envair
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| envaeixo (cent.), envaesc (val., bal.), envaïsc (val.) |
| envaeixes, envaïxes (val.) |
| envaeix, envaïx (val.) |
| envaïm |
| envaïu |
| envaeixen, envaïxen (val.) |
Perfet
| he envaït |
| has envaït |
| ha envaït |
| hem envaït |
| heu envaït |
| han envaït |
Imperfet
| envaïa |
| envaïes |
| envaïa |
| envaíem |
| envaíeu |
| envaïen |
Plusquamperfet
| havia envaït |
| havies envaït |
| havia envaït |
| havíem envaït |
| havíeu envaït |
| havien envaït |
Passat simple
| envaí |
| envaïres |
| envaí |
| envaírem |
| envaíreu |
| envaïren |
Passat perifràstic
| vaig envair |
| vas (vares) envair |
| va envair |
| vam (vàrem) envair |
| vau (vàreu) envair |
| van (varen) envair |
Passat anterior
| haguí envaït |
| hagueres envaït |
| hagué envaït |
| haguérem envaït |
| haguéreu envaït |
| hagueren envaït |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver envaït |
| vas haver envaït |
| va haver envaït |
| vam haver envaït |
| vau haver envaït |
| van haver envaït |
Futur
| envairé |
| envairàs |
| envairà |
| envairem |
| envaireu |
| envairan |
Futur perfet
| hauré envaït |
| hauràs envaït |
| haurà envaït |
| haurem envaït |
| haureu envaït |
| hauran envaït |
Condicional
| envairia |
| envairies |
| envairia |
| envairíem |
| envairíeu |
| envairien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) envaït |
| hauries (hagueres) envaït |
| hauria (haguera) envaït |
| hauríem (haguérem) envaït |
| hauríeu (haguéreu) envaït |
| haurien (hagueren) envaït |
Mode subjuntiu
Present
| envaeixi, envaesca / envaïsca (val.), envaesqui (bal.) |
| envaeixis, envaesques / envaïsques (val.), envaesquis (bal.) |
| envaeixi, envaesca / envaïsca (val.), envaesqui (bal.) |
| envaïm, envaïguem (bal.) |
| envaïu, envaïgueu (bal.) |
| envaeixin, envaesquen / envaïsquen (val.), envaesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) envaït |
| hagis (hages) envaït |
| hagi (haja) envaït |
| hàgim (hàgem) envaït |
| hàgiu (hàgeu) envaït |
| hagin (hagen) envaït |
Imperfet
| envaís, envaïra (val.) |
| envaïssis, envaïres (val.), envaïsses |
| envaís, envaïra (val.) |
| envaíssim, envaírem (val.), envaíssem |
| envaíssiu, envaíreu (val.), envaísseu |
| envaïssin, envaïren (val.), envaïssen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) envaït |
| haguessis (hagueres) envaït |
| hagués (haguera) envaït |
| haguéssim (haguérem) envaït |
| haguéssiu (haguéreu) envaït |
| haguessin (hagueren) envaït |
Mode imperatiu
Present
| envaeix, envaïx (val.) |
| envaeixi, envaesca / envaïsca (val.), envaesqui (bal.) |
| envaïm, envaïguem (bal.) |
| envaïu |
| envaeixin, envaesquen / envaïsquen (val.), envaesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | envair |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver envaït |
| Gerundi | envaint |
| Gerundi compost | havent envaït |
| Participi | envaït , envaïda , envaïts , envaïdes |
Definició
- Entrar per força i ocupar un territori, ciutat, lloc.
- Cometre una falta consistent a traspassar els límits del camp propi amb la raqueta o amb una part del cos.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017