envelar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| envelo (cent.), envele (val.), envel (bal.) |
| enveles |
| envela |
| envelem, envelam (bal.) |
| enveleu, envelau (bal.) |
| envelen |
Perfet
| he envelat |
| has envelat |
| ha envelat |
| hem envelat |
| heu envelat |
| han envelat |
Imperfet
| envelava |
| envelaves |
| envelava |
| envelàvem |
| envelàveu |
| envelaven |
Plusquamperfet
| havia envelat |
| havies envelat |
| havia envelat |
| havíem envelat |
| havíeu envelat |
| havien envelat |
Passat simple
| envelí |
| envelares |
| envelà |
| envelàrem |
| envelàreu |
| envelaren |
Passat perifràstic
| vaig envelar |
| vas (vares) envelar |
| va envelar |
| vam (vàrem) envelar |
| vau (vàreu) envelar |
| van (varen) envelar |
Passat anterior
| haguí envelat |
| hagueres envelat |
| hagué envelat |
| haguérem envelat |
| haguéreu envelat |
| hagueren envelat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver envelat |
| vas haver envelat |
| va haver envelat |
| vam haver envelat |
| vau haver envelat |
| van haver envelat |
Futur
| envelaré |
| envelaràs |
| envelarà |
| envelarem |
| envelareu |
| envelaran |
Futur perfet
| hauré envelat |
| hauràs envelat |
| haurà envelat |
| haurem envelat |
| haureu envelat |
| hauran envelat |
Condicional
| envelaria |
| envelaries |
| envelaria |
| envelaríem |
| envelaríeu |
| envelarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) envelat |
| hauries (hagueres) envelat |
| hauria (haguera) envelat |
| hauríem (haguérem) envelat |
| hauríeu (haguéreu) envelat |
| haurien (hagueren) envelat |
Mode subjuntiu
Present
| enveli, envele (val.) |
| envelis, enveles (val.) |
| enveli, envele (val.) |
| envelem |
| enveleu |
| envelin, envelen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) envelat |
| hagis (hages) envelat |
| hagi (haja) envelat |
| hàgim (hàgem) envelat |
| hàgiu (hàgeu) envelat |
| hagin (hagen) envelat |
Imperfet
| envelés, envelara (val.), envelàs (val., bal.) |
| envelessis, envelares (val.), envelassis (bal.), envelesses, envelasses (val., bal.) |
| envelés, envelara (val.), envelàs (val., bal.) |
| enveléssim, envelàrem (val.), envelàssim (bal.), enveléssem, envelàssem (val., bal.) |
| enveléssiu, envelàreu (val.), envelàssiu (bal.), envelésseu, envelàsseu (val., bal.) |
| envelessin, envelaren (val.), envelassin (bal.), envelessen, envelassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) envelat |
| haguessis (hagueres) envelat |
| hagués (haguera) envelat |
| haguéssim (haguérem) envelat |
| haguéssiu (haguéreu) envelat |
| haguessin (hagueren) envelat |
Mode imperatiu
Present
| envela |
| enveli, envele (val.) |
| envelem |
| enveleu, envelau (bal.) |
| envelin, envelen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | envelar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver envelat |
| Gerundi | envelant |
| Gerundi compost | havent envelat |
| Participi | envelat , envelada , envelats , envelades |
Definició
- fotre, fúmer
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017