entotsolar-se
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| entotsolo (cent.), entotsole (val.), entotsol (bal.) |
| entotsoles |
| entotsola |
| entotsolem, entotsolam (bal.) |
| entotsoleu, entotsolau (bal.) |
| entotsolen |
Perfet
| he entotsolat |
| has entotsolat |
| ha entotsolat |
| hem entotsolat |
| heu entotsolat |
| han entotsolat |
Imperfet
| entotsolava |
| entotsolaves |
| entotsolava |
| entotsolàvem |
| entotsolàveu |
| entotsolaven |
Plusquamperfet
| havia entotsolat |
| havies entotsolat |
| havia entotsolat |
| havíem entotsolat |
| havíeu entotsolat |
| havien entotsolat |
Passat simple
| entotsolí |
| entotsolares |
| entotsolà |
| entotsolàrem |
| entotsolàreu |
| entotsolaren |
Passat perifràstic
| vaig entotsolar |
| vas (vares) entotsolar |
| va entotsolar |
| vam (vàrem) entotsolar |
| vau (vàreu) entotsolar |
| van (varen) entotsolar |
Passat anterior
| haguí entotsolat |
| hagueres entotsolat |
| hagué entotsolat |
| haguérem entotsolat |
| haguéreu entotsolat |
| hagueren entotsolat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver entotsolat |
| vas haver entotsolat |
| va haver entotsolat |
| vam haver entotsolat |
| vau haver entotsolat |
| van haver entotsolat |
Futur
| entotsolaré |
| entotsolaràs |
| entotsolarà |
| entotsolarem |
| entotsolareu |
| entotsolaran |
Futur perfet
| hauré entotsolat |
| hauràs entotsolat |
| haurà entotsolat |
| haurem entotsolat |
| haureu entotsolat |
| hauran entotsolat |
Condicional
| entotsolaria |
| entotsolaries |
| entotsolaria |
| entotsolaríem |
| entotsolaríeu |
| entotsolarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) entotsolat |
| hauries (hagueres) entotsolat |
| hauria (haguera) entotsolat |
| hauríem (haguérem) entotsolat |
| hauríeu (haguéreu) entotsolat |
| haurien (hagueren) entotsolat |
Mode subjuntiu
Present
| entotsoli, entotsole (val.) |
| entotsolis, entotsoles (val.) |
| entotsoli, entotsole (val.) |
| entotsolem |
| entotsoleu |
| entotsolin, entotsolen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) entotsolat |
| hagis (hages) entotsolat |
| hagi (haja) entotsolat |
| hàgim (hàgem) entotsolat |
| hàgiu (hàgeu) entotsolat |
| hagin (hagen) entotsolat |
Imperfet
| entotsolés, entotsolara (val.), entotsolàs (val., bal.) |
| entotsolessis, entotsolares (val.), entotsolassis (bal.), entotsolesses, entotsolasses (val., bal.) |
| entotsolés, entotsolara (val.), entotsolàs (val., bal.) |
| entotsoléssim, entotsolàrem (val.), entotsolàssim (bal.), entotsoléssem, entotsolàssem (val., bal.) |
| entotsoléssiu, entotsolàreu (val.), entotsolàssiu (bal.), entotsolésseu, entotsolàsseu (val., bal.) |
| entotsolessin, entotsolaren (val.), entotsolassin (bal.), entotsolessen, entotsolassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) entotsolat |
| haguessis (hagueres) entotsolat |
| hagués (haguera) entotsolat |
| haguéssim (haguérem) entotsolat |
| haguéssiu (haguéreu) entotsolat |
| haguessin (hagueren) entotsolat |
Mode imperatiu
Present
| entotsola |
| entotsoli, entotsole (val.) |
| entotsolem |
| entotsoleu, entotsolau (bal.) |
| entotsolin, entotsolen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | entotsolar-se |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver entotsolat |
| Gerundi | entotsolant |
| Gerundi compost | havent entotsolat |
| Participi | entotsolat , entotsolada , entotsolats , entotsolades |
Definició
- Quedar-se absort en pensaments interiors.
- Aïllar-se del tracte amb la gent.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017