Conjugació del verb «envanir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

envanir

Mode indicatiu

Present
jo envaneixo (cent.), envanesc (val., bal.), envanisc (val.)
tu envaneixes, envanixes (val.)
ell, ella, vostè envaneix, envanix (val.)
nosaltres envanim
vosaltres, vós envaniu
ells, elles, vostès envaneixen, envanixen (val.)
Perfet
jo he envanit
tu has envanit
ell, ella, vostè ha envanit
nosaltres hem envanit
vosaltres, vós heu envanit
ells, elles, vostès han envanit
Imperfet
jo envania
tu envanies
ell, ella, vostè envania
nosaltres envaníem
vosaltres, vós envaníeu
ells, elles, vostès envanien
Plusquamperfet
jo havia envanit
tu havies envanit
ell, ella, vostè havia envanit
nosaltres havíem envanit
vosaltres, vós havíeu envanit
ells, elles, vostès havien envanit
Passat simple
jo envaní
tu envanires
ell, ella, vostè envaní
nosaltres envanírem
vosaltres, vós envaníreu
ells, elles, vostès envaniren
Passat perifràstic
jo vaig envanir
tu vas (vares) envanir
ell, ella, vostè va envanir
nosaltres vam (vàrem) envanir
vosaltres, vós vau (vàreu) envanir
ells, elles, vostès van (varen) envanir
Passat anterior
jo haguí envanit
tu hagueres envanit
ell, ella, vostè hagué envanit
nosaltres haguérem envanit
vosaltres, vós haguéreu envanit
ells, elles, vostès hagueren envanit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver envanit
tu vas haver envanit
ell, ella, vostè va haver envanit
nosaltres vam haver envanit
vosaltres, vós vau haver envanit
ells, elles, vostès van haver envanit
Futur
jo envaniré
tu envaniràs
ell, ella, vostè envanirà
nosaltres envanirem
vosaltres, vós envanireu
ells, elles, vostès envaniran
Futur perfet
jo hauré envanit
tu hauràs envanit
ell, ella, vostè haurà envanit
nosaltres haurem envanit
vosaltres, vós haureu envanit
ells, elles, vostès hauran envanit
Condicional
jo envaniria
tu envaniries
ell, ella, vostè envaniria
nosaltres envaniríem
vosaltres, vós envaniríeu
ells, elles, vostès envanirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) envanit
tu hauries (hagueres) envanit
ell, ella, vostè hauria (haguera) envanit
nosaltres hauríem (haguérem) envanit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) envanit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) envanit

envanir

Mode subjuntiu

Present
jo envaneixi, envanesca / envanisca (val.), envanesqui (bal.)
tu envaneixis, envanesques / envanisques (val.), envanesquis (bal.)
ell, ella, vostè envaneixi, envanesca / envanisca (val.), envanesqui (bal.)
nosaltres envanim, envaniguem (bal.)
vosaltres, vós envaniu, envanigueu (bal.)
ells, elles, vostès envaneixin, envanesquen / envanisquen (val.), envanesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) envanit
tu hagis (hages) envanit
ell, ella, vostè hagi (haja) envanit
nosaltres hàgim (hàgem) envanit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) envanit
ells, elles, vostès hagin (hagen) envanit
Imperfet
jo envanís, envanira (val.)
tu envanissis, envanires (val.), envanisses
ell, ella, vostè envanís, envanira (val.)
nosaltres envaníssim, envanírem (val.), envaníssem
vosaltres, vós envaníssiu, envaníreu (val.), envanísseu
ells, elles, vostès envanissin, envaniren (val.), envanissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) envanit
tu haguessis (hagueres) envanit
ell, ella, vostè hagués (haguera) envanit
nosaltres haguéssim (haguérem) envanit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) envanit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) envanit

envanir

Imperatiu

Present
tu envaneix, envanix (val.)
ell, ella, vostè envaneixi, envanesca / envanisca (val.), envanesqui (bal.)
nosaltres envanim, envaniguem (bal.)
vosaltres, vós envaniu
ells, elles, vostès envaneixin, envanesquen / envanisquen (val.), envanesquin (bal.)

envanir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu envanir
Infinitiu compost haver envanit
Gerundi envanint
Gerundi compost havent envanit
Participi envanit, envanida, envanits, envanides