Conjugació del verb «ensotar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

ensotar

Mode indicatiu

Present
jo ensoto (cent.), ensote (val.), ensot (bal.)
tu ensotes
ell, ella, vostè ensota
nosaltres ensotem, ensotam (bal.)
vosaltres, vós ensoteu, ensotau (bal.)
ells, elles, vostès ensoten
Perfet
jo he ensotat
tu has ensotat
ell, ella, vostè ha ensotat
nosaltres hem ensotat
vosaltres, vós heu ensotat
ells, elles, vostès han ensotat
Imperfet
jo ensotava
tu ensotaves
ell, ella, vostè ensotava
nosaltres ensotàvem
vosaltres, vós ensotàveu
ells, elles, vostès ensotaven
Plusquamperfet
jo havia ensotat
tu havies ensotat
ell, ella, vostè havia ensotat
nosaltres havíem ensotat
vosaltres, vós havíeu ensotat
ells, elles, vostès havien ensotat
Passat simple
jo ensotí
tu ensotares
ell, ella, vostè ensotà
nosaltres ensotàrem
vosaltres, vós ensotàreu
ells, elles, vostès ensotaren
Passat perifràstic
jo vaig ensotar
tu vas (vares) ensotar
ell, ella, vostè va ensotar
nosaltres vam (vàrem) ensotar
vosaltres, vós vau (vàreu) ensotar
ells, elles, vostès van (varen) ensotar
Passat anterior
jo haguí ensotat
tu hagueres ensotat
ell, ella, vostè hagué ensotat
nosaltres haguérem ensotat
vosaltres, vós haguéreu ensotat
ells, elles, vostès hagueren ensotat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver ensotat
tu vas haver ensotat
ell, ella, vostè va haver ensotat
nosaltres vam haver ensotat
vosaltres, vós vau haver ensotat
ells, elles, vostès van haver ensotat
Futur
jo ensotaré
tu ensotaràs
ell, ella, vostè ensotarà
nosaltres ensotarem
vosaltres, vós ensotareu
ells, elles, vostès ensotaran
Futur perfet
jo hauré ensotat
tu hauràs ensotat
ell, ella, vostè haurà ensotat
nosaltres haurem ensotat
vosaltres, vós haureu ensotat
ells, elles, vostès hauran ensotat
Condicional
jo ensotaria
tu ensotaries
ell, ella, vostè ensotaria
nosaltres ensotaríem
vosaltres, vós ensotaríeu
ells, elles, vostès ensotarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) ensotat
tu hauries (hagueres) ensotat
ell, ella, vostè hauria (haguera) ensotat
nosaltres hauríem (haguérem) ensotat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) ensotat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) ensotat

ensotar

Mode subjuntiu

Present
jo ensoti, ensote (val.)
tu ensotis, ensotes (val.)
ell, ella, vostè ensoti, ensote (val.)
nosaltres ensotem
vosaltres, vós ensoteu
ells, elles, vostès ensotin, ensoten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) ensotat
tu hagis (hages) ensotat
ell, ella, vostè hagi (haja) ensotat
nosaltres hàgim (hàgem) ensotat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) ensotat
ells, elles, vostès hagin (hagen) ensotat
Imperfet
jo ensotés, ensotara (val.), ensotàs (val., bal.)
tu ensotessis, ensotares (val.), ensotassis (bal.), ensotesses, ensotasses (val., bal.)
ell, ella, vostè ensotés, ensotara (val.), ensotàs (val., bal.)
nosaltres ensotéssim, ensotàrem (val.), ensotàssim (bal.), ensotéssem, ensotàssem (val., bal.)
vosaltres, vós ensotéssiu, ensotàreu (val.), ensotàssiu (bal.), ensotésseu, ensotàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès ensotessin, ensotaren (val.), ensotassin (bal.), ensotessen, ensotassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) ensotat
tu haguessis (hagueres) ensotat
ell, ella, vostè hagués (haguera) ensotat
nosaltres haguéssim (haguérem) ensotat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) ensotat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) ensotat

ensotar

Imperatiu

Present
tu ensota
ell, ella, vostè ensoti, ensote (val.)
nosaltres ensotem
vosaltres, vós ensoteu, ensotau (bal.)
ells, elles, vostès ensotin, ensoten (val.)

ensotar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu ensotar
Infinitiu compost haver ensotat
Gerundi ensotant
Gerundi compost havent ensotat
Participi ensotat, ensotada, ensotats, ensotades