Conjugació del verb «entonar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

entonar

Mode indicatiu

Present
jo entono (cent.), entone (val.), enton (bal.)
tu entones
ell, ella, vostè entona
nosaltres entonem, entonam (bal.)
vosaltres, vós entoneu, entonau (bal.)
ells, elles, vostès entonen
Perfet
jo he entonat
tu has entonat
ell, ella, vostè ha entonat
nosaltres hem entonat
vosaltres, vós heu entonat
ells, elles, vostès han entonat
Imperfet
jo entonava
tu entonaves
ell, ella, vostè entonava
nosaltres entonàvem
vosaltres, vós entonàveu
ells, elles, vostès entonaven
Plusquamperfet
jo havia entonat
tu havies entonat
ell, ella, vostè havia entonat
nosaltres havíem entonat
vosaltres, vós havíeu entonat
ells, elles, vostès havien entonat
Passat simple
jo entoní
tu entonares
ell, ella, vostè entonà
nosaltres entonàrem
vosaltres, vós entonàreu
ells, elles, vostès entonaren
Passat perifràstic
jo vaig entonar
tu vas (vares) entonar
ell, ella, vostè va entonar
nosaltres vam (vàrem) entonar
vosaltres, vós vau (vàreu) entonar
ells, elles, vostès van (varen) entonar
Passat anterior
jo haguí entonat
tu hagueres entonat
ell, ella, vostè hagué entonat
nosaltres haguérem entonat
vosaltres, vós haguéreu entonat
ells, elles, vostès hagueren entonat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver entonat
tu vas haver entonat
ell, ella, vostè va haver entonat
nosaltres vam haver entonat
vosaltres, vós vau haver entonat
ells, elles, vostès van haver entonat
Futur
jo entonaré
tu entonaràs
ell, ella, vostè entonarà
nosaltres entonarem
vosaltres, vós entonareu
ells, elles, vostès entonaran
Futur perfet
jo hauré entonat
tu hauràs entonat
ell, ella, vostè haurà entonat
nosaltres haurem entonat
vosaltres, vós haureu entonat
ells, elles, vostès hauran entonat
Condicional
jo entonaria
tu entonaries
ell, ella, vostè entonaria
nosaltres entonaríem
vosaltres, vós entonaríeu
ells, elles, vostès entonarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) entonat
tu hauries (hagueres) entonat
ell, ella, vostè hauria (haguera) entonat
nosaltres hauríem (haguérem) entonat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) entonat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) entonat

entonar

Mode subjuntiu

Present
jo entoni, entone (val.)
tu entonis, entones (val.)
ell, ella, vostè entoni, entone (val.)
nosaltres entonem
vosaltres, vós entoneu
ells, elles, vostès entonin, entonen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) entonat
tu hagis (hages) entonat
ell, ella, vostè hagi (haja) entonat
nosaltres hàgim (hàgem) entonat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) entonat
ells, elles, vostès hagin (hagen) entonat
Imperfet
jo entonés, entonara (val.), entonàs (val., bal.)
tu entonessis, entonares (val.), entonassis (bal.), entonesses, entonasses (val., bal.)
ell, ella, vostè entonés, entonara (val.), entonàs (val., bal.)
nosaltres entonéssim, entonàrem (val.), entonàssim (bal.), entonéssem, entonàssem (val., bal.)
vosaltres, vós entonéssiu, entonàreu (val.), entonàssiu (bal.), entonésseu, entonàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès entonessin, entonaren (val.), entonassin (bal.), entonessen, entonassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) entonat
tu haguessis (hagueres) entonat
ell, ella, vostè hagués (haguera) entonat
nosaltres haguéssim (haguérem) entonat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) entonat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) entonat

entonar

Imperatiu

Present
tu entona
ell, ella, vostè entoni, entone (val.)
nosaltres entonem
vosaltres, vós entoneu, entonau (bal.)
ells, elles, vostès entonin, entonen (val.)

entonar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu entonar
Infinitiu compost haver entonat
Gerundi entonant
Gerundi compost havent entonat
Participi entonat, entonada, entonats, entonades