Conjugació del verb «envelar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

envelar

Mode indicatiu

Present
jo envelo (cent.), envele (val.), envel (bal.)
tu enveles
ell, ella, vostè envela
nosaltres envelem, envelam (bal.)
vosaltres, vós enveleu, envelau (bal.)
ells, elles, vostès envelen
Perfet
jo he envelat
tu has envelat
ell, ella, vostè ha envelat
nosaltres hem envelat
vosaltres, vós heu envelat
ells, elles, vostès han envelat
Imperfet
jo envelava
tu envelaves
ell, ella, vostè envelava
nosaltres envelàvem
vosaltres, vós envelàveu
ells, elles, vostès envelaven
Plusquamperfet
jo havia envelat
tu havies envelat
ell, ella, vostè havia envelat
nosaltres havíem envelat
vosaltres, vós havíeu envelat
ells, elles, vostès havien envelat
Passat simple
jo envelí
tu envelares
ell, ella, vostè envelà
nosaltres envelàrem
vosaltres, vós envelàreu
ells, elles, vostès envelaren
Passat perifràstic
jo vaig envelar
tu vas (vares) envelar
ell, ella, vostè va envelar
nosaltres vam (vàrem) envelar
vosaltres, vós vau (vàreu) envelar
ells, elles, vostès van (varen) envelar
Passat anterior
jo haguí envelat
tu hagueres envelat
ell, ella, vostè hagué envelat
nosaltres haguérem envelat
vosaltres, vós haguéreu envelat
ells, elles, vostès hagueren envelat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver envelat
tu vas haver envelat
ell, ella, vostè va haver envelat
nosaltres vam haver envelat
vosaltres, vós vau haver envelat
ells, elles, vostès van haver envelat
Futur
jo envelaré
tu envelaràs
ell, ella, vostè envelarà
nosaltres envelarem
vosaltres, vós envelareu
ells, elles, vostès envelaran
Futur perfet
jo hauré envelat
tu hauràs envelat
ell, ella, vostè haurà envelat
nosaltres haurem envelat
vosaltres, vós haureu envelat
ells, elles, vostès hauran envelat
Condicional
jo envelaria
tu envelaries
ell, ella, vostè envelaria
nosaltres envelaríem
vosaltres, vós envelaríeu
ells, elles, vostès envelarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) envelat
tu hauries (hagueres) envelat
ell, ella, vostè hauria (haguera) envelat
nosaltres hauríem (haguérem) envelat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) envelat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) envelat

envelar

Mode subjuntiu

Present
jo enveli, envele (val.)
tu envelis, enveles (val.)
ell, ella, vostè enveli, envele (val.)
nosaltres envelem
vosaltres, vós enveleu
ells, elles, vostès envelin, envelen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) envelat
tu hagis (hages) envelat
ell, ella, vostè hagi (haja) envelat
nosaltres hàgim (hàgem) envelat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) envelat
ells, elles, vostès hagin (hagen) envelat
Imperfet
jo envelés, envelara (val.), envelàs (val., bal.)
tu envelessis, envelares (val.), envelassis (bal.), envelesses, envelasses (val., bal.)
ell, ella, vostè envelés, envelara (val.), envelàs (val., bal.)
nosaltres enveléssim, envelàrem (val.), envelàssim (bal.), enveléssem, envelàssem (val., bal.)
vosaltres, vós enveléssiu, envelàreu (val.), envelàssiu (bal.), envelésseu, envelàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès envelessin, envelaren (val.), envelassin (bal.), envelessen, envelassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) envelat
tu haguessis (hagueres) envelat
ell, ella, vostè hagués (haguera) envelat
nosaltres haguéssim (haguérem) envelat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) envelat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) envelat

envelar

Imperatiu

Present
tu envela
ell, ella, vostè enveli, envele (val.)
nosaltres envelem
vosaltres, vós enveleu, envelau (bal.)
ells, elles, vostès envelin, envelen (val.)

envelar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu envelar
Infinitiu compost haver envelat
Gerundi envelant
Gerundi compost havent envelat
Participi envelat, envelada, envelats, envelades