), envetésseu, envetàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès envetessin, envetaren (val.), envetassin (bal.), envetessen, envetassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) envetat
tu haguessis (hagueres) envetat
ell, ella, vostè hagués (haguera) envetat
nosaltres haguéssim (haguérem) envetat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) envetat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) envetat

envetar

Imperatiu

Present
tu enveta
ell, ella, vostè enveti, envete (val.)
nosaltres envetem
vosaltres, vós enveteu, envetau (bal.)
ells, elles, vostès envetin, enveten (val.)

envetar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu envetar
Infinitiu compost haver envetat
Gerundi envetant
Gerundi compost havent envetat
Participi envetat, envetada, envetats, envetades