envellir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| envelleixo (cent.), envellesc (val., bal.), envellisc (val.) |
| envelleixes, envellixes (val.) |
| envelleix, envellix (val.) |
| envellim |
| envelliu |
| envelleixen, envellixen (val.) |
Perfet
| he envellit |
| has envellit |
| ha envellit |
| hem envellit |
| heu envellit |
| han envellit |
Imperfet
| envellia |
| envellies |
| envellia |
| envellíem |
| envellíeu |
| envellien |
Plusquamperfet
| havia envellit |
| havies envellit |
| havia envellit |
| havíem envellit |
| havíeu envellit |
| havien envellit |
Passat simple
| envellí |
| envellires |
| envellí |
| envellírem |
| envellíreu |
| envelliren |
Passat perifràstic
| vaig envellir |
| vas (vares) envellir |
| va envellir |
| vam (vàrem) envellir |
| vau (vàreu) envellir |
| van (varen) envellir |
Passat anterior
| haguí envellit |
| hagueres envellit |
| hagué envellit |
| haguérem envellit |
| haguéreu envellit |
| hagueren envellit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver envellit |
| vas haver envellit |
| va haver envellit |
| vam haver envellit |
| vau haver envellit |
| van haver envellit |
Futur
| envelliré |
| envelliràs |
| envellirà |
| envellirem |
| envellireu |
| envelliran |
Futur perfet
| hauré envellit |
| hauràs envellit |
| haurà envellit |
| haurem envellit |
| haureu envellit |
| hauran envellit |
Condicional
| envelliria |
| envelliries |
| envelliria |
| envelliríem |
| envelliríeu |
| envellirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) envellit |
| hauries (hagueres) envellit |
| hauria (haguera) envellit |
| hauríem (haguérem) envellit |
| hauríeu (haguéreu) envellit |
| haurien (hagueren) envellit |
Mode subjuntiu
Present
| envelleixi, envellesca / envellisca (val.), envellesqui (bal.) |
| envelleixis, envellesques / envellisques (val.), envellesquis (bal.) |
| envelleixi, envellesca / envellisca (val.), envellesqui (bal.) |
| envellim, envelliguem (bal.) |
| envelliu, envelligueu (bal.) |
| envelleixin, envellesquen / envellisquen (val.), envellesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) envellit |
| hagis (hages) envellit |
| hagi (haja) envellit |
| hàgim (hàgem) envellit |
| hàgiu (hàgeu) envellit |
| hagin (hagen) envellit |
Imperfet
| envellís, envellira (val.) |
| envellissis, envellires (val.), envellisses |
| envellís, envellira (val.) |
| envellíssim, envellírem (val.), envellíssem |
| envellíssiu, envellíreu (val.), envellísseu |
| envellissin, envelliren (val.), envellissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) envellit |
| haguessis (hagueres) envellit |
| hagués (haguera) envellit |
| haguéssim (haguérem) envellit |
| haguéssiu (haguéreu) envellit |
| haguessin (hagueren) envellit |
Mode imperatiu
Present
| envelleix, envellix (val.) |
| envelleixi, envellesca / envellisca (val.), envellesqui (bal.) |
| envellim, envelliguem (bal.) |
| envelliu |
| envelleixin, envellesquen / envellisquen (val.), envellesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | envellir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver envellit |
| Gerundi | envellint |
| Gerundi compost | havent envellit |
| Participi | envellit , envellida , envellits , envellides |
Definició
- Fer tornar més vell en aparença, pels temps, l’ús o factors negatius.
- Fer-se vell, arribar a una edat avançada.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017