Conjugació del verb «envejar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

envejar

Mode indicatiu

Present
jo envejo (cent.), envege (val.), enveig (bal.)
tu enveges
ell, ella, vostè enveja
nosaltres envegem, envejam (bal.)
vosaltres, vós envegeu, envejau (bal.)
ells, elles, vostès envegen
Perfet
jo he envejat
tu has envejat
ell, ella, vostè ha envejat
nosaltres hem envejat
vosaltres, vós heu envejat
ells, elles, vostès han envejat
Imperfet
jo envejava
tu envejaves
ell, ella, vostè envejava
nosaltres envejàvem
vosaltres, vós envejàveu
ells, elles, vostès envejaven
Plusquamperfet
jo havia envejat
tu havies envejat
ell, ella, vostè havia envejat
nosaltres havíem envejat
vosaltres, vós havíeu envejat
ells, elles, vostès havien envejat
Passat simple
jo envegí
tu envejares
ell, ella, vostè envejà
nosaltres envejàrem
vosaltres, vós envejàreu
ells, elles, vostès envejaren
Passat perifràstic
jo vaig envejar
tu vas (vares) envejar
ell, ella, vostè va envejar
nosaltres vam (vàrem) envejar
vosaltres, vós vau (vàreu) envejar
ells, elles, vostès van (varen) envejar
Passat anterior
jo haguí envejat
tu hagueres envejat
ell, ella, vostè hagué envejat
nosaltres haguérem envejat
vosaltres, vós haguéreu envejat
ells, elles, vostès hagueren envejat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver envejat
tu vas haver envejat
ell, ella, vostè va haver envejat
nosaltres vam haver envejat
vosaltres, vós vau haver envejat
ells, elles, vostès van haver envejat
Futur
jo envejaré
tu envejaràs
ell, ella, vostè envejarà
nosaltres envejarem
vosaltres, vós envejareu
ells, elles, vostès envejaran
Futur perfet
jo hauré envejat
tu hauràs envejat
ell, ella, vostè haurà envejat
nosaltres haurem envejat
vosaltres, vós haureu envejat
ells, elles, vostès hauran envejat
Condicional
jo envejaria
tu envejaries
ell, ella, vostè envejaria
nosaltres envejaríem
vosaltres, vós envejaríeu
ells, elles, vostès envejarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) envejat
tu hauries (hagueres) envejat
ell, ella, vostè hauria (haguera) envejat
nosaltres hauríem (haguérem) envejat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) envejat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) envejat

envejar

Mode subjuntiu

Present
jo envegi, envege (val.)
tu envegis, enveges (val.)
ell, ella, vostè envegi, envege (val.)
nosaltres envegem
vosaltres, vós envegeu
ells, elles, vostès envegin, envegen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) envejat
tu hagis (hages) envejat
ell, ella, vostè hagi (haja) envejat
nosaltres hàgim (hàgem) envejat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) envejat
ells, elles, vostès hagin (hagen) envejat
Imperfet
jo envegés, envejara (val.), envejàs (val., bal.)
tu envegessis, envejares (val.), envejassis (bal.), envegesses, envejasses (val., bal.)
ell, ella, vostè envegés, envejara (val.), envejàs (val., bal.)
nosaltres envegéssim, envejàrem (val.), envejàssim (bal.), envegéssem, envejàssem (val., bal.)
vosaltres, vós envegéssiu, envejàreu (val.), envejàssiu (bal.), envegésseu, envejàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès envegessin, envejaren (val.), envejassin (bal.), envegessen, envejassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) envejat
tu haguessis (hagueres) envejat
ell, ella, vostè hagués (haguera) envejat
nosaltres haguéssim (haguérem) envejat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) envejat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) envejat

envejar

Imperatiu

Present
tu enveja
ell, ella, vostè envegi, envege (val.)
nosaltres envegem
vosaltres, vós envegeu, envejau (bal.)
ells, elles, vostès envegin, envegen (val.)

envejar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu envejar
Infinitiu compost haver envejat
Gerundi envejant
Gerundi compost havent envejat
Participi envejat, envejada, envejats, envejades