Conjugació del verb «ensellar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

ensellar

Mode indicatiu

Present
jo ensello (cent.), enselle (val.), ensell (bal.)
tu enselles
ell, ella, vostè ensella
nosaltres ensellem, ensellam (bal.)
vosaltres, vós enselleu, ensellau (bal.)
ells, elles, vostès ensellen
Perfet
jo he ensellat
tu has ensellat
ell, ella, vostè ha ensellat
nosaltres hem ensellat
vosaltres, vós heu ensellat
ells, elles, vostès han ensellat
Imperfet
jo ensellava
tu ensellaves
ell, ella, vostè ensellava
nosaltres ensellàvem
vosaltres, vós ensellàveu
ells, elles, vostès ensellaven
Plusquamperfet
jo havia ensellat
tu havies ensellat
ell, ella, vostè havia ensellat
nosaltres havíem ensellat
vosaltres, vós havíeu ensellat
ells, elles, vostès havien ensellat
Passat simple
jo ensellí
tu ensellares
ell, ella, vostè ensellà
nosaltres ensellàrem
vosaltres, vós ensellàreu
ells, elles, vostès ensellaren
Passat perifràstic
jo vaig ensellar
tu vas (vares) ensellar
ell, ella, vostè va ensellar
nosaltres vam (vàrem) ensellar
vosaltres, vós vau (vàreu) ensellar
ells, elles, vostès van (varen) ensellar
Passat anterior
jo haguí ensellat
tu hagueres ensellat
ell, ella, vostè hagué ensellat
nosaltres haguérem ensellat
vosaltres, vós haguéreu ensellat
ells, elles, vostès hagueren ensellat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver ensellat
tu vas haver ensellat
ell, ella, vostè va haver ensellat
nosaltres vam haver ensellat
vosaltres, vós vau haver ensellat
ells, elles, vostès van haver ensellat
Futur
jo ensellaré
tu ensellaràs
ell, ella, vostè ensellarà
nosaltres ensellarem
vosaltres, vós ensellareu
ells, elles, vostès ensellaran
Futur perfet
jo hauré ensellat
tu hauràs ensellat
ell, ella, vostè haurà ensellat
nosaltres haurem ensellat
vosaltres, vós haureu ensellat
ells, elles, vostès hauran ensellat
Condicional
jo ensellaria
tu ensellaries
ell, ella, vostè ensellaria
nosaltres ensellaríem
vosaltres, vós ensellaríeu
ells, elles, vostès ensellarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) ensellat
tu hauries (hagueres) ensellat
ell, ella, vostè hauria (haguera) ensellat
nosaltres hauríem (haguérem) ensellat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) ensellat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) ensellat

ensellar

Mode subjuntiu

Present
jo enselli, enselle (val.)
tu ensellis, enselles (val.)
ell, ella, vostè enselli, enselle (val.)
nosaltres ensellem
vosaltres, vós enselleu
ells, elles, vostès ensellin, ensellen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) ensellat
tu hagis (hages) ensellat
ell, ella, vostè hagi (haja) ensellat
nosaltres hàgim (hàgem) ensellat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) ensellat
ells, elles, vostès hagin (hagen) ensellat
Imperfet
jo ensellés, ensellara (val.), ensellàs (val., bal.)
tu ensellessis, ensellares (val.), ensellassis (bal.), ensellesses, ensellasses (val., bal.)
ell, ella, vostè ensellés, ensellara (val.), ensellàs (val., bal.)
nosaltres enselléssim, ensellàrem (val.), ensellàssim (bal.), enselléssem, ensellàssem (val., bal.)
vosaltres, vós enselléssiu, ensellàreu (val.), ensellàssiu (bal.), ensellésseu, ensellàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès ensellessin, ensellaren (val.), ensellassin (bal.), ensellessen, ensellassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) ensellat
tu haguessis (hagueres) ensellat
ell, ella, vostè hagués (haguera) ensellat
nosaltres haguéssim (haguérem) ensellat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) ensellat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) ensellat

ensellar

Imperatiu

Present
tu ensella
ell, ella, vostè enselli, enselle (val.)
nosaltres ensellem
vosaltres, vós enselleu, ensellau (bal.)
ells, elles, vostès ensellin, ensellen (val.)

ensellar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu ensellar
Infinitiu compost haver ensellat
Gerundi ensellant
Gerundi compost havent ensellat
Participi ensellat, ensellada, ensellats, ensellades