Conjugació del verb «enrogir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

enrogir

Mode indicatiu

Present
jo enrogeixo (cent.), enrogesc (val., bal.), enrogisc (val.)
tu enrogeixes, enrogixes (val.)
ell, ella, vostè enrogeix, enrogix (val.)
nosaltres enrogim
vosaltres, vós enrogiu
ells, elles, vostès enrogeixen, enrogixen (val.)
Perfet
jo he enrogit
tu has enrogit
ell, ella, vostè ha enrogit
nosaltres hem enrogit
vosaltres, vós heu enrogit
ells, elles, vostès han enrogit
Imperfet
jo enrogia
tu enrogies
ell, ella, vostè enrogia
nosaltres enrogíem
vosaltres, vós enrogíeu
ells, elles, vostès enrogien
Plusquamperfet
jo havia enrogit
tu havies enrogit
ell, ella, vostè havia enrogit
nosaltres havíem enrogit
vosaltres, vós havíeu enrogit
ells, elles, vostès havien enrogit
Passat simple
jo enrogí
tu enrogires
ell, ella, vostè enrogí
nosaltres enrogírem
vosaltres, vós enrogíreu
ells, elles, vostès enrogiren
Passat perifràstic
jo vaig enrogir
tu vas (vares) enrogir
ell, ella, vostè va enrogir
nosaltres vam (vàrem) enrogir
vosaltres, vós vau (vàreu) enrogir
ells, elles, vostès van (varen) enrogir
Passat anterior
jo haguí enrogit
tu hagueres enrogit
ell, ella, vostè hagué enrogit
nosaltres haguérem enrogit
vosaltres, vós haguéreu enrogit
ells, elles, vostès hagueren enrogit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver enrogit
tu vas haver enrogit
ell, ella, vostè va haver enrogit
nosaltres vam haver enrogit
vosaltres, vós vau haver enrogit
ells, elles, vostès van haver enrogit
Futur
jo enrogiré
tu enrogiràs
ell, ella, vostè enrogirà
nosaltres enrogirem
vosaltres, vós enrogireu
ells, elles, vostès enrogiran
Futur perfet
jo hauré enrogit
tu hauràs enrogit
ell, ella, vostè haurà enrogit
nosaltres haurem enrogit
vosaltres, vós haureu enrogit
ells, elles, vostès hauran enrogit
Condicional
jo enrogiria
tu enrogiries
ell, ella, vostè enrogiria
nosaltres enrogiríem
vosaltres, vós enrogiríeu
ells, elles, vostès enrogirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) enrogit
tu hauries (hagueres) enrogit
ell, ella, vostè hauria (haguera) enrogit
nosaltres hauríem (haguérem) enrogit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) enrogit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) enrogit

enrogir

Mode subjuntiu

Present
jo enrogeixi, enrogesca / enrogisca (val.), enrogesqui (bal.)
tu enrogeixis, enrogesques / enrogisques (val.), enrogesquis (bal.)
ell, ella, vostè enrogeixi, enrogesca / enrogisca (val.), enrogesqui (bal.)
nosaltres enrogim, enrogiguem (bal.)
vosaltres, vós enrogiu, enrogigueu (bal.)
ells, elles, vostès enrogeixin, enrogesquen / enrogisquen (val.), enrogesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) enrogit
tu hagis (hages) enrogit
ell, ella, vostè hagi (haja) enrogit
nosaltres hàgim (hàgem) enrogit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) enrogit
ells, elles, vostès hagin (hagen) enrogit
Imperfet
jo enrogís, enrogira (val.)
tu enrogissis, enrogires (val.), enrogisses
ell, ella, vostè enrogís, enrogira (val.)
nosaltres enrogíssim, enrogírem (val.), enrogíssem
vosaltres, vós enrogíssiu, enrogíreu (val.), enrogísseu
ells, elles, vostès enrogissin, enrogiren (val.), enrogissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) enrogit
tu haguessis (hagueres) enrogit
ell, ella, vostè hagués (haguera) enrogit
nosaltres haguéssim (haguérem) enrogit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) enrogit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) enrogit

enrogir

Imperatiu

Present
tu enrogeix, enrogix (val.)
ell, ella, vostè enrogeixi, enrogesca / enrogisca (val.), enrogesqui (bal.)
nosaltres enrogim, enrogiguem (bal.)
vosaltres, vós enrogiu
ells, elles, vostès enrogeixin, enrogesquen / enrogisquen (val.), enrogesquin (bal.)

enrogir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu enrogir
Infinitiu compost haver enrogit
Gerundi enrogint
Gerundi compost havent enrogit
Participi enrogit, enrogida, enrogits, enrogides