entroncar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| entronco (cent.), entronque (val.), entronc (bal.) |
| entronques |
| entronca |
| entronquem, entroncam (bal.) |
| entronqueu, entroncau (bal.) |
| entronquen |
Perfet
| he entroncat |
| has entroncat |
| ha entroncat |
| hem entroncat |
| heu entroncat |
| han entroncat |
Imperfet
| entroncava |
| entroncaves |
| entroncava |
| entroncàvem |
| entroncàveu |
| entroncaven |
Plusquamperfet
| havia entroncat |
| havies entroncat |
| havia entroncat |
| havíem entroncat |
| havíeu entroncat |
| havien entroncat |
Passat simple
| entronquí |
| entroncares |
| entroncà |
| entroncàrem |
| entroncàreu |
| entroncaren |
Passat perifràstic
| vaig entroncar |
| vas (vares) entroncar |
| va entroncar |
| vam (vàrem) entroncar |
| vau (vàreu) entroncar |
| van (varen) entroncar |
Passat anterior
| haguí entroncat |
| hagueres entroncat |
| hagué entroncat |
| haguérem entroncat |
| haguéreu entroncat |
| hagueren entroncat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver entroncat |
| vas haver entroncat |
| va haver entroncat |
| vam haver entroncat |
| vau haver entroncat |
| van haver entroncat |
Futur
| entroncaré |
| entroncaràs |
| entroncarà |
| entroncarem |
| entroncareu |
| entroncaran |
Futur perfet
| hauré entroncat |
| hauràs entroncat |
| haurà entroncat |
| haurem entroncat |
| haureu entroncat |
| hauran entroncat |
Condicional
| entroncaria |
| entroncaries |
| entroncaria |
| entroncaríem |
| entroncaríeu |
| entroncarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) entroncat |
| hauries (hagueres) entroncat |
| hauria (haguera) entroncat |
| hauríem (haguérem) entroncat |
| hauríeu (haguéreu) entroncat |
| haurien (hagueren) entroncat |
Mode subjuntiu
Present
| entronqui, entronque (val.) |
| entronquis, entronques (val.) |
| entronqui, entronque (val.) |
| entronquem |
| entronqueu |
| entronquin, entronquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) entroncat |
| hagis (hages) entroncat |
| hagi (haja) entroncat |
| hàgim (hàgem) entroncat |
| hàgiu (hàgeu) entroncat |
| hagin (hagen) entroncat |
Imperfet
| entronqués, entroncara (val.), entroncàs (val., bal.) |
| entronquessis, entroncares (val.), entroncassis (bal.), entronquesses, entroncasses (val., bal.) |
| entronqués, entroncara (val.), entroncàs (val., bal.) |
| entronquéssim, entroncàrem (val.), entroncàssim (bal.), entronquéssem, entroncàssem (val., bal.) |
| entronquéssiu, entroncàreu (val.), entroncàssiu (bal.), entronquésseu, entroncàsseu (val., bal.) |
| entronquessin, entroncaren (val.), entroncassin (bal.), entronquessen, entroncassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) entroncat |
| haguessis (hagueres) entroncat |
| hagués (haguera) entroncat |
| haguéssim (haguérem) entroncat |
| haguéssiu (haguéreu) entroncat |
| haguessin (hagueren) entroncat |
Mode imperatiu
Present
| entronca |
| entronqui, entronque (val.) |
| entronquem |
| entronqueu, entroncau (bal.) |
| entronquin, entronquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | entroncar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver entroncat |
| Gerundi | entroncant |
| Gerundi compost | havent entroncat |
| Participi | entroncat , entroncada , entroncats , entroncades |
Definició
- Definir les relacions genealògiques d'una família o persona.
- Emparentar-se amb una família.
- En general, coincidir en algun aspecte dues o més coses, o bé, continuar una allà on acaba l'altra.
- Fusionar-se dues o més vies de comunicació (camins, canals, vies de tren, etc.)
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017