Conjugació del verb «enverar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

enverar

Mode indicatiu

Present
jo envero (cent.), envere (val.), enver (bal.)
tu enveres
ell, ella, vostè envera
nosaltres enverem, enveram (bal.)
vosaltres, vós envereu, enverau (bal.)
ells, elles, vostès enveren
Perfet
jo he enverat
tu has enverat
ell, ella, vostè ha enverat
nosaltres hem enverat
vosaltres, vós heu enverat
ells, elles, vostès han enverat
Imperfet
jo enverava
tu enveraves
ell, ella, vostè enverava
nosaltres enveràvem
vosaltres, vós enveràveu
ells, elles, vostès enveraven
Plusquamperfet
jo havia enverat
tu havies enverat
ell, ella, vostè havia enverat
nosaltres havíem enverat
vosaltres, vós havíeu enverat
ells, elles, vostès havien enverat
Passat simple
jo enverí
tu enverares
ell, ella, vostè enverà
nosaltres enveràrem
vosaltres, vós enveràreu
ells, elles, vostès enveraren
Passat perifràstic
jo vaig enverar
tu vas (vares) enverar
ell, ella, vostè va enverar
nosaltres vam (vàrem) enverar
vosaltres, vós vau (vàreu) enverar
ells, elles, vostès van (varen) enverar
Passat anterior
jo haguí enverat
tu hagueres enverat
ell, ella, vostè hagué enverat
nosaltres haguérem enverat
vosaltres, vós haguéreu enverat
ells, elles, vostès hagueren enverat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver enverat
tu vas haver enverat
ell, ella, vostè va haver enverat
nosaltres vam haver enverat
vosaltres, vós vau haver enverat
ells, elles, vostès van haver enverat
Futur
jo enveraré
tu enveraràs
ell, ella, vostè enverarà
nosaltres enverarem
vosaltres, vós enverareu
ells, elles, vostès enveraran
Futur perfet
jo hauré enverat
tu hauràs enverat
ell, ella, vostè haurà enverat
nosaltres haurem enverat
vosaltres, vós haureu enverat
ells, elles, vostès hauran enverat
Condicional
jo enveraria
tu enveraries
ell, ella, vostè enveraria
nosaltres enveraríem
vosaltres, vós enveraríeu
ells, elles, vostès enverarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) enverat
tu hauries (hagueres) enverat
ell, ella, vostè hauria (haguera) enverat
nosaltres hauríem (haguérem) enverat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) enverat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) enverat

enverar

Mode subjuntiu

Present
jo enveri, envere (val.)
tu enveris, enveres (val.)
ell, ella, vostè enveri, envere (val.)
nosaltres enverem
vosaltres, vós envereu
ells, elles, vostès enverin, enveren (val.)
Perfet
jo hagi (haja) enverat
tu hagis (hages) enverat
ell, ella, vostè hagi (haja) enverat
nosaltres hàgim (hàgem) enverat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) enverat
ells, elles, vostès hagin (hagen) enverat
Imperfet
jo enverés, enverara (val.), enveràs (val., bal.)
tu enveressis, enverares (val.), enverassis (bal.), enveresses, enverasses (val., bal.)
ell, ella, vostè enverés, enverara (val.), enveràs (val., bal.)
nosaltres enveréssim, enveràrem (val.), enveràssim (bal.), enveréssem, enveràssem (val., bal.)
vosaltres, vós enveréssiu, enveràreu (val.), enveràssiu (bal.), enverésseu, enveràsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès enveressin, enveraren (val.), enverassin (bal.), enveressen, enverassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) enverat
tu haguessis (hagueres) enverat
ell, ella, vostè hagués (haguera) enverat
nosaltres haguéssim (haguérem) enverat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) enverat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) enverat

enverar

Imperatiu

Present
tu envera
ell, ella, vostè enveri, envere (val.)
nosaltres enverem
vosaltres, vós envereu, enverau (bal.)
ells, elles, vostès enverin, enveren (val.)

enverar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu enverar
Infinitiu compost haver enverat
Gerundi enverant
Gerundi compost havent enverat
Participi enverat, enverada, enverats, enverades