enrogir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| enrogeixo (cent.), enrogesc (val., bal.), enrogisc (val.) |
| enrogeixes, enrogixes (val.) |
| enrogeix, enrogix (val.) |
| enrogim |
| enrogiu |
| enrogeixen, enrogixen (val.) |
Perfet
| he enrogit |
| has enrogit |
| ha enrogit |
| hem enrogit |
| heu enrogit |
| han enrogit |
Imperfet
| enrogia |
| enrogies |
| enrogia |
| enrogíem |
| enrogíeu |
| enrogien |
Plusquamperfet
| havia enrogit |
| havies enrogit |
| havia enrogit |
| havíem enrogit |
| havíeu enrogit |
| havien enrogit |
Passat simple
| enrogí |
| enrogires |
| enrogí |
| enrogírem |
| enrogíreu |
| enrogiren |
Passat perifràstic
| vaig enrogir |
| vas (vares) enrogir |
| va enrogir |
| vam (vàrem) enrogir |
| vau (vàreu) enrogir |
| van (varen) enrogir |
Passat anterior
| haguí enrogit |
| hagueres enrogit |
| hagué enrogit |
| haguérem enrogit |
| haguéreu enrogit |
| hagueren enrogit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver enrogit |
| vas haver enrogit |
| va haver enrogit |
| vam haver enrogit |
| vau haver enrogit |
| van haver enrogit |
Futur
| enrogiré |
| enrogiràs |
| enrogirà |
| enrogirem |
| enrogireu |
| enrogiran |
Futur perfet
| hauré enrogit |
| hauràs enrogit |
| haurà enrogit |
| haurem enrogit |
| haureu enrogit |
| hauran enrogit |
Condicional
| enrogiria |
| enrogiries |
| enrogiria |
| enrogiríem |
| enrogiríeu |
| enrogirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) enrogit |
| hauries (hagueres) enrogit |
| hauria (haguera) enrogit |
| hauríem (haguérem) enrogit |
| hauríeu (haguéreu) enrogit |
| haurien (hagueren) enrogit |
Mode subjuntiu
Present
| enrogeixi, enrogesca / enrogisca (val.), enrogesqui (bal.) |
| enrogeixis, enrogesques / enrogisques (val.), enrogesquis (bal.) |
| enrogeixi, enrogesca / enrogisca (val.), enrogesqui (bal.) |
| enrogim, enrogiguem (bal.) |
| enrogiu, enrogigueu (bal.) |
| enrogeixin, enrogesquen / enrogisquen (val.), enrogesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) enrogit |
| hagis (hages) enrogit |
| hagi (haja) enrogit |
| hàgim (hàgem) enrogit |
| hàgiu (hàgeu) enrogit |
| hagin (hagen) enrogit |
Imperfet
| enrogís, enrogira (val.) |
| enrogissis, enrogires (val.), enrogisses |
| enrogís, enrogira (val.) |
| enrogíssim, enrogírem (val.), enrogíssem |
| enrogíssiu, enrogíreu (val.), enrogísseu |
| enrogissin, enrogiren (val.), enrogissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) enrogit |
| haguessis (hagueres) enrogit |
| hagués (haguera) enrogit |
| haguéssim (haguérem) enrogit |
| haguéssiu (haguéreu) enrogit |
| haguessin (hagueren) enrogit |
Mode imperatiu
Present
| enrogeix, enrogix (val.) |
| enrogeixi, enrogesca / enrogisca (val.), enrogesqui (bal.) |
| enrogim, enrogiguem (bal.) |
| enrogiu |
| enrogeixin, enrogesquen / enrogisquen (val.), enrogesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | enrogir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver enrogit |
| Gerundi | enrogint |
| Gerundi compost | havent enrogit |
| Participi | enrogit , enrogida , enrogits , enrogides |
Definició
- envermellir
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017